Batalló Azov
(uk) Окремий загін спеціального призначення НГУ «Азов»  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització paramilitar (–2014) |
| Història | |
| Creació | 5 maig 2014 |
| Governança corporativa | |
| Part de | Guàrdia Nacional d'Ucraïna |
| Lloc web | azov.org.ua |
   
| |
El Destacament d'Operacions Especials d'Azov (ucraïnès: Окремий загін спеціального призначення «Азов»), sovint conegut com a Azov, Destacament d'Azov, Regiment d'Azov (ucraïnès: Полк Азов), o Batalló Azov (fins al setembre de 2014), és una unitat militar considerada d'extrema dreta[1] i neonazi,[2][3] d'origen independent però actualment integrada a la Guàrdia Nacional d'Ucraïna.[4] Té la seva seu a Mariúpol, a la regió costanera del mar d'Azov.[5] És un destacament format per agregació, amb membres provinents de 22 països.[6][7]
Azov es va formar el maig de 2014 com a milícia voluntària. El batalló va néixer entre hooligans del Dinamo de Kíiv, amb experiència en disturbis i enfrontaments violents al carrer. Azov va combatre el 2013 a primera línia contra el govern pro-rus de Víktor Ianukóvitx, que va haver d’abandonar el país. El destacament va guanyar així reconeixement social, va crear una branca dedicada a captar més membres, i va aconseguir que el govern l’integrés a la Guàrdia Nacional.[8][9]
El seu fundador i primer líder fou Andriy Biletsky, polític ultradretà nacionalista blanc antisemita, que el 2010 va dir que la missió d'Ucraïna era: "liderar les races blanques en una croada final contra els Untermenschen liderats pels semites".[10][11] El seu escut està basat en Wolfsangel de la 2a Divisió SS Das Reich de l'alemanya nazi i el Schwarze Sonne o Sonnenrad usat per membres de les SS i pels neonazis.[11][12]
Va tenir la seva primera experiència en combat recuperant Mariúpol de les forces separatistes recolzades per Rússia el juny de 2014, a la Guerra al Donbàs. El 12 de novembre de 2014, Azov va ser incorporat a la Guàrdia Nacional d'Ucraïna i, des de llavors, tots els seus membres són soldats regulars.[13]
El 2014 el regiment va guanyar notorietat internacional al produir-se denúncies contra Azov de tortura i crims de guerra. Des de llavors s'ha destacat que els seus integrants són neonazis i que usen obertament simbologia nazi, com ara el seu emblema amb el Wolfsangel, un dels símbols originals utilitzats pel 2n. SS Panzer Division Das Reich. Els representants del Batalló Azov van descriure en un primer moment el símbol com una abreviatura de l'eslògan "Idea Nacional" (ucraïnès Ідея Нації) i van negar la connexió amb el nazisme. Més tard, però, van reconèixer que entre un 10 i un 20% dels integrants de la unitat són neonazis.[14] El 2015 i 2018, el Congrés dels Estats Units va bloquejar l'ajuda militar a Azov per la seva ideologia supremacista blanca.[2]
El 2016, veterans del regiment i membres d'una organització no governamental anomenada "Cos Civil d'Azov" van crear el partit polític "Cos Nacional", que no va obtenir representació parlamentària.[15]
El 2014 el destacament comptava amb uns 300 membres.
Història
[modifica]Patrulla Policial de Tasques especials
[modifica]El Batalló Azov té les seves arrels en un grup d'ultres del FC Metalist Khàrkiv anomenat "Sect 82" (1982 és l'any de la fundació del grup), aliat fins al setembre de 2013 amb els ultras del FC Spartak Moscow.[16] A finals de febrer de 2014, durant la crisi ucraïnesa de 2014, quan el moviment separatista actiu a Kharkiv va començar a mobilitzar-se, la Secta 82 va ocupar l'edifici de l'administració regional de l'òblast de Kharkiv a Kharkiv.[16] Aviat, sobre la base de la Secta 82 es va formar un cos policial de tasques especials anomenada "Cossos Orientals".[16] El primer comandant de la unitat va ser l'ultranacionalista d'extrema dreta Andriy Biletsky, que va dirigir l'Assemblea Social-Nacional neonazi i era membre del grupuscle "Patriotes d'Ucraïna".[17][18]
Guerra al Donbàs
[modifica]El 13 d'abril de 2014, el ministre de l'Interior, Arsen Avakov, va emetre un decret que autoritzava la creació de noves forces paramilitars de fins a 12.000 persones.[19] El 5 de maig de 2014 es va formar a Berdiansk el Batalló Azov, utilitzant el grup "Cossos Orientals" com a columna vertebral. Azov va començar com a unitat de la Patrulla Policial de Tasques Especials (batallons de voluntaris regulats pel Ministeri de l'Interior), dirigit per Volodymyr Shpara, líder de la branca de "Patriotes d'Ucraïna" a Kíiv.
