1848

1848
Tipus	any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	1848 (mdcccxlviii)
Islàmic	1264 – 1265
Xinès	4544 – 4545
Hebreu	5608 – 5609
Calendaris hindús	1903 – 1904 (Vikram Samvat); 1770 – 1771 (Shaka Samvat); 4949 – 4950 (Kali Yuga)
Persa	1226 – 1227
Armeni	1297
Rúnic	2098
Ab urbe condita	2601
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
	1810 1820 1830 - 1840 - 1850 1860 1870
Anys
	1845 1846 1847 - 1848 - 1849 1850 1851

Esdeveniments

Països Catalans

28 d'octubre, Província de Barcelona: S'inaugura la primera via de ferrocarril a l'Espanya peninsular que uneix inicialment Barcelona amb Mataró. En aquells moments és el segon d'Espanya (el primer es va fer a Cuba) i el primer de la península.

Palma: Es funda l'Acadèmia Balear de Ciències i Lletres.

Resta del món

2 de febrer, Guadalupe Hidalgo, Mèxicː tractat que posa fi a la guerra entre els Estats Units i Mèxic. Comporta la cessió als primers de Texas, Nou Mèxic i l'Alta Califòrnia.^[1]
21 de febrer, es publica a Londres, en alemany, el Manifest Comunista, escrit per Karl Marx i Friedrich Engels.^[2]
5 de març, París, França: nomenen Louis Antoine Garnier-Pagès ministre de Finances.^[3]
15 de març, Budapest, Imperi austríac: Sándor Petőfi hi llegeix el seu poema Nemzeti dal (Cant Nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca.
26 de març, Madrid: Aixecament republicà sufocat per Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea^[4]
27 d'abril, París (França)ː S'aboleix definitivament l'esclavitud a França.^[5]
19 de juliol, Seneca Falls, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la Dona.^[6]
10 de desembre, Lluís Napoleó fou escollit President de la República francesa,amb el 75% dels sufragis.^[7]
Els Estats Units d'Amèrica vencen la Intervenció Nord-americana a Mèxic
Es funda la Parròquia de Bienville dins de l'estat estatunidenc de Louisiana.
Primavera dels Pobles coneguda com a Revolució de 1848, onada revolucionària d'àmbit europeu.
Es publica el Manifest Comunista

Naixements

Països Catalans

14 de maig, Barcelona: Mercè Abella, actriu catalana de l'últim terç del segle XIX (m. 1924).
24 de juny, Valls, Alt Campː Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (m. 1921).^[8]
8 de setembre, València: Constantí Llombart, escriptor valencià i activista valencianista.
13 d'octubre, Sabadell, província de Barcelona: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català.
28 d'octubre, Cabrils: Emília Carles i Tolrà, empresària i mecenes, primera marquesa de Castellar del Vallès (m.1915).^[9]
25 de novembre, Barcelona: Josep Elias i de Molins, polític, advocat i economista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica (m. 1928).
26 de desembre, Barcelona: Ignasi Ferrer i Carrió, gramàtic i escriptor català (m. 1903).
València: Ramon Alorda Pérez, pintor realista especialitzat en aquarel·la i en pintura sobre ceràmica.^[10]

