Combat del Congost

Combat del Congost

Guerra de Successió al Principat de Catalunya
Combat del Congost Combat del Congost (Catalunya 1659-1716)
Tipus	batalla
Data	29 de juliol del 1705
Coordenades	41° 43′ 23″ N, 2° 16′ 30″ E
Lloc	Entre el Figaró i la Garriga
Estat	Espanya
Resultat	Victòria vigatana
Bàndols
Regne d'Espanya Companyia d'Osona
Comandants
Climent Solanell Josep Moragues i Mas
Forces
800
Cronologia
← Desembarcament de Barcelona Batalla de Montjuïc →

El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar. Hom el considera el primer enfrontament bèl·lic formal de l'aixecament militar austriacista del 1705.

Antecedents

A la darreria de juny, un cop firmat ja el Tractat de Gènova amb els anglesos el 20 de juny del 1705, les tropes del líder dels Vigatans Carles de Regàs i Cavalleria entraren a Manlleu amb una partida de miquelets. Hi feren morts i incendiaren diverses cases. Poc després, Jaume Puig de Perafita, un altre cap vigatà, concentrà les seves tropes de miquelets a la Plaça de Vic i arengà la població alertant de l'enviament de tropes del Virrei Velasco.

Amb aquest pretext, Jaume Puig i Beuló pogué prendre mesures d'ordre militar sense que els botiflers de Vic s'hi poguessin oposar. S'ordenà el tancament dels portals i es prengueren mesures defensives, amb la qual cosa acabava d'iniciar-se l'aixecament militar austriacista del 1705. El Virrei nomenà el Comte de Centelles cap de les tropes borbòniques i li ordenà de sufocar l'aixecament militar.

L'enfrontament

El 29 de juliol del mateix any, el diputat militar de la Generalitat Climent Solanell i el coronel Manegat que comandaven uns 400 homes es dirigia a la vila de Centelles. Amb ells s'havia de reunir el Marquès de Sant Telm i tres esquadrons. Des de Centelles, amb l'ajuda de la gent del poble, pensaven ocupar l'austriacista Vic. Els vigatans els sorprengueren quan provaven d'entrar a la Vegueria de Vic a través del congost del Riu Congost, afluent del riu Besòs, dispersant-los i prenent-los molt armament.

Les tropes borbòniques es referen i intentaren de nou d'entrar a la Plana de Vic, aquest cop amb 800 homes. Aquesta batalla dirigida hàbilment pel General Moragues significà la derrota de nou dels assaltants.

Conseqüències

El mateix Comte de Centelles acabà per unir-se a les tropes revoltades dels Vigatans.

Bibliografia

• Pujal i Carrera, Lluís. General Moragues: pallarès insigne. Aedos, 1979. ISBN 8470032267.