Vés al contingut

Setge de Barcelona (1705)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge de Barcelona
Guerra de Successió al Principat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Setge de Barcelona (1705) (Catalunya 1659-1716)
Setge de Barcelona (1705)
Setge de Barcelona (1705)
Setge de Barcelona (1705) (Catalunya 1659-1716)

Setge de Barcelona pel comte de Peterborough
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data14 de setembre al 9 d'octubre del 1705
Coordenades41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.4019°N,2.1714°E / 41.4019; 2.1714
LlocBarcelona
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria austriacista
Bàndols
Espanya borbónica Monarquia Absoluta Borbònica
Regne de França Regne de França 		Espanya carlista Carlisme
Imperi austríac Arxiducat d'Àustria
Anglaterra Regne d'Anglaterra
Regne de Portugal Portugal
República Neerlandesa Províncies Unides dels Països Baixos
Catalunya Companyia d'Osona
Catalunya Regiment de Mataró
Comandants
Regne d'Espanya Francisco de Velasco Anglaterra Lord Peterborough
Comandants
Anglaterra Cloudesley Shovell
Anglaterra James Stanhope
República Neerlandesa Philips van Almonde
Forces
10.000 infanteria
800 cavalleria
algunes peces d'Artilleria
Cronologia

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Antecedents

[modifica]

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, Lluís XIV de França i Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic feren un pacte per repartir-se l'imperi dels Habsburg hispànics: un el feren el 1690 i l'altre, el 1700. Però les condicions de l'estratègia d'ambdues potències sembla canviar el 1699 quan mor el testamentari Josep Ferran de Baviera. L'any següent Carles II redacta un segon testament. Dies abans que morís, la cambra reial havia estat escenari d'intrigues polítiques a favor, sigui de l'hereu austríac o bé del francès. Carles finalment signà un testament a favor del net de Lluís XIV, Felip d'Anjou, com a nou titular de la corona. Carles mor el primer de novembre de 1700.

La proclamació de Felip el 16 de novembre de 1700[1] va suposar l'adveniment de la dinastia borbònica a la confederació catalano-aragonesa. En una primera etapa, el regnat de Felip V va ser tutelat pel seu avi, Lluís XIV de França. Les Corts de Castella reconeixen Felip d'Anjou com a rei el 8 de maig de 1701[2] i 2 d'octubre de 1701 Felip entra a Barcelona on jura les Constitucions i els representants polítics catalans -en reciprocitat- li van jurar fidelitat com a nou rei d'Aragó i comte de Barcelona. Seguidament se celebren corts -tancades el 14 de gener de 1702- en les quals el rei va accedir a quasi totes les peticions fetes pels catalans.[3]

Ben aviat l'arxiduc Carles d'Àustria va començar a fer efectives les seves pretensions a la Corona espanyola, amb el suport dels regnes de la Corona d'Aragó, en particular, pels catalans, que mantenien el seu ressentiment envers els francesos arran de la pèrdua de la Catalunya Nord. Això desencadenà la Guerra de Successió Espanyola, que va adquirir caràcter internacional.

Desembarcament de 1704

[modifica]

El 27 de maig de 1704 es produeix un primer intent de desembarcament aliat a Barcelona, amb Jordi de Darmstadt al front de 30 vaixells anglesos i 18 d'holandesos, però és un estol insuficient perquè només compta amb 1.200 soldats d'infanteria. El seu objectiu era el bloqueig de la flota francesa de la Mediterrània. En presentar-se davant de la costa de Barcelona, la flota comptava amb el suport del conspiradors partidària de l'Arxiduc per fomentar una conspiració austriacista a la ciutat que, contràriament, es posà a les ordres del despòtic virrei Francisco de Velasco per por a les represàlies.[4]

La instigació austriacista a Barcelona no va prosperar i la flota es va retirar constatant que la ciutat de Barcelona no s'aixecava i el virrei enduria la seva política repressiva, forçant l'exili i fomentant el suport austriacista entre els barcelonins.[4] Els aliats fugen bombardejant el 31 de maig.[5]

Després que els anglesos prenguessin Gibraltar a l'agost de 1705, l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció a la Mediterrània. L'estol bombardeja Alacant el 3 d'agost[6] i el 17 d'agost s'atura a Altea on l'arxiduc és proclamat rei i s'estén la revolta valenciana dels maulets liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, alenats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i els derroten al combat del Congost.

