Bassa del Montsià

Bassa del Montsià

Tipus	zona humida
Localització
Entitat territorial administrativa	Ulldecona (Montsià)
40° 35′ 51″ N, 0° 27′ 24″ E
Característiques
Altitud	125 m
Superfície	0,36 ha

La zona humida de la bassa del Montsià pertany al complex de zones humides de les Basses de la Foia d'Ulldecona. Les foies són concavitats o depressions que generalment coincideixen amb una conca d'erosió allargada i sovint amb una fossa tectònica. La Foia que ens ocupa és la plana que es forma entre les serres del Godall i la del Montsià, essent aquesta d'origen geològic, és a dir, per l'enfonsament del terreny al llarg de les falles o trencaments. Posteriorment, l'erosió dels vessants de les serres veïnes ha fet que al llarg del temps el fons de la Foia s'hagi anat reomplint amb els sediments que li arriben, i això l'ha convertit en un dels sòls agrícoles més fèrtils de la comarca.

La conca de recepció és d'uns 40 km² i, de sempre, especialment a la primavera i durant episodis plujosos, la zona restava inundada i es formaven una bona quantitat de petites llacunes, més o menys estables, no revestides amb materials de construcció i amb el terra de fang. L'any 1984 se'n comptabilitzaven una dotzena, actualment en queden ja poques en bon estat, ja que la majoria d'aquestes han estat reomplides, convertides en basses i transformades conjuntament amb les finques o bé afectades per les xarxes de comunicacions (carreteres, ferrocarrils, etc.). A la concavitat de la Foia s'identifiquen dues cubetes inundables diferents. La Foia de les Ventalles, al nord, i la foia d'Ulldecona, al sud. La foia de les Ventalles pertany a la conca de l'Ebre, i les seves aigües arriben a aquest a través del barranc de Solsó, en canvi la foia d'Ulldecona és una conca endorreica, és a dir, que no desemboca al mar sinó que ho fa a depressions interiors, tot i que actualment, de manera artificial, desaigua al riu de la Sénia.

De totes les basses que existeixen o han existit en algun moment a la Foia, només quatre han estat incloses a l'Inventari de zones humides de Catalunya: la bassa del Montsià, la bassa de l'Ermita, la Bassa de Ventalles i la bassa de la Llacuna. Cal destacar que les basses d'Ulldecona estan proposades pel Pla territorial parcial de les Terres de l'Ebre com a espais naturals de valor local, i han d'ésser incloses en aquesta figura en els futurs planejaments urbans del municipi.

La bassa del Montsià és d'origen natural, s'alimenta actualment per tres reguers de la Séquia Mare i presenta una fondària de 3,5 metres. Es troba recoberta per herbassars submergits de Myriophyllum spicatum, Ranunculus aquatilis i algues del gènere Chara. A les vores hi ha creixenars amb Apium nodiflorum i Nasturtium officinale. Altres espècies que també hi prosperen són Paspalum paspaloides, Polygonum persicaria, Cyperus longus, Cyperus Fuscus, Carex vulpina, Carex divisa, Eleocharis palustris, Juncus inflexus, Scirpus holoschoenus. Per acabar, cal destacar el fet que es tracta d'una de les escasses localitats a la comarca de la sarriassa (Arum italicum).

Pel que fa a la fauna les basses ofereixen aliment i repòs a les aus aquàtiques. Algunes van de pas i altres s'hi estan de forma habitual, com la polla d'aigua, els bernats pescaires, les pàtxeres i, no tan sovint, els ànecs collverd. La posició de lloc de pas de les aus migratòries en què es troba Ulldecona, unit a la proximitat del delta de l'Ebre, fa que siguin freqüents les visites ocasionals de moltes altres espècies, sobretot quan al Delta fa mal temps o un fred molt intens. Els amfibis, rèptils i peixos són grups menys diversos quant a nombre d'espècies en aquest espai, però molt vinculats a la presència d'aigua.

L'espai, gestionat des de l'Ajuntament d'Ulldecona com a espai natural, es troba molt poc aïllat de l'entorn humà. Al seu voltant s'hi localitza una carretera asfaltada que la voreja quasi completament a excepció d'un dels costats de la bassa que limita amb un mur de pedra que la separa d'uns camps de conreu.