Molts altres membres de "Patriotes d'Ucraïna" es van unir al batalló. Entre els primers integrants del batalló hi havia un membre de la Rada Suprema, Oleh Lyashko, i l'ultranacionalista Dmytro Korchynsky i l'empresari Serhiy Taruta i Avakov.[20][16] Aleshores, el batalló va rebre entrenament prop de Kíev de la mà d'instructors amb experiència a les Forces Armades de Geòrgia.[16] El batalló va començar a actuar a Mariúpol, participant en combats.[21]
El 10 de juny, el batalló va destituir el comandant adjunt Yaroslav Honchar i es va distanciar d'ell després que aquest fes declaracions crítiques sobre el saqueig dins el grup.[22] Igor Mosiychuk es va convertir en el nou comandant adjunt.[23]
El juny de 2014, Anton Herashchenko (assessor del ministre de l'Interior) va dir que estava previst que el batalló Azov tingués una dotació de 400 persones i el sou dels voluntaris seria de 4.300 hrívnia (350€) al mes.[24][23] Els soldats contractats cobraven 1.505 hrívnia al mes.[23]
L'11 d'agost, el batalló Azov, recolzat per paracaigudistes ucraïnesos, van capturar Màrinka dels separatistes recolzats per Rússia i van entrar als suburbis de Donetsk enfrontant-se als combatents de la República Popular de Donetsk.[25]
Guàrdia Nacional
[modifica]El setembre de 2014, el batalló d'Azov es va ampliar d'un batalló a un regiment i es va enrolar a la Guàrdia Nacional d'Ucraïna.[26] En aquell moment, la unitat treballava per despolititzar-se: la seva direcció d'extrema dreta va marxar i va fundar el partit polític Cos Nacional,[27] que treballa amb la seva organització activista associada, Cos Civil Azov.
Des de llavors, va començar a rebre un major subministrament d'armes pesades. El batalló Azov va rebre finançament del ministre d'Afers Interns d'Ucraïna i d'oligarques ucraïnesos. Així, mentre que els seus voluntaris cobraven oficialment 6.000 hryvnia al mes, realment van rebien al voltant de 10.000 hryvnia al mes.[26] El lloc web neonazi "Patriotes d'Ucraïna" van ser tancats o sotmesos a accés restringit.[26]
El 14 d'octubre, els soldats del Batalló d'Azov van participar en una marxa per commemorar el 72è aniversari de l'ultranacionalista Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA) a Kíev organitzada pel Sector Dret.[28]
A les eleccions parlamentàries d'Ucraïna del 26 d'octubre de 2014, Biletsky, el comandant del batalló, va guanyar un escó de circumscripció (com a candidat independent) al parlament ucraïnès[29] i amb un 33,75% a la circumscripció de Kharkiv (d'on prové).[30] Al parlament, Biletsky no es va unir a cap grup parlamentari. El membre del batalló Oleh Petrenko també és diputat del Bloc Petro Poroshenko després d'haver guanyat un escó de circumscripció a Txerkasy en les mateixes eleccions.[31]
El 31 d'octubre de 2014, el comandant adjunt del batalló d'Azov, Vadym Troyan, va ser nomenat cap de la policia de l'oblast de Kíev.[32]
L'11 de novembre de 2014 el Batalló Azov es va incorporar oficialment a la Guàrdia Nacional d'Ucraïna.[33]
El 2017 es va estimar que ja estava format per més de 2.500 membres.[34]
El batalló rebé entrenament, finaçament i armament dels EUA, Canadà i països europeus com el Regne Unit.[35][36][37]
Durant la guerra russo-ucraïnesa en la batalla de Mariúpol[38] va establir la darrera bossa de resistència a la planta siderúrgica d'Azovstal, on finalment es van rendir el seu comandant Denys Prokopenko amb 2.439 membres del batalló Azov i altres tropes ucraïneses el 20 de maig de 2022,[39] quedant la unitat desmantellada.
