Baumstarkita
Baumstarkita | |
---|---|
Fórmula química | Ag₃Sb₃S₆ |
Localitat tipus | mina San Genaro, Distrito de Castrovirreyna, Castrovirreyna, Regió de Huancavelica, Perú |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HA.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HA.25 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 7,766Å; b = 8,322Å; c = 8,814Å; α = 100,62°; β = 104,03°; γ = 90,22° |
Grup puntual | 1 - pinacoide |
Color | de negre grisenc a negre |
Macles | de vegades en (001) |
Exfoliació | perfecta - en {001}, bona en {100} |
Tenacitat | sèctil |
Duresa | 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negre grisenc |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 5,33 g/cm³ (mesurada); 5,39 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | no pleocroica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1999-049 |
Any d'aprovació | 1999 |
Símbol | Bum |
Referències | [1] |
La baumstarkita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor del mineralogista Manfred Baumstark, que va descobrir el mineral.[1]
Característiques
[modifica]La baumstarkita és una sulfosal de fórmula química Ag₃Sb₃S₆. Cristal·litza en el sistema triclínic, en cristalls equants, de 3 mm, mostrant {001}, {101}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És el polimorfisme trimorf de la cuboargirita i la miargirita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la baumstarkita pertany a «02.HA: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe (sense Pb)» juntament amb els següents minerals: calcostibita, emplectita, miargirita, berthierita, garavel·lita, clerita i aramayoïta.
Formació i jaciments
[modifica]La baumstarkita és un mineral d'origen hidrotermal hipogènic. Va ser descoberta a la mina San Genaro, al Distrito de Castrovirreyna (Regió de Huancavelica, Perú). També ha estat descrita a Bolívia, França, Itàlia i el Japó.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Baumstarkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Baumstarkite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 14 gener 2019].