Batalla de Worringen
| Guerra de successió de Limburg | |||
|---|---|---|---|
 Joan I de Brabant, durant la batalla al Codex Manesse | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 5 de juny de 1288 | ||
| Coordenades | 51° 02′ 33″ N, 6° 53′ 16″ E / 51.0425°N,6.8878°E | ||
| Lloc | Worringen, Arquebisbat de Colònia | ||
| Resultat | Victòria brabançona | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La Batalla de Worringen va occorer durant la Guerra de successió de Limburg, el 5 de juny del 1288, a uns camps al sud del poble de Worringen, al dia d'avui un barri de la ciutat de Colònia.
Va oposar el duc de Brabant, Joan I, el seu aliat Arnold V de Loon i els ciutadans de la ciutat de Colònia d'un costat als cavallers del Luxemburg, Gueldre, l'arquebisbe de Colònia i de Limburg.[1]
Quan el 1267 Joan I de Brabant va prendre el poder, les hostilitats entre Brabant i Gueldre van tornar a encendre's. El comte Otó I de Gueldre va aliar-se amb l'arquebisbe de Colònia. El fill d'Otó, Renald I de Gueldre (1271-1326) va casar-se amb Imgarda de Limburg i heretar el ducat a la mort del duc Valerà IV. Quan Imgarda va morir el 1282, sense fills, Joan I en temer massa influència de Guelre va reclamar Limburg. El conflicte que va durar sis anys, va trobar la seva final en la batalla de Woeringen.[2]
El duc de Brabant i els seus aliats van guanyar la batalla i en conseqüència, el duc va conquerir el ducat de Limburg. El burg de Worringen, propietat de l'arquebisbe de Colònia va ser enderrocat i mai no serà reconstruït.[3]
Després de la creació de Bèlgica el 1830, l'historiador Henri Pirenne va fer un intent d'escriure una història nacional de Bèlgica «des dels orígens» com si el país fos una emergència natural d'un llarg curs de la història i per donar un sentiment de nació històrica i mites fundacionals al jove estat amb passat comú a les antigues províncies dels Països Baixos del sud. Pirenne va atorgar a la batalla de Woeringen el paper unificador de l'antic ducat de Brabant, com va atorgar a la Batalla de Kortrijk del 1302, coneguda com la dels Esperons d'Or per al comtat de Flandes per a ensenyar al país nou com al seu passat gloriós, sempre havia vençut les forces enemics per la unitat.[4][5]
Bibliografia
[modifica]
- van Dongelberghe, Henrick Carel; Van Heelu, Jan. Proelium Woeringanum ofte Strydt ende Slach van Woeringen tussen Jan den I., Hertoch van Lothryk en Brabant ende Markgraaf des H. Ryck en Walerand, Hertogh van Liborch ofte de victorie behaelt den V. Juny 1288 door de welke dit laesten Hertogdom voor altydt aenhet eersten is gevoeght gebleven. (en neerlandès). Lovaina: J.P.G. Michel, 1646, p. 160.
- Avonds, Piet; Jozef D., Janssens. Brabant en de slag bij Woeringen (1288): politiek en literatuur (Brabant i la batalla de Woeringen (1288): política i literatura) (en neerlandès). Centrum Brabantse Geschiedenis UFSAL, 1989, p. 144.
Referències
[modifica]- ↑ «Condes de la Marck: Everardo». A: Los Héroes y las maravillas del mundo: Dios, la tierra y los hombres : anales del mundo desde los tiempos bíblicos hasta nuestros dias. Gran memorandum histórico debido á las más famosas lumbreras de la humanidad. (en castellà). Barcelona: Imprenta del Plus Ultra, 1855, p. 476.
- ↑ Woeringen és l'ortografia utilitzada als texts neerlandesos i francesos.
- ↑ Voisin, Auguste. La bataille de Woeringen (en francès). Brussel·les: Société des Beaux Arts, 1839, p. 40.
- ↑ Henri, Pirenne. Histoire de Belgique (en francès). Vol. I Des origines au commencement du XIVe siècle. Brussel·les: Henri Lamertin, 1902.
- ↑ Weber, Patrick. La grande histoire de la Belgique (en francès). Brussel·les-París: Dixhuit Éditions, 2013, p. 271. ISBN 9782262042103.