Batalla del riu Guadiaro
Fitna | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | 23 de juny de 1010 | ||
Coordenades | 36° 18′ 01″ N, 5° 18′ 08″ O / 36.300278°N,5.302222°O | ||
Lloc | Guadiaro | ||
Estat | Espanya | ||
Resultat | Incert | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Cronologia | |||
La batalla del riu Guadiaro és una de les Batalles de la Fitna, va ser la continuació, unes tres setmanes més tard, de la Batalla d'Aqbat al-Bakr (aquesta darrera del 2 de juny de 1010).
Els historiadors sembla que confonen la Batalla del riu Guadiaro i la Batalla d'Aqbat al-Bakr
Segons Víctor Balaguer, a la seva obra "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón",(1860), la del Guadiaro va ser una derrota, però en canvi a Ermessenda de Carcassona, dona d'estat es considera la batalla de Guadiaro i a continuació, el saqueig de Còrdova com una victòria.
L'exèrcit català, d'uns 9.000 homes organitzat per Ramon Borrell, lluitava en el bàndol del Príncep Mohamed (amb un exèrcit d'uns 30.000 homes[1])en la seva lluita contra Suleiman aliat de castellans i amazics. Però els castellans ja havien marxat i Ramon Borrell només va haver de combatre (a favor i en contra) de musulmans. El combat amb Suleiman va tenir lloc a la plana d'Acbatalbacar.[1] Abans de tornar cap Catalunya, els catalans,junt amb el Príncep Mohames, es replegaren sobre Còrdova i la van saquejar. El botí va ser enorme, especialment en forma d'or i de pedres precioses. Addicionalment aquesta acció bèl·lica va tenir un gran ressò i va donar prestigi a l'exèrcit català en el món islàmic. Tanmateix, un terç dels expedicionaris catalans foren morts,entre els quals hi havia, el germà del comte de Barcelona, Ermengol d'Urgell a qui potser va matar el mateix Suleiman. També hi moriren els bisbes de Barcelona, de Vic i de Girona[2][1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Historia De Cataluña Y De La Corona De Aragon 1860.Per Victor Balaguer
- ↑ ERMESSENDA DE CARCASSONA, dona d'estat