Lideratge i organització
[modifica]El primer comandant del grup va ser Andriy Biletsky. Biletsky es va mantenir fora del focus públic treballant per expandir Azov a la mida del batalló. L'estiu de 2014 va prendre el comandament de la unitat. L'agost de 2014, el president ucraïnès Petro Poroshenko li va concedir una condecoració militar, l'Ordre per al coratge, i va ser ascendit a tinent coronel de les forces policials del Ministeri de l'Interior.[40] Com que Biletsky va ser elegit al parlament ucraïnès a les eleccions parlamentàries d'Ucraïna de 2014, va abandonar el batalló l'octubre de 2016 (els funcionaris electes ucraïnesos no poden ser a l'exèrcit ni a la policia).
Un informe del 16 de juliol de 2014 el batalló Azov integrava 300 persones,[4] tot i que d'altres informes els situaven al voltant dels 600 integrants.[41] El març de 2015 comptava amb 900 integrants.[42]
El batalló va rebre el sobrenom original d'Homes de Negre o "Cos Negre", com a antònim dels Homes Verds de Rússia a causa del seu ús de màscares negres quan atacaven els punts de control independentistes. El grup va ser finançat des del seu origen per Ihor Kolomoyskyi, un oligarca empresarial multimilionari xipriota-ucraïnès.[43]
Ucraïna va decidir convertir tots els batallons de voluntaris, tant els batallons de defensa territorial associats a les forces armades, com la Patrulla Policial de Tasques Especials del ministeri de l'Interior, en unitats regulars de les Forces Armades d'Ucraïna i de la Guàrdia Nacional, respectivament. El govern ucraïnès també va optar per desplegar només unitats de voluntaris al front de Donbàs,[44] prometent que els reclutes no serien enviats al combat.
El gener de 2015, el Batalló Azov es va oficialitzar-se com a regiment i les seves estructures van prendre una forma definitiva. Es va establir un centre de mobilització i un centre de formació a Kíev, a l'antic complex industrial "ATEK" per a la selecció i examen; i el personal, format per voluntaris d'arreu d'Ucraïna, havia de passar per un procés de selecció i verificació, força semblant als procediments de mobilització de l'exèrcit.[45]
Els reclutes s'assignen a les unitats de combat dels regiments, o a unitats de suport i subministrament, on realitzen entrenaments intensius de combat. Les unitats de reconeixement i de desactivació d'explosius es consideren l'elit del batalló Azov i estan tripulades pel personal més experimentat (normalment, les forces especials de l'exèrcit ucraïnès o similars).[45]
Membres estrangers
[modifica]Segons The Daily Telegraph, la política neonazi del Batalló d'Azov i certs perfils de les xarxes socials angleses han atret combatents estrangers,[25] incloent gent del Brasil, Itàlia, el Regne Unit, França, els Estats Units, Grècia, Escandinàvia,[4][25] Espanya, Eslovàquia, República Txeca i Rússia.[4][46][47][48] El grup ha utilitzat Facebook per reclutar persones d'extrema dreta d'altres països d'Europa.[49]
Uns 20 croats es van incorporar al batalló d'Azov el gener de 2015, amb edats compreses entre els 20 i els 45 anys.[50] Després que la ministra d'Afers Exteriors de Croàcia, Vesna Pusić, confirmés que hi havia voluntaris croats a Ucraïna, el Ministeri d'Afers Exteriors rus va demanar a Croàcia que retirés els seus ciutadans del conflicte armat. Pusić va respondre que Croàcia s'oposa a qualsevol implicació de ciutadans croats en la guerra, i va declarar que hi eren per iniciativa pròpia i que Croàcia estava treballant per portar-los a casa. El ministre de l'Interior, Ranko Ostojić, va dir que els voluntaris croats lluitaven al costat del govern ucraïnès i que no cometien cap tipus de delicte segons la llei croata.[51]
A finals de 2016, investigadors brasilers van descobrir un suposat complot per reclutar activistes d'extrema dreta brasilers.
