Batalla de Prome (1942)
| Campanya de Birmània (Segona Guerra Mundial) | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 30 de març – 2 d'abril de 1942 | ||
| Coordenades | 18° 48′ N, 95° 12′ E / 18.8°N,95.2°E | ||
| Lloc | Prome, Birmània | ||
| Resultat | Victòria japonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
.svg){kind=small}
Riu Bilin · Pont de Sittang · Pegu · Taukkyan · Yunnan-Birmània · Tachiao · Oktwin · Toungoo · Shwedaung · Prome · Yenangyaung Chindits (II) · Departament d'administració · U Go · Imphal · Shangshak · Pista de tennis · Kohima · Myitkyina · Mogaung Meiktila i Mandalay · Pakokku · Turó 170 · Illa Ramree · Tanlwe Chaung · Dràcula · Punt Elefant · Sittang Bend |
La batalla de Prome va tenir lloc durant la conquesta japonesa de Birmània. El generalíssim de la Xina, Chiang Kai-shek, creia: "Mentre els britànics tinguin Prome, nosaltres tenim Toungoo".[1]
Fons
[modifica]El Japó va envair Birmània el desembre de 1941. Primer, l'aeròdrom de la ciutat de Tavoy va ser bombardejat pels japonesos. Poc després, els japonesos van envair Victoria's Point, i lentament van començar a acumular forces. El 14 de gener de 1942, les forces japoneses van avançar cap a Birmània.
Després de la pèrdua a Toungoo, els aliats restants van dividir la terra, i cadascun va defensar la seva pròpia ciutat. El Raj britànic i la Birmània britànica van aconseguir Prome, mentre que les forces xineses van anar a la propera Shwedaung.[2][3]
La batalla
[modifica]Després d'una victòria a Shwedaung, els japonesos van començar a disparar contra Prome la nit del 30 de març. Malgrat que les forces britàniques van causar baixes importants, es van retirar a Allanmyo el 2 d'abril.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Sunderland, Romanus, Riley, Charles F.. United States Army in World War II China-Burma-India Theater: Stillwell's Mission to China. Washington, D.C.: Office of the Chief of Military History, Dept. of the Army, 1953, p. 97. ISBN 124949687X.
- ↑ 2,0 2,1 Rothwell, Steve. «Battle for Central Burma». [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ Newell, Clayton R. Burma, 1942. U.S. Army Center of Military History, p. 16–18.