Resta del món

13 de gener, Merseburg: Richard Eilenberg, compositor alemany.
5 de febrer, París, França: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (m. 1907).
9 d'abril, Oldenburg: Helene Lange, política, pedagoga i feminista alemanya (m.1930).^[11]
10 d'abril, Tilly, Sant Prist de Murat: Hubertine Auclert, militant feminista francesa (m.1914).^[12]
2 d'agost, Dechtice: Josephine Amann-Weinlich, pianista, violinista, directora d'orquestra i compositora austríaca, fundadora de la primera orquestra femenina d'Europa (m. 1887).^[13]
14 d'agost, Dublínː Margaret Lindsay Huggins, astrònoma (m. 1915).^[14]
15 de juliol, París (França): Vilfredo Pareto, economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto (m. 1923).^[15]
22 de juliol, París, Illa de França: Lucien Fugère, cantant francès.
24 de juliol, Villanueva de Gállego, Saragossa: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol
25 de juliol, Whitingehame, East Lothian, Escòcia: Arthur Balfour, polític escocès, Primer Ministre del Regne Unit (1902-1905) (m. 1930).^[16]
28 de juliol, Santiago de Xile, Xile: Victoria Subercaseaux Vicuña, socialite xilena (m. 1931).^[17]
24 de novembre, Würzburg: Lilli Lehmann, soprano i professora de veu alemanya (m. 1929).^[18]
29 de novembre, Lancaster (Lancashire): John Ambrose Fleming, físic i enginyer elèctric anglès.^[19]
5 de desembre, Athlone: Thomas Power O'Connor, polític i periodista.
20 de desembre, Amsterdam, Països Baixos: Hugo Nolthenius, músic holandès
24 de desembre, Now Hampshire: Samuel Winkley Cole, músic.

Elshorn, Schleswig-Holstein: Johannes Rehmke, filòsof alemany
Parral: José Arce Cerda, metge i polític

Necrològiques

Països Catalans

9 de juliol - Vic: Jaume Balmes i Urpià, filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Resta del món

9 de gener - Hannover, Alemanya: Caroline Herschel, astrònoma d'origen alemany nacionalitzada britànica (n. 1750).^[20]
23 de febrer - Washington DC - John Adams, sisè president dels Estats Units.^[21]
15 de març - Bombai - Rogério de Faria, empresari portuguès. Fou un dels pioners del comerç d'opi amb la Xina (n. 1770).
8 d'abril - Bèrgam - Gaetano Donizetti, compositor italià d'òpera (n. 1797)^[22]
24 de maig, Meersburg: Annette von Droste-Hülshoff, important poeta i compositora alemanya (n. 1797).^[23]
4 juliol, París (França): François-René de Chateaubriand, escriptor francès d'origen bretó (n. 1768).^[24]
Agost, Berlín: Carl Ludwig Thiele, compositor.
24 de novembre - Brocket, Herts: William Lamb, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1779).
18 de desembre - Praga, Bohèmia: Bernard Bolzano, matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi (n. 1781).
19 de desembre, Haworth, Bradford (Anglaterra): Emily Brontë, poeta i novel·lista britànica.^[25]

Maig, Sant Petersburg: Heinrich Soussmann, flautista i compositor alemany que va compondre molta música per a flauta, exercicis i fins i tot un mètode.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1848

↑ «Tractat de Guadalupe Hidalgo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2020].
↑ Payeras, Miquel. «170 anys de la publicació del 'Manifest Comunista'». El Temps, 21-02-2018. [Consulta: 21 febrer 2023].
↑ Vapereau, Gustave. Dictionnaire universel des contemporains (en francès), 1865, p.718.
↑ de Alarcón, Pedro Antonio. Sombrero de Tres Picos & El Capitán Veneno (en castellà i anglès). Courier Dover Publications, 2002, p. 146. ISBN 0486419436.
↑ «Victor Schoelcher (1804-1893).» (en francès). Senat de França. [Consulta: 26 abril 2020].
↑ Miller, Bradford. Returning to Seneca Falls: the First Woman's Rights Convention & its meaning. Hudson Lindisfarne Press, 1995, p.15. ISBN 260178935.
↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
↑ Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021].
↑ «Emília Carles i Tolrà, la patrocinadora ("matrocinadora")». Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 5 novembre 2022].
↑ Navarra, A «¡ADEUSIAU!». Lo Mestre titas: senmanari humoristich y satirich de bona mena, 28-01-1899, pàg. 3.
↑ Schroeder, Hiltrud Schroeder. «Helene Lange» (en alemany). Digital German Women's Archive. [Consulta: 3 març 2023].
↑ «Hubertine Auclert: une visionnaire de 171 ans et un Centre qui fête ses 10 ans!» (en francès). Centre Hubertine Auclert. Arxivat de l'original el 2023-02-26. [Consulta: 26 febrer 2023].
↑ «Weinlich, Josephine». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 juny 2023].
↑ «Margaret Lindsay Huggins, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 14-08-2015. [Consulta: 12 març 2020].
↑ «PARETO, Vilfredo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 19 juliol 2020].
↑ «Arthur James Balfour, 1st earl of Balfour | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].
↑ «Victoria Subercaseaux, esposa de Benjamín Vicuña Mackenna» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2021].
↑ «Lilli Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 setembre 2023].
↑ Sarkar, Tapan K. History of wireless (en anglès). Wiley-IEEE Press, 2006, p.311. ISBN 978-0-471-71814-7.
↑ «Caroline Herschel». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].
↑ Belchem, John; Price, Richard; Reagan, Alice E. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 18. ISBN 978-84-460-1848-3.
↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
↑ «Annette von Droste zu Hülshoff». Burg Hülshoff | Museum, 02-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 7 maig 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - François René vicomte de Chateaubriand» (en francès). [Consulta: 4 juliol 2020].
↑ Tompkins, Joyce M.S. «Emily Bronte» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 maig 2020].

