Batalla d'Assaye
| Segona Guerra Anglo-Maratha | |||
|---|---|---|---|
 El general Wellesley a la batalla d'Assaye | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 23 de setembre de 1803 | ||
| Coordenades | 20° 14′ 06″ N, 75° 53′ 15″ E / 20.235°N,75.8875°E | ||
| Lloc | Prop de Assaye, Domini de la Companyia a l'Índia | ||
| Resultat | Decisiva victòria britànica | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg){kind=small}
Primera Guerra Anglomaratha (1775-1783) | |
Segona Guerra Anglomaratha (1803-1805) | |
Tercera Guerra Anglomaratha (1817-1818) | |
La batalla d'Assaye es va lliurar el 23 de setembre de 1803 entre Sir Arthur Wellesley[1] i els marathes Sindhia i Raghuji Bhonsla, fortificats a una peça de terra a la unió dels rius Juah i Kailna amb el poble d'Assaye a l'esquerra. Assaye (Asdi) és un poble al districte de Jalna a l'estat de Maharashtra a l'Índia quan pertanyia als dominis del nizam d'Hayderabad just a la frontera de Berar a uns 70 km al nord-est d'Aurangabad. Els marathes disposaven de 16.000 homes d'infanteria, 20.000 de cavalleria i 100 peces d'artilleria servides per francesos, i amb els auxiliars arribaven a 50.000.[2] Wellesley només disposava de 4500 homes però es va veure forçat a la batalla i va creuar el Kailna prop de la unió amb el Juah i amb una lluita terrible va rebutjar als marathes amb una gran carnisseria amb càrregues de baioneta; es va lliurar a les tres hores de més calor i després d'una marxa de 25 km. Només l'artilleria francesa va tenir una bona actuació que al començament va fer recular a Wellesley fins que aquest va encapçalar l'avanç cap a l'altre costat del riu; llavors molts marathes que havien passat per mort es van incorporar i se'ls va unir la seva cavalleria; el general Wellesley va fer llavors una càrrega de cavalleria creuant el riu a la inversa i va destruir a les forces marathes que l'atacaven per darrere i va assegurar la victòria. Sindhia i Raghuji Bhonsla van fugir però l'artilleria dirigida per De Boigne, va restar al seu lloc fins al darrer home. Els marathes van perdre dotze mil homes i els britànics 1.657; el primer ministre de Sindhia va morir d'una ferida a la batalla. La batalla d'Angaon que va seguir va portar al tractat de Devagaon.
Referències
[modifica]- ↑ Bennell, Anthony S. =The Maratha War Papers of Arthur Wellesley (en anglès). Sutton Publishing, 1998. ISBN 0-7509-2069-6.
- ↑ Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885.
Bibliografia
[modifica]- Gurwood, John (ed.). The dispatches of Field Marshal the Duke of Wellington from 1799–1818. II. London: Murray, 1837. ISBN 054860472X.
- Biddulph, John. The Nineteenth and their times. London: Murray, 1899.
- Bradshaw, John. Rulers of India: Sir Thomas Munro and the British Settlement of the Madras Presidency. Oxford: Clarendon Press, 1894. ISBN 8120618718.