Batalla del Cap de Sant Vicent (1476)
Segona Guerra de Successió castellana i guerra de Borgonya  | |
|---|---|
| Tipus | batalla naval |
| Data | 13 agost 1476 |
| Lloc | cap de Sao Vicente (Portugal) |
| Estat | Portugal |
La batalla del Cap de Sant Vicent de 1476 fou un dels episodis de la Guerra de Successió de Castella i de la guerra de Borgonya.
Antecedents
[modifica]El 1475, a la mort d'Enric IV de Castella sense descendència masculina, Joana la Beltraneja, filla d'Enric, i Isabel de Castella, germanastra del rei, van reclamar els drets sobre el tron. Isabel estava casada amb Ferran, hereu de la Corona d'Aragó, i Joana amb Alfons V de Portugal. França, que havia ocupat el Rosselló des del Tractat de Baiona de 1462,[1] va donar suport a Portugal per tal d'evitar el triomf d'Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al Rosselló.[2]
L'atac simultani de francesos i portuguesos no es va poder produir per les maniobres de Carles I de Borgonya a la Guerra de Borgonya, i després de la batalla de Toro els castellans van tenir temps per poder aixecar una companyia de guipuscoans i biscains, i reforçar Hondarribia.[3]
En maig de 1476 Alan d'Albret va penetrar a Guipúscoa amb 40.000 homes, mentre la flota de Guillem de Casanova procedent d'Harfleur bloquejava la costa[4] però les turmentes van malmetre la flota, fent embarrancar els vaixells de suport a Bermeo. Es va armar una flota guipuscoana a Bilbao comandada per Ladrón de Guevara y Quesada[5] per reabastir la vila i Casanova va evitar el combat dirigint-se a Portugal en juny de 1476.[6][7] Després de la batalla de Gibraltar la flota de Guillem de Casanova va escoltar dues galeres portugueses carregades de soldats al castell de Ceuta.
Batalla
[modifica]El 13 d'agost l'armada de Guillem de Casanova, composta per tretze naus de Casanova i quatre portugueses es va creuar amb 3 grans naus i una galera genoveses, i una urca flamenca provinents de Cadis amb rumb a Anglaterra i, amb la sospita de ser venecianes o per dur la urca flamenca la bandera de Borgonya,[8] les va tractar de capturar però va fallar i es va entaular un combat en què els franco-lusitans es van imposar. No obstant això, a causa de l'ús d'armes incendiàries per part dels francesos, es va provocar un incendi que va arrasar dos vaixells genovesos i la urca flamenca però també les dues galeres portugueses i dos dels vaixells de Guillem de Casanova. Uns 2.500 francesos i portuguesos van morir en aquest desastre.[9]
Conseqüències
[modifica]Les dues naus genoveses supervivents es van poder refugiar a Cadis, i Cristòfor Colom, present en el combat, va arribar nedant a les costes portugueses.[8] Guillem de Casanova va escoltar Alfons V de Portugal a França el mes de setembre, on va establir-se un anys, per entendre que el francès concertava un acord amb Ferran i Isabel[10] i va abdicar en el seu fill en 1477,[11]
Referències
[modifica]- ↑ Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial: De l'antiguitat al segle xvii. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 169. ISBN 8472834387.
- ↑ «Histoire du Portugal», (Albert-Alain Bourdon, editorial Chandeigne).
- ↑ Palos Peñarroya, Joan-Lluís. La mirada italiana: Un relato visual del imperio español en la corte de sus virreyes en Nápoles (1600-1700). Universitat de València, 2011, p. 146. ISBN 8437087600.
- ↑ Sarfaty, David E. Columbus Re-Discovered. Dorrance Publishing, 2010, p. 138. ISBN 1434997502.
- ↑ Historia de la Armada. vol.1. Armada Española, p. 392.
- ↑ Javierre, José María. Isabel la Católica: el enigma de una reina (en castellà). 3a ed.. Ediciones Sígueme, 2004, p. 326. ISBN 8430115315.
- ↑ «Hondarribia» (en basc). Eusko Ikaskuntzarekin Elkartu. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ 8,0 8,1 Arranz Márquez, Luis. Cristóbal Colón: misterio y grandeza. Marcial Pons Historia, 2006, p. 124. ISBN 8496467236.
- ↑ de PalenciA, Alfonso. Gesta Hispaniensia ex annalibus suorum diebus colligentis. Vol. 1, 1838.
- ↑ Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 167.
- ↑ Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 168.