Membres del grup terrorista neonazi estatunidenc Atomwaffen Division també es van unir al batalló Azov.[52][53][54]
Segons els acords d'alto el foc de Minsk, els combatents estrangers no poden servir a l'exèrcit d'Ucraïna.[55] Malgrat els acords d'alto el foc de Minsk, el regiment encara té combatents estrangers,[56] incloent un exmilitar britànic Chris Garrett i un antic soldat de 33 anys de l'exèrcit grec i de la Legió Estrangera francesa conegut pel nom-de-guerre de "El grec".[56]
Cos Civil Azov
[modifica]A la primavera de 2015, els veterans del batalló Azov van crear el nucli d'una organització no militar no governamental Cos Civil Azov ("Tsyvilnyi Korpus "Azov"), amb el propòsit de la "lluita política i social", associat al partit polític del Cos Nacional. El 2016, els membres del Cos Civil Azov van fundar un centre social "Casa cosaca" a Kíev.[57][58]
Cos Nacional
[modifica]El setembre de 2016, el fundador i antic comandant del Batalló Azov Andriy Biletsky va postular-se com a líder d'un nou partit polític.[59] A principis d'octubre de 2016, Biletsky va declarar que el nou partit no utilitzaria ni noms ni símbols del Batalló Azov.[60] El 14 d'octubre de 2016, aquest partit polític anomenat Cos Nacional ("Natsionalnyi Korpus") va celebrar el seu primer congrés.[61] Allí, els delegats van escollir Biletsky per encapçalar el partit durant els següents quatre anys. Cos Nacional es basa en l'organització social nacionalista "Patriota d'Ucraïna",[62] que ja estava registrada pel Ministeri de Justícia.
El partit advoca per ampliar els poders del president d'Ucraïna atorgant-li autoritat per ser el comandant en cap suprem de les Forces Armades d'Ucraïna així com el cap de govern. El Cos Nacional afavoreix la restauració de l'estatus d'energia nuclear d'Ucraïna i la nacionalització d'empreses que eren propietat del govern quan Ucraïna es va independitzar el 1991.[63] El partit vol que Ucraïna trenqui tots els vincles amb Rússia (llaços diplomàtics, comercials i culturals). És contrari a l'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea i contra l'adhesió d'Ucraïna a l'OTAN.[64] Vol crear la "Unió Intermarium" amb les nacions del Bàltic i del Mar Negre per incloure, entre d'altres, Ucraïna, Belarús, Polònia, Lituània, Letònia, Estònia, República Txeca i Eslovàquia.[64] El partit advoca per ampliar el dret a portar armes i iniciar un debat públic sobre la restauració de la pena capital a Ucraïna per traïció i malversació de fons governamentals per part dels funcionaris en quantitats excessives.[57]
Milícia Nacional
[modifica]El 2017 es va formar un grup paramilitar anomenat Milícia Nacional ("Natsionalni Druzhyny"), estretament vinculat al moviment Azov. El seu objectiu declarat és ajudar forces de seguretat l'aplicació de la llei, i ha realitzat patrulles al carrer.[65] Al març de 2019, la seva militància era de milers de persones.[66]
Ideologia
[modifica]Neonazisme
[modifica]
El Batalló Azov ha estat descrit com una milícia d'extrema dreta[67] amb connexions amb el neonazisme, amb membres que porten símbols i insígnies nazis i expressen opinions neonazis.[68][69] La insígnia del grup inclou el Wolfsangel [70][71] i el Sol Negre,[72][73][74] dos símbols nazis.
S'ha observat que els soldats d'Azov porten símbols nazis als seus uniformes.[75] El 2014, la cadena de televisió alemanya ZDF va mostrar imatges de combatents d'Azov amb símbols com l'esvàstica i "les runes de les SS del famós cos d'elit d'uniformes negres de Hitler". El 2015, Marcin Ogdowski, corresponsal de guerra polonès, va tenir accés a una de les bases d'Azov ubicades a l'antic complex turístic Majak on els combatents d'Azov li van mostrar tatuatges nazis i emblemes nazis als seus uniformes.[76]
Shaun Walker escriu a The Guardian que "molts dels membres d'Azov tenen vincles amb grups neonazis, i fins i tot aquells que es van riure de la idea que eren neonazis no van fer les negacions més convincents", citant tatuatges com l'esvàstica o la paraula "nacionalsocialista". Segons The Daily Beast, alguns dels membres del grup són "neonazis, supremacistes blancs i antisemites declarats", "i les insígnies de les SS dibuixades als seus cascs fan que sigui molt difícil que altres membres del grup puguin negar de manera creible qualsevol afiliació neonazi".[77]
Segons el professor d'història i expert en extrema drets Carles Viñas, Azov “és un paraigua que acull des dels ultranacionalistes fins als neonazis i que va agafar protagonisme a partir de l'Euromaidan [les revoltes del 2013].”[9]
Segons l'expert en extrema dreta dels països de l’Est Pep Anton Ginestà, “la intenció del govern de Volodímir Zelenski era tenir-los així sota control.” Zelenski, que és d'origen jueu, no veuria amb bons ulls aquest batalló, “conscient que s’anaven fent massa forts i que algun dia, en lloc de mirar cap a l'est i lluitar contra Rússia, podien tombar-se i començar a lluitar contra el govern”, i va considerar que la seva integració a les forces armades facilitaria controlar-los. “És una anomalia que un país europeu hagi validat un grup neonazi que no té cap suport social”, valora Ginestà. A la majoria de països europeus, l'extrema dreta sí que té representació parlamentària però no hi ha cap país que tingui un batalló militar obertament neonazi. Però segons Ginestà, “tot i que no tinguin suport a les urnes, estan integrats a la societat com en cap altre país europeu.”[9]
Lev Golinkin escriu a The Nation que l'"Ucraïna post-Maidan és l'única nació del món que té una formació neonazi a les seves forces armades".[78] Michael Colborne, de Foreign Policy, l'ha anomenat "un perillós moviment extremista amigable amb els neonazis" amb "ambicions globals", citant similituds entre la ideologia i el simbolisme del grup i el del tirador de la mesquita de Christchurch el 2019, juntament amb els esforços del grup per reclutar extremistes estatunidencs.
