Batalla d'Adrianòpolis (1205)
Guerres Búlgaro-Llatines | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | 14 d'abril de 1205 | ||
Coordenades | 41° 40′ 00″ N, 26° 34′ 00″ E / 41.66667°N,26.56667°E | ||
Lloc | Edirne | ||
Resultat | Decisiva victoria búlgara i captura de l'emperador llatí Baldui I | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
La batalla d'Adrianòpolis (1205) va ser una de les batalles posteriors al saqueig de Constantinoble en la Quarta Croada.
Antecedents
[modifica]A pesar de l'enemistat comú contra els romans d'Orient, l'emperador Balduí es va enfrontar al tsar búlgar Kaloian I Assèn a l'exigir-li l'entrega de territoris recentment ocupats. A més a més, els terratinents grecs de Tràcia oferiren al tsar la corona imperial a canvi d'expulsar els llatins de la capital i quan la població local va expulsar a la guarnició d'Adrianòpolis i l'emperador Balduí s'apressà a intentar recuperar-la,[2] sent derrotat i capturat per Kaloian.
La batalla
[modifica]La batalla tinggué lloc el 14 d'abril de 1205 i fou una completa victòria búlgara, que va destruir quasi per complet a l'exèrcit llatí i va capturar a l'emperador Balduí, que fou capturat i empresonat per Kaloian I Assèn.[2]
Conseqüències
[modifica]El dux de Venècia Enric Dandolo va portar les forces restants de tornada a Constantinoble i va aconseguir contenir als búlgars fins que en no saber-se res de Balduí, Enric fou proclamar regent i va tornar a Constantinoble perseguit per les forces del rei búlgar que va incendiar Filipòpolis, va assolar Tràcia, i va rebre el suport dels grecs, hostils als llatins. Les crueltats dels búlgars van mostrar als grecs que aquests eren un amos pitjors que els llatins i Adrianòpolis, que primer havia tancat les portes a Enric, ara el va cridar i el va rebre amb aclamacions (1206). En aquest moment ja se sabia que Balduí havia caigut presoner del rei búlgar i va morir per aquest temps de malenconia. Els barons van aclamar Enric com a emperador i fou coronat el 20 d'agost del 1206 quasi al mateix temps que Làscaris es coronava a Nicea.[3]
Aquesta derrota va trencar el poder franc, acabant amb l'objectiu de conquerir tot l'Imperi Romà d'Orient, ja que va donar temps als exiliats a organitzar la defensa en el que serien el Despotat de l'Epir i l'Imperi de Nicea.
Referències
[modifica]- ↑ J. Phillips, The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople, 289
- ↑ 2,0 2,1 McNab, Chris. Famous Battles of the Medieval Period (en anglès). Cavendish Square Publishing, 2017, p. 44. ISBN 9781502632487.
- ↑ Treadgold, 1997, p. 713.
Bibliografia
[modifica]- Treadgold, Warren. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997.
- История на българската държава през средните векове. Том III. Второ българско царство. България при Асеневци (1187—1280), I. Освобождение и обединение на българските земи, 5. Отношенията на Калоян към латинци и ромеи by Васил Н. Златарски
- История на България. Том ІІІ. Втора българска държава, издателство на БАН, София, 1982
- Българските ханове и царе VІІ-ХІV век. Историко-хронологичен справочник, Държавно издателство Петър Берон, София, 1988, Йордан Андреев