Batalla de les Landes de Béjarry
Revolta de La Vendée  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 23 novembre 1795 |
| Coordenades | 46° 48′ 31″ N, 1° 25′ 26″ O / 46.8086°N,1.4239°O |
| Lloc | Saligny |
| Estat | França |
La batalla de Landes de Béjarry va tenir lloc entre el 27 de novembre i el 3 de desembre de 1795, prop de Saligny, durant la guerra de Vendée.
Preludi
[modifica]Derrotat el 27 de novembre de 1795 a la batalla de Saint-Denis-la-Chevasse, l'exèrcit de la Vendée de Charette es va tornar errant i va intentar evitar les columnes republicanes del general Hoche.[1] A les seves memòries, l'oficial reialista Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière escrivia:
| « | "L'enemic ens envoltava per tots costats i el cercle s'estrenyia cada dia; vam reiniciar la marxa que abans ens havia salvat i, posant-nos tot el dia en batalla en grans erms des dels quals veiem lluny, vam creuar durant la nit entre els seus pals".[1] | » |
Procés
[modifica]La data del combat als erms de Béjarry —o Boisjarry— no es coneix amb precisió. Segons l'informe de Hoche, va tenir lloc entre el 27 de novembre i el 3 de desembre de 17952. Durant aquesta acció, una part de l'exèrcit de la Vendée dirigit pel segon general Jean-Baptiste de Couëtus va atacar una columna de l'ajudant general Delaage, amb 500 homes forts segons a Lucas de La Championnière.[1][2] Segons el relat de l'oficial de la Vendée, els republicans van ocupar aleshores un lloc prop de Saligny, a la vora del pantà.[3] Els Vendéans van posar primer a fugir uns quants republicans[3] però el terreny no era favorable als moviments de cavalleria i els patriotes van fugir amb pèrdues lleugeres.[2]
Pèrdues
[modifica]A les seves memòries, {nota, A} Lucas de La Championnière indica que l'exèrcit de la Vendée va fer «poc mal a l'enemic».[2]
El 3 de desembre, el general Hoche va escriure al general Grouchy:
| « | "Hem perdut cinquanta-set homes en dos assumptes; La Robrie hi va ser mort, juntament amb diversos altres líders."[4][5] | » |
L'"Universal Monitor", per la seva banda, dona el dia 18 de Frimaire, és a dir, el 8 de desembre, un balanç de 57 morts i 32 ferits en dues accions contra Charette realitzades al voltant del dia 10. {nota, b}[6]
François Prudent Hervouët de La Robrie, el comandant de la cavalleria de la Vendée, va ser mort per una bala a l'estómac durant aquesta lluita.{nota, c}[2][1][7] El seu cos va ser enterrat a Saligny.[2]
Notes
[modifica]| « | "Des d'aleshores, sempre hem anat errant, ocupant successivament la població de Saligné, de la Latterie, Saint-Denis, Montorgueil, la Chicaillère, etc. ; durant aquest temps, l'enemic ens va envoltar per tots costats i el cercle s'estringava cada dia; vam tornar a començar la marxa que abans ens havia salvat i, posant-nos tot el dia en batalla en grans erms des dels quals podíem veure des de molt lluny, vam creuar durant la nit entre els seus llocs, i per aquest mitjà vam arribar a atacar 500 homes als erms de Béjarry; M. de Couëtus va dirigir aquesta expedició; vam fer poc mal a l'enemic, el país estava massa tallat perquè la nostra cavalleria pogués actuar.
Vam perdre a Robrie, l'oficial més valent dels que ens quedaven. La seva mort va ser venjada pocs dies després per la destrucció total d'un altre destacament que s'havia apropat al mateix lloc per substituir el primer".[8] |
» |
| « | "L'exèrcit no va experimentar cap contratemps, ja que la gent malintencionada havia escampat rumors; al contrari, acaba de fer una maniobra que pretén separar, sense esperança de reincorporar-se, Charette de Sapinaud, i restablir les comunicacions essencials. El moviment general va fugir el dia 10 del corrent, i ens va fer amos dels Herbiers. Podem assegurar que els que estan darrere de la línia seran aviat desarmats, ja que les mesures preses són tan actives.
Charette ja ha tingut dos afers amb els republicans; una completa derrota cada cop distingia la imprudència dels rebels. En les dues accions vam tenir cinquanta-set homes morts i trenta-dos ferits."[6] |
» |
| « | "La història de la mort de Robrie és molt bonica, però no és certa. Vaig veure La Robrie colpejar amb el cop pel qual va morir, en puc parlar amb coneixement de causa. El senyor Charette no estava atacant el lloc de Saligny. Havia donat la meitat del comandament de l'exèrcit al senyor de Couëtus, i amb l'altre s'havia desplaçat cap a Poiré. Robrie, que no era a l'exèrcit, ens va unir amb un escamot de cavalleria als párams de Béjarry, en el moment en què vam veure l'enemic. El lloc republicà acantonat a la vora del pantà era poc en nombre i no va oferir cap resistència. El sentinella va disparar el seu rifle a cinquanta passes i va fugir. La cavalleria i la infanteria van sortir a la seva persecució. Per un camí molt estret, a la vora del Boulogne, seguim força de prop cinc o sis republicans que, després d'haver guanyat una alçada contrària, es descarregaven al nostre escamot. Un genet va morir i Robrie va resultar ferit a la part inferior de l'abdomen. Va girar el seu cavall. Li vaig preguntar: on vas? Estic ferit de mort, va respondre. Aquestes són, crec, les últimes paraules que va dir mai. Va caure uns passos més enllà. Va ser enterrat a Saligny".[3] | » |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gras 1994, p. 162.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Dumarcet 1998, p. 487.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lucas de La Championnière 1994, p. 185.
- ↑ Dumarcet 1998, p. 490.
- ↑ Savary, t. VI, 1827, p. 68.
- ↑ 6,0 6,1 Réimpression de l'ancien Moniteur, t. XXVII, 1847, p. 1.
- ↑ Chassin, t. II, 1899, p. 208 et 258.
- ↑ Lucas de La Championnière 1994, p. 133.
Bibliografia
[modifica]- A. Ray, Réimpression de l'ancien Moniteur, t. XXVII, 1847 (llegir en línia [arxiu]).
- Charles-Louis Chassin, Les pacifications de l'Ouest 1794-1801: La dictature de Hoche, t. II, París, Paul Dupont, 1897, 636 p. (llegir en línia [arxiu]).
- Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (ISBN 978-2-912883-00-1).
- Yves Gras, La guerre de Vendée: 1793-1796, París, Economica, coll. «Campagnes et stratégies», 1994, 184 p. (ISBN 978-2-7178-2600-5).
- Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, 208 p.
- Jean Julien Michel Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. VI, París, Baudoin Frères, Libraires-éditeurs, 1827, 361 p. (llegir en línia [arxiu]).