Un portaveu de la unitat ha dit que "només el 10-20%" dels seus reclutes són neonazis, amb un comandant que atribueix la ideologia neonazi a una joventut equivocada". Els membres de la unitat han afirmat que el Wolfsangel invertit, més que connotacions nazis, representa les paraules ucraïneses per a "nació unida" o "idea nacional" (ucraïnès: Ідея Nації, Ideya Natsii).[69][79]
El politòleg britànic Richard Sakwa escriu que el membre fundador d'Azov, Andryi Biletsky, líder de l'Assemblea Social-Nacional (SNA) neonazi, va fer declaracions sobre una "missió històrica" per liderar les "races blanques del món en una croada final per la seva supervivència", una croada contra els Untermenschen liderats per semites", una ideologia que rastreja fins al nacional integralisme dels anys vint i trenta.[80] El politòleg Ivan Katchanovski ha comparat la ideologia del grup amb la del Patriota d'Ucraïna, dient: "El SNA/PU [Patriota d'Ucraïna] defensa una ideologia neonazi juntament amb l'ultranacionalisme i el racisme. El mateix s'aplica als membres del batalló Azov i molts ultres de futbol i altres que serveixen en aquesta formació".[81]
El juny de 2015, el ministre de Defensa canadenc va declarar que les forces canadenques no proporcionarien formació ni suport al Batalló Azov.[82] El 2018, la Cambra de Representants dels Estats Units també va aprovar una disposició que bloquejava qualsevol formació dels membres d'Azov per part de les forces estatunidenques, citant les seves connexions neonazis. La Cambra havia aprovat anteriorment esmenes que prohibien el suport a Azov entre el 2014 i el 2017, però a causa de la pressió del Pentàgon, les esmenes es van aixecar secretament.[2] El Centre Simon Wiesenthal va alertar que l'aixecament de la prohibició posava de manifest el perill del Negacionisme de l'Holocaust a Ucraïna.[83]
Antisemitisme
[modifica]Més de 40 activistes de drets humans israelians van signar una petició per aturar la venda d'armes a Ucraïna argumentant que Israel ven armes automàtiques d'estil militar Tavor i Negev al govern ucraïnès sabent que algunes d'aquestes armes acaben en mans de l'extrema dreta Azov.[84]
Malgrat les acusacions que el grup és antisemita, alguns membres de la comunitat jueva d'Ucraïna donen suport i serveixen al batalló d'Azov. Un dels seus membres més destacats és Nathan Khazin, líder durant les protestes de l'Euromaidan del 2013 a Kíev. En una entrevista, Andriy Biletsky va explicar que considera Israel i Japó com a models a seguir per al desenvolupament d'Ucraïna.[85]
Paganisme eslau
[modifica]La majoria dels soldats d'Azov són seguidors de Rodnovery (fe nativa eslava) amb trets nacionalistes ucraïnesos. També han establert santuaris de Rodnover per als seus ritus religiosos, inclòs un a Mariúpol dedicat a Perun.[86]
Violació de drets humans
[modifica]Els informes publicats per l'Oficina de l'Alt Comissiariat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OHCHR) han relacionat el Batalló Azov amb crims de guerra com el saqueig massiu, la detenció il·legal i la tortura. Un informe de l'OACDH del març de 2016 va afirmar que l'organització havia "recollit informació detallada sobre conductes hostils entre les armades ucraïneses i el regiment d'Azov a Shyrokyne i rodalia, des de l'estiu de 2014 fins a la data. Entre setembre de 2014 i febrer de 2015, es va documentar el saqueig massiu de cases de civils".[87]
Un altre informe de l'OACDH va documentar un cas de violació i tortura: "Un home amb una discapacitat mental va ser objecte de tracte cruel, violació i altres formes de violència sexual per part de 8 a 10 membres d'Azov i 'Donbass' (un altre batalló ucraïnès) l'agost-setembre de 2014. La salut de la víctima es va deteriorar posteriorment i va ser hospitalitzat en un hospital psiquiàtric". Un informe de gener de 2015 va declarar que un partidari de la República de Donetsk va ser detingut i torturat amb electricitat i la tortura del submarí.[88]
