Batura Sar
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| País | Pakistan | |||
| Localització | Gilgit-Baltistan, Pakistan | |||
| ||||
| Serralada | Batura Muztagh, Karakoram | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 7.795 m | |||
| Prominència | 3.118[1] | |||
| Isolament | 63 km | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1959 | primer ascens | |||
| Esport | ||||
| Ruta | roca/neu/escalada en gel | |||
El Batura Sar, també anomenat Batura I és la 25a muntanya més alta de la Terra i la 10a del Pakistan.[1] Amb els seus 7.795 metres és el cim més alt de la Batura Muztagh, la serralada més occidental del gran massís del Karakoram, al Pakistan. Aquest cim és el punt culminant de l'anomenada Paret Batura, que és una línia continua a gran altura de la Batura Muztagh o que al llarg de 10 km supera sempre els 7.000 metres d'altura.[2] A més de ser una de les muntanyes més altes del món, és la segona muntanya amb més prominència del Karakoram, amb 3.318 m.
El Batura Sar i la Paret Batura es troben gairebé al centre de la subserralada, que és l'única del Karakoram situada a l'oest del riu Hunza. El riu forma una corba que envolta el sud-est, est i nord-est de la Batura Muztagh.
El primer intent d'escalada del cim va tenir lloc el 1959 per una expedició formada per tres britànics i dos alemanys, però moriren en l'intent.[3][4] No va ser fins al juny de 1976 quan els alemanys Hubert Bleicher i Herbert Oberhofer van aconseguir coronar la muntanya.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Batura Mustagh I, Pakistan». peakbagger.com [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ Batura I a www.himalaya-info.org
- ↑ The Batura Muztagh Expedition 1959, Informe al'Alpine Journal
- ↑ Batura Muztagh Expedition 1959
- ↑ Hubert Bleichinger: Batura I. A: American Alpine Journal 1977, S. 273f. (AAJO).
Bibliografia
[modifica]- High Asia: An Illustrated History of the 7000 Metre Peaks per Jill Neate, ISBN 0-89886-238-8
- Batura Mustagh (sketch map and pamphlet) per Jerzy Wala, 1988.
- Orographical Sketch Map of the Karakoram per Jerzy Wala, 1990. Publicat per la Swiss Foundation for Alpine Research.