Batalla d'Avarayr
| Revolta d'Ankl | |||
|---|---|---|---|
  Batalla d'Avarayr Batalla d'Avarayr | |||
 Batalla d'Avarayr | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 26 de maig de 451[1] | ||
| Coordenades | 39° 20′ 20″ N, 45° 03′ 26″ E / 39.338792°N,45.057092°E | ||
| Lloc | Planúries d'Avarayr, Armènia | ||
| Estat | Imperi Sassànida | ||
| Resultat | Victòria pírrica sassànida[2] | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La batalla d'Avarayr fou una batalla lliurada el 2 de juny de 451 entre perses i armenis que va tenir lloc a la plana d'Avarayr a l'extrem nord-oest de l'actual Iran prop de la vila d'Avarayr d'Armènia al districte d'Artaz, al sud-est de la ciutat de Maku, prop de la frontera de l'Azerbaidjan.[6]
Antecedents
[modifica]El decret del 449 de Yezdegerd II (439-457) ordenava als armenis convertir-se del cristianisme al zoroastrisme; els armenis van refusar i es van revoltar. Els perses van enviar un exèrcit que es va trobar amb el dels nobles armenis a la plana d'Avarayr a la vora del riu Timut (Rud-e Zangemar) que sembla que marcava els límit entre Persarmènia i Pèrsia.
Batalla
[modifica]Els armenis estaven dirigits per Vardan Mamikonian i disposaven de 66.000 homes, sense poder esperar ajut de l'Imperi Romà d'Orient; els perses eren tres vegades més i disposaven del cos dels immortals dirigits per Mushkin Niusalavurd; entre els perses combatien alguns nobles armenis el principal dels quals era Vasak de Siunia, que era el principat més important aleshores.
Els armenis van aguantar als perses que només es van poder imposar per la intervenció dels elefants de guerra.[7] Vardan Mamikonian i altres vuit nobles generals van morir i les baixes dels dos bàndols foren elevades.
Conseqüències
[modifica]Tot i la victòria persa, el rei ja no tenia forces per imposar el decret a causa de les baixes i va consentir en declarar la llibertat religiosa, i Vardan és considerat un heroi nacional pels armenis.[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ (anglès) Mehrdad R. Izady, The Kurds: A Concise Handbook, (1992) Taylor & Francis, Washington, D.C., P. 76
- ↑ Dickran H. Boyajian, Armenia: The Case for a Forgotten Genocide, P.89
- ↑ The Golden Age:Minor Writers, The Heritage of Armenian Literature, Vol.1, Ed. Agop Jack Hacikyan, (Wayne State University Press, 2000), 360.
- ↑ 4,0 4,1 Varzhapetean, Sisak Hakob. The Armenians; from prehistoric times to the present: a digest of their history, religion, language, literature, arts, and culture in general (en anglès). Varjabedian, 1977, p.46.
- ↑ 5,0 5,1 Papajian, Sarkis. A brief history of Armenia. Sarkis Papajian, 1974, p.14.
- ↑ Cambridge History of Iran III/1 (anglès)
- ↑ Hovannisian, Richard G. The Armenian People From Ancient to Modern Times, Volume I: The Dynastic Periods: From Antiquity to the Fourteenth Century (en anglès). Palgrave Macmillan, 2004, p.100. ISBN 1403964211.
- ↑ Panossian, Razmik. The Armenians: From Kings And Priests to Merchants And Commissars (en anglès). Columbia University Press, 2006, p.48. ISBN 0231139268.