La flota de l'arxiduc, composta per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austríacs i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l'holandès Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arriba a Barcelona el 22 d'agost, desembarcant a les platges de Montgat.[7]

El setge

[modifica]

Les autoritats de la ciutat es posen a les ordres de Felip d'Anjou i proposen de formar la milícia armada de la ciutat, la Coronela, mentre la població vacil·la. Mentrestant els vigatans s'aixequen i en baixen uns 1.000 d'armats de la Companyia d'Osona per unir-se al desembarcament, que en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat. Mataró es declarà per Carles[8] i llevà un regiment per ajudar en el setge.[9] Seguiren Girona i Tarragona.[8] L'ofensiva aliada per ocupar els països catalans continuà i Lleida caigué en mans de Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre,[10]

El tinent general José de Salazar rebé l'ordre de dur el seu exèrcit, que assetjava Dénia, a Barcelona deixant el regne indefens[11] tret del Regiment de cavalleria de Rafael Nebot i dos esquadrons comandats per Luis de Zúñiga.[12] Barcelona, envoltada de les tropes aliades va capitular el 9 d'octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar signa la capitulació el 9 d'octubre de 1705.[8]

Conseqüències

[modifica]

La ciutat s'aixecà contra Francisco de Velasco i calia calmar la revolta, de manera que el 22 d'octubre entrà a Barcelona l'arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes i és proclamat rei amb el nom de Carles III. Una de les primeres mesures que pren és la convocatoria de les Corts Generals[13]

L'ofensiva aliada per ocupar els Països Catalans continua, Lleida cau en mans de Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre,[10]

El Regiment de cavalleria de Rafael Nebot es va passar a la causa austriacista,[14] Basset va cavalcar des de Dénia passant Gandia i Alzira, sense trobar-hi cap resistència important i en poques setmanes, arribaren a la ciutat de València,[11] on proclamaren rei Carles d'Àustria a finals de desembre, i el castell d'Alacant aguanta fins al 1706.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia general de España y América (en castellà). Ediciones Rialp, 1984, p. 340. ISBN 8432121061. [Enllaç no actiu]
  3. ↑ Joaquim Albareda Salvadó. LA REPRESA DEL CONSTITUCIONALISME (1701-1706)
  4. ↑ 4,0 4,1 Mata, Jordi «La presa de Barcelona de 1705: entre l'oblit i l'estupefacció». Serra d'Or, 550, 10-2005, pàg. 24.
  5. ↑ Albareda i Salvadó, Joaquim. Del patriotisme al catalanisme: societat i política: segles XVI-XIX. EUMO, 2001, p. 240. ISBN 8476024517. 
  6. ↑ Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies
  7. ↑ Carreras i Candi, Francesc. Geografía general de Catalunya. vol.1. Albert Martin, 1913. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Juan Vidal, 2001, p. 63.
  9. ↑ Reixach i Puig, Ramon. Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya: Mataró, s. XVIII i XIX. Caixa d'Estalvis Laietana, 2008, p. 121. ISBN 8493310964. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Esteve Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida (1597-1717). Universitat de Lleida, 2007, p. 322. ISBN 8484094545. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Kamen, Henry. Philip V of Spain: The King who Reigned Twice (en anglès). Yale University Press, 2001, p. 45. ISBN 0300087187. 
  12. ↑ Cronica general de España (en castellà). vol.8. A. Ronchi, 1867, p. 18. 
  13. ↑ Agustí Alcoberro. Enciclopèdia Catalana. Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Vol. II, p. 314. 
  14. ↑ Correspondencia de Luis XIV con M. Amelot, su embajador en España. 1705-1709. Publicada por el señor barón de Girardot (en castellà). Universidad de Alicante, 2012, p. 279. ISBN 8497172027. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setge de Barcelona
  • En guàrdia! 21 - Els setges de Barcelona (català)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge_de_Barcelona_(1705)&oldid=34229483»