Basta
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Jordània | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1420 | |||
| Història | ||||
| Creació | mil·lenni VII aC | |||
| Període | Neolític preceràmic B | |||
Basta (àrab: بسطة, Basṭa) és un jaciment arqueològic d'època prehistòrica situat a la governació de Ma'an, Jordània, a 36 quilòmetres al sud-est de Petra.[1] Rep el nom del poble proper de Basta, que va acollir una important guarnició otomana durant la Primera Guerra Mundial i la Gran Revolta Àrab de 1916-1918.[2] Igual que el jaciment proper de Ba'ja, Basta es va construir vers el 7000 aC i pertany al període Neolític preceràmic B (PPNB segons les sigles en anglès).[3]
Basta és un dels primers llocs coneguts al món en haver tingut una població assentada que cultivava conreus i vivia amb bestiar domesticat.
Basta es troba a una altitud d'uns 1.460 metres s. n. m..[4] Al poble modern hi viuen 1.491 persones.[2]
Descripció
[modifica]L'aparició del poblat de Basta remunta a l'època en què van aparèixer els primers assentaments humans i de l'ús de conreus agrícoles com a forma de sostenir els seus habitants. Juntament amb l'ús de conreus, Basta també es troba entre els jaciments arqueològics que marquen el primer ús de la domesticació animal.
Entorn
[modifica]La presència d'una font perenne va afavorir sens dubte l'elecció del lloc per part de les poblacions neolítices per a bastir l'assentament en aquest lloc.[3] El marc ecològic és el de l'estepa, on evolucionen els ramats d'animals salvatges. Tanmateix, la proximitat d'estepes àrides no permetia comptar constantment amb els recursos que ofereix l'agricultura de secà.[3]
Arquitectura
[modifica]El poblat ocupava una superfícia aproximada de 10 ha, cosa que el convertia en un assentament de grans dimensions. La superfície màxima ocupada per una unitat de població al Llevant a la mateixa època va ser la de 'Ain Ghazal, que va arribar a les 12 a 13 ha (350 cases i de 2000 a 2500 habitants), també situat a Jordània.[5]
Les cases de Basta es van construir en un talús anivellat per grans terrasses amb murs de contenció.[6] Aquestes cases són de pedra i inclouen diverses cel·les rectangulars de 2x3 metres que es comuniquen entre elles i envolten un espai buit (un pati).[6] Per limitar els efectes de la humitat del sòl, els constructors van instal·lar bases ventilades[7] en comptes dels terres de pedra que predominaven abans. L'arquitectura no té cap marca de diferenciació social.
Sepultures
[modifica]El lloc ha donat enterraments i cranis,[7] però en un nombre relativament baix si es té en compte l'extensió de l'assentament. El mateix escenari el tenim en altres jaciments de Jordània, com els de 'Ain Ghazal i Beidha. Els investigadors donen per fet que els cementiris devien estar fora dels llocs de residència i que encara no han estat desenterrats.[8]
Estris
[modifica]
En ser una civilització anterior a la invenció de la ceràmica, els objectes d'ús quotidià que s'hi han trobat són fets de pedra i os. Les eines inclouen estris de molta, puntes de fletxa de granit —puntes de Biblos i Jericó— i petites puntes amb peduncles i aletes.[6]
Al jaciment s'hi han descobert figures que representen animals (una gasela ajaguda, un cap de boví i un cap de moltó)[9] i caps humans esquemàtics, així com una màscara de pedra.[6] Finalment, les polseres amb pedres facetades es troben entre les restes materials notables de Basta.[6]
Auge i decadència
[modifica]En el seu punt més àlgit, Basta es va convertir en un centre regional de comerç i producció "industrial" d'eines fetes a mà. Gràcies a la domesticació, el comerç i l'agricultura, Basta va arribar a tenir una població d'almenys 1000 persones, que la van convertir en un dels assentaments més poblats d'aquella època a la regió, juntament amb l'antic assentament de Beidha, que es troba a prop.
No hi ha consens sobre la decadència de Basta, tot i que els investigadors creuen que el ràpid creixement de l'assentament, un terratrèmol i el consum excessiu dels recursos naturals de la zona van ser els factors que van provocar la davallada i, en conseqüència, la desaparició de la ciutat cap al 5000 aC.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «أثار الأردن» (en àrab). doa.gov.jo. Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 21 maig 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «الفرذخ وبسطة. الراي» (en àrab). Farrkh.. i Basta. L'opinió, 13-02-2012. [Consulta: 21 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 VVAA, 2013, p. e65649.
- ↑ Becker, 1991, p. 59.
- ↑ VVAA, 2007.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Aurenche i Kozlowski, 1999.
- ↑ 7,0 7,1 Perrot, 2000, p. 23.
- ↑ Chamel, 2014, p. 30.
- ↑ 9,0 9,1 Becker, 1991.
Bibliografia
[modifica]- Aurenche, Olivier; Kozlowski, Stefan Karol. La naissance du néolithique au Proche-Orient. Errance, 1999, p. 256. ISBN 978-2-87772-594-1.
- Becker, Cornelia «The Analysis of Mammalian bones from Basta, a Pre-Pottery Neolithic site in Jordan : problems and potential». Paléorient, 17, 1, 1991, pàg. 59-75. DOI: 10.3406/paleo.1991.4539.
- Chamel, Bérénice. Bioanthropologie et pratiques funéraires des populations néolithiques du Proche-Orient : l’impact de la Néolithisation (Étude de sept sites syriens – 9820-6000 cal. BC) (tesi). Lió: Université Lumière Lyon 2, 2014, p. 379.
- Finlayson, Bill. «The First Villages. The Neolithic Period (10,000-4500 BC)». A: Atlas of Jordan : History, Territories and Society. Beirut: Presses de l’Ifpo, 2014. ISBN 978-2-35159-438-4.
- Perrot, Jean «Réflexions sur l’état des recherches concernant la Préhistoire récente du Proche et du Moyen-Orient». Paléorient, 26, 1, 2000, pàg. 5–27. DOI: 10.3406/paleo.2000.4695.
- VVAA. Le Néolithique en Europe. Armand Colin, 2007, p. 384. ISBN 9782200242411.
- VVAA «Earliest Evidence for Social Endogamy in the 9,000-Year-Old-Population of Basta, Jordan». PLOS ONE, 8, 6, 2013. Bibcode: 2013PLoSO...865649A. DOI: 10.1371/journal.pone.0065649. PMC: 3679157. PMID: 23776517.