Referències
[modifica]- ↑ Upchurch, H. E. «Còpia arxivada» (PDF). CTC Sentinel [[[West Point, New York]]], 14, 10, 22-12-2021, pàg. 27–37. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2021 [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Kheel, Rebecca. «Congress bans arms to Ukraine militia linked to neo-Nazis» (en anglès). The Hill, 27-03-2018. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «The Rise of Far-Right Extremism in the United States». csis.org, 07-11-2018.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Newman, Dina. «Ukraine conflict: 'White power' warrior from Sweden». BBC News, 16-07-2014.
- ↑ «The separatists fired on a bus with fighters of the "AZOV" special police battalion». National Police of Ukraine, 07-05-2014. Arxivat de l'original el 12 abril 2018. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ Peterson, Nolan. «How a Swedish Sniper Found Redemption in the Ukraine War». dailysignal.com, 10-08-2015. [Consulta: 11 abril 2018].
- ↑ Червоненко, Виталий «Антисемитизм или манипуляция: усиливается ли притеснение евреев в Украине?». , 14-05-2018 [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ , 23-03-2015.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Mumbrú, Jordi «¿Té Ucraïna un problema amb l'extrema dreta?». Diari ARA, 12-03-2022.
- ↑ «Profile: Who are Ukraine’s far-right Azov regiment?» (en anglès). Al Jazeera, 01-03-2022.
- ↑ 11,0 11,1 «El Batalló Azov: de hooligans neo-nazis a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna». Catarsi Magazin, 18-02-2022.
- ↑ «Hate Symbols database: Sonnenrad» (en anglès). Anti Defamation League.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en ucraïnès). ngu.gov.ua, 23-04-2015. Arxivat de l'original el 9 juliol 2015. [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ Pugliese, David «Ukrainian unit accused of Neo-Nazi links wants Canada's help». , 26-06-2015 [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ Volunteer battalion Azov members and former members create National Corps political party, Interfax-Ukraine (14 October 2016)
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 "We are trying to come to power through elections, but we have all sorts of possibilities" – as "Azov" becomes party, Hromadske.TV (13 October 2016)
- ↑ Andriy Biletsky: Avakov – man system, but the system I think is negative, Ukraïnska Pravda (18 October 2016)
- ↑ The former leader of "Azov" Beletsky declared only salary and $ 5,000, Ukraïnska Pravda (30 October 2016)
- ↑ Для урегулирования ситуация на Юго-Востоке МВД создает спецподразделения по охране общественного порядка Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Arena.in.ua, 15 April 2014.
- ↑ Nemtsova, Anna «War and Murder in Eastern Ukraine». , 27-05-2014 [Consulta: 16 novembre 2016].
- ↑ Azov Battalion announced signing of new warriors, TSN News, May 20, 2014.
- ↑ «"Азов" відхрестився від критика АТО Ярослава Гончара». Channel 5, 10-06-2014 [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ 23,0 23,1 23,2 «Reinforcements for the Azov Battalion». euromaidanpress.com, 24-06-2014.
- ↑ UAH to USD Chart, 23 Jul 2013 00:00 UTC – 22 Jul 2018 11:20 UTC. This gives an exchange rate of $0.08409 per hryvnia (11.892 hryvnia = $1) for 25 June 2014.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 «Ukraine crisis: the neo-Nazi brigade fighting pro-Russian separatists». The Daily Telegraph, 11-08-2014 [Consulta: 14 agost 2014].
