Vés al contingut

Batalla de Banat Kain

Infotaula de conflicte militarBatalla de Banat Kain
Batalla de Banat Kain (Orient Pròxim)
Batalla de Banat Kain
Batalla de Banat Kain
Batalla de Banat Kain
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data692 o 693
Coordenades35° 18′ N, 39° 30′ E / 35.3°N,39.5°E / 35.3; 39.5
Llocal-Bishr
Resultatvictòria dels Banu Sulaym
Bàndols
Banu Sulaym Taghlib
Comandants
al-Djahhaf ibn Hukaym

Després de la mort de Yazid I, durant la Segona guerra civil islàmica, els Banu Kalb van lluitar a favor dels omeies i els kaysites van donar suport a Abd-Al·lah ibn az-Zubayr. Hassan ibn Màlik ibn Bàhdal va obtenir privilegis de Marwan I a més de la confirmació dels que havien gaudit fins aleshores: 2.000 kalbites rebrien 2000 dirhams anuals pel manteniment de les forces i se'ls havia de consultar per tots els afers importants.

Els ghatafan van donar suport als mudarites i van lluitar contra els kalbites a la batalla de Marj ar-Ràhit del juliol del 684, però el 686 els kays es van revenjar quan Umayr ibn al-Hubab as-Sulamí, cap dels kaysites a l'exèrcit sirià, va desertar i es va refugiar amb el xeic dels kays, Zufar ibn al-Hàrith al-Kilabí, que dominava Karkisiyya, i va començar una contínua lluita entre kalbites i kaysites desenvolupada en forma d'incursions anomenades diada o ayyam. La iniciativa fou dels kaysites que van fer atacs al desert de la Samawa (entre Síria i Iraq); els kalbites van fer contraatacs manats per Humayd ibn Hurayth ibn Bàhdal, que fou asasssinat. Finalment la pressió kaysita a Síria va fer emigrar al-Ghawr a Palestina. Els kays es van enfrontar llavors als Banu Fazara de la Djazira i els van derrotar a la batalla de Banat Kain.

Batalla

[modifica]

Durant les lluites entre mudarites i els Banu Kalb, el 692 o 693 es va lliurar una batalla a al-Bishr entre les tribus àrabs dels Banu Sulaym i els Taghlib, coneguda com a Dia d'al-Bixr o batalla de Banat Kain,[1] punt culminant de les lluites entre ambdues tribus. El cap dels Banu Sulaym, al-Djahhaf ibn Hukaym, va sorprendre els taghlib als seus campaments als turons, i en va fer una carnisseria.

Conseqüències

[modifica]

La matança va desfermar la colera del califa Abd al-Malik ben Marwan i al-Djahhaf va haver de fugir a l'Imperi Romà d'Orient; va tornar més tard, va pagar una indemnització i va fer la pau amb els taghlib.

Referències

[modifica]
  1. (anglès) Martijn Theodoor Houtsma, E.J. Brill's first encyclopaedia of Islam, p.656