Batalla de Sainte-Anne-d'Auray
Chouannerie  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 25 maig 1815 |
| Coordenades | 47° 42′ 15″ N, 2° 57′ 10″ O / 47.7042°N,2.9528°O |
| Lloc | Sainte-Anne-d'Auray (Bretanya) |
| Estat | França |
La batalla de Sainte-Anne-d'Auray va tenir lloc el 25 de maig de 1815, durant la chouannerie de 1815.
Procés
[modifica]A finals de maig de 1815, aproximadament 5.0002 chouans de les legions d'Auray i Bignan,[1] sota les ordres de Louis de Sol de Grisolles,[2] es van reunir als afores de Sainte-Anne-d'Auray.[3] Uns 500 federats comandats per l'advocat Josse van sortir aleshores de Lorient per dispersar-los.[3][1]
L'oficial Chouan Julien Guillemot (fill de Pierre Guillemot), relata la baralla a les seves memòries. [nota, 1.}[1] Segons ell, els imperials es van enfrontar a una tropa de 800 homes comandada per Yves Le Thieis, Joseph Cadoudal i Guillaume Gambert.[4] L'enfrontament va ser breu: els escolars de Vannes van formar un front,[3] després els mariners de Carnac i Locmariaquer dirigits per Jean Rohu van llançar un contraatac decisiu que va fer fugir els imperials.[3][5]
Pèrdues
[modifica]Quatre chouans van resultar ferits durant la batalla segons Julien Guillemot.[6][4][7] Un altre balanç donat pels reialistes mostra 30 morts i 75 ferits, però segons l'historiador Aurélien Lignereux, és possible que aquests peatges siguin exagerats.[6] Els registres de personal de la gendarmeria del Morbihan donen fe de la mort de quatre gendarmes a Sainte-Anne-d'Auray.[8] Alguns federats també van ser fets presoners, però els chouans els van alliberar ràpidament.[9]
Notes
[modifica]| « | "El general Desol, volent formar un cos principal, que encara no s'havia fet a Morbihan, havia ordenat al senyor Le Thieis, Joseph Cadoudal i Gabert que els seus homes prenguessin les armes i es trobessin a Sainte-Anne-d'Auray, el 22 de maig.
Abans d'anar-hi, els joves de la costa havien desarmat els agents de duanes, d'Étel a La Trinité, i els gendarmes d'Auray; els de Bignan i Elven també havien desarmat els gendarmes. En assabentar-se d'aquestes manifestacions preparatòries, els federals de Lorient van sortir, en nombre de 500, a les ordres del senyor Josse, advocat, i, el 24 de maig, es van dirigir cap a Sainte-Anne. Els reialistes hi eren 800, equipats amb tres cartutxos cadascun i van ordenar córrer contra l'enemic tan bon punt apareguessin. De fet, aviat van aparèixer els Fédérés a la carretera que ve de Mériadec, i, en arribar a aquest petit aiguamoll que es troba prop de l'hostal de Cheval-Blanc, van fer una descàrrega que va ferir quatre homes, mentre feien crits terribles. Els chouans van avançar en silenci, seguint l'ordre del general. La victòria es va quedar amb ells sense lluitar, perquè els federats no van aguantar ni un moment. Pres d'un terror de pànic, van començar a fugir en totes direccions, arrossegant les tropes darrere d'ells; i, com que aquests desgraciats no eren tan àgils com els nois de Bignan, Auray i Elven, se'n van endur un gran nombre. L'advocat Josse, el seu líder, va resultar ferit a l'esquena, i un altre advocat, anomenat Jégado, va rebre una ferida a l'estómac. La notícia d'aquesta victòria em va agradar, estimats nebots; però em vaig transportar d'alegria i de felicitat quan vaig saber que el teu pare, llavors de disset anys, havia demostrat, durant l'afer, molt de coratge i serenitat."[4] |
» |
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Roger Dupuy, La Bretagne sous la Révolution et l'Empire, 1789-1815, éditions Ouest-France université, Rennes, 2004, 350 p. (ISBN 978-2-737-33502-0).
- Julien Guillemot, Lettres à mes neveux sur la Chouannerie, Imprimerie Félix Masseaux, 1859, 299 p. (llegir en línia [arxiu])
- Arthur de La Borderie (dir.), Revue de Bretagne et de Vendée, t. V - Tercera serie (Tom XXV de la col·lecció), Nantes, Oficina de redacció i suscripcions, 1869, 503 p. (llegir en línia [arxiu])
- Aurélien Lignereux, Chouans et Vendéens contre l'Empire, 1815. L'autre Guerre des Cent-Jours, París, Éditions Vendémiaire, 2015, 384 p. (ISBN 978-2363581877).