Basili i Emèlia de Cesarea
|
Per a altres significats, vegeu «Basili». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Βασίλειος (Basíleios, "vigilant") Segona meitat segle III  Cesarea de Capadòcia o Neocesarea |
| Mort | c. 350 Cesarea de Capadòcia (Turquia) |
| Es coneix per | Pares dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa, Macrina la Jove, Pere de Sebaste i Naucraci de Cesarea |
| Període | Baix Imperi Romà |
| pares | |
| Celebració | Església Ortodoxa |
| Festivitat | 30 de maig (ortodoxos) |
| Família | |
| Cònjuge | Emèlia de Cesarea |
| Fills | Naucratius, Macrina la Jove, Basili de Cesarea, Gregori de Nissa, Pere de Sebaste |
| Mare | Macrina la Major |
Basili, anomenat Basili el Vell (Cesarea, segona meitat del s. III - ca. 350) i Emèlia de Cesarea, o Emília[1] (morta ca. 375) van ésser un matrimoni, pares dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa, Macrina la Menor, Pere de Sebaste i Naucraci. Tots dos també són venerats com a sants per l'Església Ortodoxa.[2]
Biografia
[modifica]Basili era d'una noble família de Cesarea, fill de santa Macrina la Major; Emèlia de Cesarea era filla d'una família rica. Van casar-se, van patir les persecucions de Maximí (305-314) i van ésser desterrats al Pont. Ell fou mestre de retòrica i filosofia.[3]
Van tenir nou fills als que educaren en el cristianisme: tres d'ells foren bisbes: Pere de Sebaste, Basili el Gran i Gregori de Nissa. Basili, Gregori, Pere, Naucraci i una filla, Macrina la Jove, són venerats com a sants.
Veneració
[modifica]Després de la seva mort, els seus béns familiars es van convertir en una comunitat monàstica per a dones verges.[4] Basili i Emèlia són venerats al seu torn com a sants per l'Església Ortodoxa i la seva festivitat es commemora el 30 de maig, suposadament el dia en què va morir Basili, la primera meitat del segle iv.
Referències
[modifica]- ↑ Teresa Rofes Llorens, Carlos Pérez Criado (edit). Calendario-directorio del año litúrgico 2021: Ciclo Dominical B Ciclo Ferial Año impar (en castellà). Fundación Pedro Farnés, p. 73. ISBN 978-84-949435-6-0.
- ↑ Holböck, Ferdinand. Married Saints and Blesseds: Through the Centuries (en anglès). Ignatius Press, 2002, p. 57. ISBN 978-0-89870-843-1.
- ↑ Keenan, Mary Emily «De Professione Christiana and De Perfectione: A Study of the Ascetical Doctrine of Saint Gregory of Nyssa». Dumbarton Oaks Papers, 5, 1950, pàg. 170. DOI: 10.2307/1291077. ISSN: 0070-7546.
- ↑ Smith, J. Warren «The Body of Paradise and the Body of the Resurrection: Gender and the Angelic Life in Gregory of Nyssa's De hominis opificio» (en anglès). Harvard Theological Review, 99, 2, 4-2006, pàg. 224. DOI: 10.1017/S0017816006001210. ISSN: 1475-4517.