Batalla de l'Orbieu
Conquesta carolíngia de la Marca hispànica | |||
---|---|---|---|
L'Imperi Carolingi entre el 481 i el 814 | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 793 | ||
Coordenades | 43° 13′ 00″ N, 2° 52′ 00″ E / 43.21667°N,2.86667°E | ||
Lloc | Viladanha | ||
Estat | França | ||
Resultat | Victòria musulmana | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La batalla de l'Orbieu (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a Septimània el 793 tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'abadia de la Grassa, però probablement en realitat al lloc de Viladanha[1] (aleshores Vallis Aquitanica) en la ruta ordinària entre Narbona i Carcassona al punt on passa l'Orbieu,[2] ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes. El mes i dia de la batalla no són assenyalats pels historiadors contemporanis.
Antecedents
[modifica]Hixam I, potser en revenja per l'ocupació de Girona, va decidir envair Septimània. Quan va saber la sortida de Lluís el Pietós cap a Itàlia[3] va enviar un exèrcit sota el general Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith. Aquest va assolar Girona (Djerunda) i el nord de Catalunya i va creuar els Pirineus dirigint-se cap a Narbona de la que va cremar els ravals i va assolar tots el territoris propers, fent gran nombre de presoners; llavors es va dirigir cap a Carcassona però al pas del petit riu Orbieu (occità Orbiu) es va trobar amb el duc d'Aquitània i comte de Tolosa Guillem I el Sant (Guillem de Gel·lona) acampat a l'altre costat del riu en posició de batalla. Probablement el duc havia tingut notícies de l'expedició i havia reunit les forces sota el seu comandament[4] i les dels comtes de les demarcacions de frontera.[5]
Batalla
[modifica]Els dos exèrcits es van observar breument i aviat es van enfrontar en combat obert. La iniciativa fou de Guillem i els musulmans van aguantar el primer embat i van rebutjar als atacants; aquests es van defensar per un temps però van acabar completament derrotats; els caps de l'exèrcit franc van haver de fugir; Guillem fou l'únic que va restar al lloc fins que van haver marxat tots els comtes i grans oficials que l'acompanyaven i quasi totes les tropes; es diu que fins i tot matat a uns dels oficials de l'exèrcit musulmà i hauria fet prodigis de valentia, però davant el nombre de l'enemic va haver de fugir com la resta.
Conseqüències
[modifica]Abd-al-Malik va retornar a Còrdova carregat de botí i la cinquena part que va correspondre a l'emir va pujar a 45.000 dinars.[6] Alguns dels captius d'aquesta expedició es creu que formaren després una guàrdia personal de l'emir.
Notes i referències
[modifica]- ↑ (anglès) Michael A. Newth, Heroes of the French epic: a selection of chansons de geste
- ↑ el riu corria uns 40 km per la diòcesi de Narbona
- ↑ Se sap que va passar el Nadal del 792 amb el seu germà a Ravenna i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a Baviera amb Carlemany on va restar fins al hivern del 793 al 794
- ↑ com a duc tenia el comandament de les forces d'Aquitània i autoritat sobre els comtes als que podia ordenar la mobilització de les milícies dels seus governs
- ↑ els comtes de les zones frontereres eren anomenat marquesos per "marca" o frontera, però estrictament marqués en aquest temps segurament només es podria aplicar al propi Guillem ja que la resta eren comtes subordinats
- ↑ Ibn Idhari, Al-Bayan al-Mughrib
Bibliografia
[modifica]- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).