Vés al contingut

Basturs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBasturs
Imatge
Vista general del poble des dels Estanys de Basturs
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 42° 09′ 09″ N, 1° 00′ 46″ E / 42.152606°N,1.012812°E / 42.152606; 1.012812
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Jussà
MunicipiIsona i Conca Dellà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població26 (2023) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBastussenc, bastussenca
Geografia
Part de
Altitud632 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25115000100 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2511550001700 Modifica el valor a Wikidata

Basturs[1] és un poble i territori de l'antic terme d'Orcau, actualment d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.

El poble de Basturs: les restes del castell
i les cases del capdamunt, des de prop de l'església de Sant Julià

És en una carena a la dreta del riu d'Abella, a 642 m. alt. Recentment ha conservat més població que Orcau, en part per la seva més fàcil accessibilitat. Es formà a partir del seu castell, com la major part de pobles dels entorns. El poble, també una mica esglaonat a la carena on es troba, amb les cases disperses, té església parroquial romànica, dedicada a Sant Julià. Aquesta església és actualment menada pel rector d'Isona, que resideix en aquella vila.

Pel que es diu al poble, i la toponímia sembla indicar-ho, el poble antic era més amunt, a la mateixa carena, de l'emplaçament actual, al lloc on es conserven algunes restes del castell.

Sembla improbable, però, que l'ermita de la Mare de Déu de la Vilavella de Basturs correspongui, com sembla indicar el mateix topònim, al poble vell. Aquella ermita era -hi són les seves ruïnes- en un indret realment inhòspit i de difícil accés, fins i tot en temps pretèrits.

Etimologia

[modifica]

El topònim Basturs apareix des de molt antic, escrit de moltes maneres diverses: Basturz el 954; illo collo de Uasturci ad ipsa eclseiola (1010); Basturç (1056); Basturs (1097); Besturs (1277), per citar-ne només un de cada grafia.

Joan Coromines[2] establí que Basturs prové d'una arrel iberobasca, tot i que postula també una possible interpretació cèltica, que acaba rebutjant. Aquest topònim provindria de basti-turci, el primer component del qual té a veure amb bosc aspre, malesa, i el segon és present en altres topònims, com Lladurs, i està emparentat amb castell i poblat. Seria, doncs, la població o el castell que és en un lloc aspre.

Història

[modifica]

Fins al 1831, any d'extinció dels senyorius, Basturs pertangué als barons, després comtes, d'Erill, que s'havien fet amb la baronia d'Orcau.

Entre 1812 i febrer del 1847, Basturs tingué ajuntament propi. Fou constituït per l'aplicació de la Constitució de Cadis, i més tard suprimit i annexat a Orcau quan les lleis municipals elevaren el nombre de població per poder mantenir l'ajuntament independent a 30 veïns (caps de família).

Dins de la Sotsvegueria de Pallars, el 1359 Basturs té 12 focs (uns 60 habitants), i el 1553[3](Basturç), 11. El 1831, dins del Corregiment de Talarn, 122 persones formen el poble, que el 1842 són 130, segons Pascual Madoz. Segons la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi, a principis del segle xx Basturs tenia 76 edificis i 132 ànimes. El 1980, hi constaven 55 habitants, i el 2006, 38.

Antigament, el territori de Basturs era més poblat que en els darrers segles. Ho testimonia l'existència de diverses esglésies, algunes conservades només en uns quants vestigis. Al nord del poble, cap a la Costa Gran, hi ha la Mare de Déu de la Vilavella de Basturs, ja esmentada. A prop del riu d'Abella hi ha l'antic Molí de Basturs i la capella de la Mare de Déu de l'Arnec. Als Estanys de Basturs, encara, fins als anys 80 del segle XX hi hagué restes de la capella romànica de Sant Roc dels Estanys. Foren acabades d'enderrocar per tal d'evitar que servissin d'aixopluc i dormitori de passavolants.

Una mostra de l'antiguitat del seu poblament són les destrals de pedra polida que s'hi han trobat.

Al sud-est del poble, a l'altra banda del riu d'Abella, dalt d'una plana uns 30 metres per damunt seu, hi ha la plana amb els estanys de Basturs. Són d'origen càrstic, i el seu entorn és un dels llocs de passeig preferits de la comarca.

El 1359 consten a Basturs 12 focs (unes 60 persones). El 1831, 122 persones. El 1900, 76 edificis amb 132 habitants.

Un carrer de Basturs

En el Diccionario geográfico...[4] de Pascual Madoz, Bastus apareix amb ajuntament propi; situat a l'extrem d'un pla en pendent, sense cap muntanya que el domini, per la qual cosa és un poble molt ventilat i de clima sa. Tenia 25 cases d'un sol pis, mal distribuïdes, formant alguns carrers costeruts i mal empedrats. El terme era muntanyós, trencat, àrid i fluix, en part pla, i de qualitat mitjana. No tenia boscos, però sí alguns roures i alzines en domini particular.

Quan descriu les produccions del poble, parla dels dos estanys, que tenen truites, anguiles i moltes sangoneres. En el terme de Basturs es produïa blat, sègol, ordi, civada, vi, oli i fruita. Hi ha havia bestiar de llana i cabres, i cacera de perdius, conills i llebres. Tenia en aquells anys 16 veïns (caps de família) i 130 ànimes (habitants).

Fins a l'extinció dels senyorius, Basturs van pertànyer a la baronia d'Orcau.

El 1938, la plana als peus del poble de Basturs va ser escenari d'una de les batalles de la Guerra Civil espanyola. En efecte, entrant des de l'Aragó, les tropes franquistes ocuparen en pocs dies tota la zona entre Tremp i Figuerola d'Orcau, però s'aturaren en aquest poble i, per la banda del terme que ara ens ocupa, prengueren posicions al voltant de Figuerola d'Orcau i el Mont de Conques. Com que el front romangué aturat aquí durant quasi un any. La zona de Basturs, en terra de ningú entre franquistes i republicans, fou el lloc on els dos exèrcits s'esbatussaren bastants cops, a part de bombardejar la zona des de tots dos costats.

Per això a la Serra, la serreta de la qual forma part el poble de Basturs, serva algunes de les fortificacions dels franquistes: búnquers, nius de metralladores, trinxeres... Són fàcilment accessibles, en rutes a peu des de Basturs, Sant Romà d'Abella o Figuerola d'Orcau.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Basturs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ COROMINES, Joan. "Bastús (o -turs)". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. II A-Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256-889-X.
  3. ↑ Lo vicari; Macià Glamó, Jaume Roca, Jaume Llenes, Jaume Llenes d'Aransís, Bartomeu Sirera, Joan Amat, Bartomeu Montany, Salvador Mora, Nicolau Torres i Francesc Borrell. Iglésies, 1981, p. 42.
  4. ↑ MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basturs
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Basturs&oldid=30482334»