- ↑ 26,0 26,1 26,2 «Ultra-nationalist Ukrainian battalion gears up for more fighting | Reuters», 24-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-01-24. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Why Azov should not be designated a foreign terrorist organization» (en anglès americà), 24-02-2020. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Right Sector, Azov Battalion march to commemorate the Ukrainian Insurgent Army», 15-10-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Ukraine election: Land of chaos and courage» (en anglès). BBC News, 24-10-2014.
- ↑ «Central Election Commission - 2012-2013», 29-10-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-29. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Повний список новообраних народних депутатів» (en ucraïnès), 12-11-2014. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Former Azov battalion leader works to clean up Kyiv regional police, his image», 03-12-2014. Arxivat de l'original el 2014-12-03. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Azov regiment announces creation of own party | UNIAN», 17-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-17. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Deutsche heuern bei rechtsextremem ukrainischen Bataillon an». spiegel.de, 11-11-2017. Arxivat de l'original el 21 febrer 2022. [Consulta: 1r març 2022].
- ↑ «U.S. and NATO allies arm neo-Nazi units in Ukraine as Foreign Policy elites yearn for Afghan-style insurgency» (en anglès), 23-03-2022.
- ↑ «GT investigates: Evidence suggests US may have supported neo-Nazi Azov Battalion» (en anglès). Global Times, 07-03-2022.
- ↑ «Ukraine neo-nazis pictured with UK-made rocket launchers» (en anglès). Declassified UK, 10-03-2022.
- ↑ Sánchez, Sònia. «S'acaba la batalla de Mariúpol: Ucraïna pacta l'evacuació dels últims soldats que resistien a Azovstal», 17-05-2022. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «War in Ukraine: Kyiv orders Azovstal troops to stop fighting, Russia claims control of Mariupol» (en anglès). Le monde, 20-05-2022. [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en ucraïnès), 02-08-2014. Arxivat de l'original el 6 agost 2014.
- ↑ Will Stewart and Sara Malm. Ukraine's women sign up to fight as top politician claims number of children killed is 'ten times higher than official toll', UK Newsday, 23 June 2014.
- ↑ Dorell, Oren «Volunteer Ukrainian unit includes Nazis». , 10-03-2015 [Consulta: 25 juny 2015].
- ↑ «Ukraine: Batallion Backed by Jewish Billionaire Sent to Fight Pro-Russian Militias». The Algemeiner, 14-06-2014. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «Ukrainian Military Personnel: Volunteers». Global Security Org, 04-08-2015. [Consulta: 16 novembre 2016].
- ↑ 45,0 45,1 «A Ukrainian National Guard Unit Trains to 'Fight to the Death'». NewsWeek, 21-04-2015 [Consulta: 7 juliol 2015].
- ↑ Swedish neo-Nazis join fight in Ukraine, The Local Sweden, 30 July 2014.
- ↑ «Note to Ukraine: Stop Whitewashing the Political Record». The Huffington Post, 23-01-2015. [Consulta: 19 febrer 2015].
- ↑ «Foreigners Who Fight And Die For Ukraine: Russians join Ukrainians to battle Kremlin in Donbas». , 24-04-2015.
- ↑ «How a White-Supremacist Militia Uses Facebook to Radicalize and Train New Members». , 07-01-2021 [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «Balkan Citizens Fight in Ukraine and Syria». Arxivat de l'original el 26 juny 2015. [Consulta: 24 juny 2015].
- ↑ «Pusić: Ima hrvatskih vojnika koji su se priključili ukrajinskoj vojsci» (en croat). Index.hr, 11-02-2015. [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ «Ukraine Deported Two American Members Of A Neo-Nazi Group Who Tried To Join A Far-Right Military Unit For "Combat Experience"». Buzzfeed, 08-10-2020.
- ↑ «Transnational White Terror: Exposing Atomwaffen And The Iron March Networks». Bellingcat, 20-12-2019. Arxivat de l'original el 20 desembre 2019. [Consulta: 20 desembre 2019].
- ↑ «"Defend the White Race": American Extremists Being Co-Opted by Ukraine's Far-Right». Bellingcat, 14-06-2019. Arxivat de l'original el 4 abril 2019. [Consulta: 16 abril 2019].
- ↑ , 19-02-2015 [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ 56,0 56,1 «Meet the European Fighters Who Have Gone to War in Ukraine». VICE. [Consulta: 22 octubre 2015].