[1] «Tractat de Guadalupe Hidalgo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2020].

[2] Payeras, Miquel. «170 anys de la publicació del 'Manifest Comunista'». El Temps, 21-02-2018. [Consulta: 21 febrer 2023].

[3] Vapereau, Gustave. Dictionnaire universel des contemporains (en francès), 1865, p.718.

[4] Alarcón, Pedro Antonio. Sombrero de Tres Picos & El Capitán Veneno (en castellà i anglès). Courier Dover Publications, 2002, p. 146. ISBN 0486419436.

[5] «Victor Schoelcher (1804-1893).» (en francès). Senat de França. [Consulta: 26 abril 2020].

[6] Miller, Bradford. Returning to Seneca Falls: the First Woman's Rights Convention & its meaning. Hudson Lindisfarne Press, 1995, p.15. ISBN 260178935.

[7] Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.

[8] Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021].

[:1-9] «Emília Carles i Tolrà, la patrocinadora ("matrocinadora")». Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 5 novembre 2022].

[Navarra-10] Navarra, A «¡ADEUSIAU!». Lo Mestre titas: senmanari humoristich y satirich de bona mena, 28-01-1899, pàg. 3.

[11] Schroeder, Hiltrud Schroeder. «Helene Lange» (en alemany). Digital German Women's Archive. [Consulta: 3 març 2023].

[12] «Hubertine Auclert: une visionnaire de 171 ans et un Centre qui fête ses 10 ans!» (en francès). Centre Hubertine Auclert. Arxivat de l'original el 2023-02-26. [Consulta: 26 febrer 2023].

[:03-13] «Weinlich, Josephine». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 juny 2023].

[14] «Margaret Lindsay Huggins, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 14-08-2015. [Consulta: 12 març 2020].

[15] «PARETO, Vilfredo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 19 juliol 2020].

[16] «Arthur James Balfour, 1st earl of Balfour | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].

[:12-17] «Victoria Subercaseaux, esposa de Benjamín Vicuña Mackenna» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2021].

[:0-18] «Lilli Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 setembre 2023].

[19] Sarkar, Tapan K. History of wireless (en anglès). Wiley-IEEE Press, 2006, p.311. ISBN 978-0-471-71814-7.

[20] «Caroline Herschel». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].

[21] Belchem, John; Price, Richard; Reagan, Alice E. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 18. ISBN 978-84-460-1848-3.

[22] Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.

[23] «Annette von Droste zu Hülshoff». Burg Hülshoff | Museum, 02-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 7 maig 2020].

[24] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - François René vicomte de Chateaubriand» (en francès). [Consulta: 4 juliol 2020].

[25] Tompkins, Joyce M.S. «Emily Bronte» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]