Émile Baudot
(S'ha redirigit des de: Baudot)
| |||
| Nom original | (fr) Jean Maurice Émile Baudot  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 11 setembre 1845 Magneux (França) | ||
| Mort | 28 març 1903 (57 anys) Sceaux (França) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Telecomunicació | ||
| Ocupació | inventor, enginyer elèctric, enginyer | ||
| Premis | |||
Jean Maurice Émile Baudot ('11 de setembre de 1845, Magneux, Alt Marne - 28 de març de 1903, Sceaux, Alts del Sena) va ser un enginyer de telegrafia francès. Va inventar el codi Baudot utilitzat pels teletips.[1]
Nascut en una família modesta, va créixer a la granja familiar. El juliol de 1870 va ingressar en l'administració dels telègrafs. Interessat en els aspectes científics del seu treball, va decidir donar continuïtat a la seva educació, iniciant estudis superiors. Va dedicar el seu temps a aprendre de forma autodidacta mecànica i electricitat. A l'Exposició Universal de París de 1878 va guanyar la medalla d'or i el reconeixement i les felicitacions d'enginyers de tot el món.[2][3]
Condecoracions i reconeixements
[modifica]- Fou nomenat Cavaller de la Legió d'Honor l'any de 1879, i ascendit a Oficial el 1898.[4]
- El terme «baud» (mesura del nombre de símbols per segon transmesos per un senyal modulat) es deriva del seu nom.[5]
- El 13 de juny de 1949, amb motiu del Congrés Internacional de Telègrafs i Telèfons que se celebrava a París, la PTT (Correus de França) va emetre una sèrie commemorativa de quatre segells, dedicant un d'ells a Émile Baudot. Al segell s'indicava com a data de naixement 1848, encara que havia nascut el 1845. L'error va ser corregit, i el segell reimprès, però els segells amb la data errònia són molt buscats.[6]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Baudot
- ↑ «Figuras históricas de las telecomunicaciones» (en castellà). Unión internacional de telecomunicaciones. Arxivat de l'original el 2012-05-29. [Consulta: 26 març 2023].
- ↑ The Froehlich/Kent encyclopedia of telecommunications (en anglès). Nova York: M. Dekker, 1991, p. 31-33. ISBN 0-8247-2900-5.
- ↑ Beauchamp, K. G.. History of telegraphy. Londres: Institution of Electrical Engineers, 2001, p. 394-395. ISBN 978-1-84919-042-8.
- ↑ «Baudot Emile - Histoire» (en francès). Historie. Orange. [Consulta: 26 març 2023].
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 4. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 320. ISBN 84-85194-86-1.
- ↑ «Les Non-émis de France : Emile Baudot (1949)». www.philatelistes.net.