- ↑ 57,0 57,1 «Volunteer battalion Azov members and former members create National Corps political party», 01-11-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-01. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «Білецький: "Азов" стане партією | Новини на Gazeta.ua», 12-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-12. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «Azov regiment announces creation of own party | UNIAN», 17-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-17. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «Украинский батальон «Азов» создал свою политическую партию :: Политика :: РБК», 16-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-16. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «Новини | Українська правда», 12-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-12. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «Новини | Українська правда», 18-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-18. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «In Ukraine, Ultranationalist Militia Strikes Fear In Some Quarters», 07-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-03-07. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ 64,0 64,1 ««Ми намагаємося прийти до влади через вибори, хоча маємо всякі можливості» — як «Азов» стає партією», 19-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-19. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «Ukraine: On patrol with the far-right National Militia - BBC News», 08-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-03-08. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «Deputized As Election Monitors, Ukrainian Ultranationalists 'Ready To Punch' Violators», 11-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-11. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ Fergal Keane «Ukraine crisis: Heavy shelling in hours before ceasefire». , 05-09-2014 [Consulta: 7 setembre 2014].
- ↑ Parfitt, Tom. «Ukraine crisis: the neo-Nazi brigade fighting pro-Russian separatists». Telegraph.co.uk, 11-08-2014. Arxivat de l'original el 2022-01-12. [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ 69,0 69,1 «Azov fighters are Ukraine's greatest weapon and may be its greatest threat». The Guardian, 10-09-2014.
- ↑ «The reality of neo-Nazis in Ukraine is far from Kremlin propaganda». The Hill, 09-11-2017.
- ↑ «Azov, Ukraine's Most Prominent Ultranationalist Group, Sets Its Sights On U.S., Europe». RadioFreeEurope/RadioLiberty, 14-11-2018.
- ↑ «Preparing for War With Ukraine's Fascist Defenders of Freedom». Foreign Policy, 30-08-2014.
- ↑ lądowe, Wojska. «USA nie będą szkolić batalionu Azow» (en polonès). Altair.com.pl, 13-06-2015. Arxivat de l'original el 15 juny 2015. [Consulta: 27 juny 2015].
- ↑ «Schmutziger Kampf in der Ukraine: Neonazis im Dienst der Regierung» (en alemany). Focus Online, 14-08-2014 [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ , 09-09-2014 [Consulta: 21 juny 2015].
- ↑ «Chłopcy z 'Azowa' bronią Mariupola. Ukrainy, Europy i… białej rasy» (en polonès). Interia, 08-07-2015.
- ↑ ; Epstein, Joseph «How Many Neo-Nazis Is the U.S. Backing in Ukraine?». The Daily Beast, 14-04-2017.
- ↑ Golinkin, Lev (2019-02-22). «Neo-Nazis and the Far Right Are On the March in Ukraine». The Nation. «Post-Maidan Ukraine is the world’s only nation to have a neo-Nazi formation in its armed forces. The Azov Battalion was initially formed out of the neo-Nazi gang Patriot of Ukraine. Andriy Biletsky, the gang’s leader who became Azov’s commander, once wrote that Ukraine’s mission is to “lead the White Races of the world in a final crusade…against the Semite-led Untermenschen.”»
- ↑ Ian Bateson «Former Azov battalion leader works to clean up Kyiv regional police, his image». Kyiv Post, 03-12-2014 [Consulta: 30 octubre 2015].
- ↑ Sakwa, Richard. Frontline Ukraine: Crisis in the Borderlands. I.B.Tauris, 18 desembre 2014, p. 158. ISBN 978-0-85773-804-2.
- ↑ Katchanovski, Ivan «My Interview with the Radio Sweden Concerning the Azov Battalion in Ukraine» (en anglès). Radio Sweden, 19-06-2014 [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ , 26-06-2015 [Consulta: 27 juny 2015].
- ↑ , 18-01-2016 [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ «Rights Groups Demand Israel Stop Arming neo-Nazis in Ukraine» (en anglès). Haaretz [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en rus). gordonua.com, 20-11-2018. [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ Archpriest Oleg Trofimov. «Кровавые жертвоприношения "Азова" в Донбассе: мракобесие захватило Мариуполь - зачем в городе возвели капище Перуна?». Новостное агентство Харькова (Kharkiv News Agency), 03-08-2017. Arxivat de l'original el 4 desembre 2017. [Consulta: 4 desembre 2017].
- ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2017-05-17. [Consulta: 9 març 2022].