Beatriz Iraburu Elizondo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1951  (72/73 anys)Pamplona (Navarra) |
| Formació | Universitat de Navarra |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme |
| Ocupació | corresponsal, periodista, escriptora |
| Ocupador | Deia Vocento |
| Premis | |
Beatriz Iraburu Elizondo (Pamplona, 1951) és una periodista navarresa, guanyadora del Premi de Periodisme Cirilo Rodríguez el 1990.[1]
Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra, es va iniciar com a periodista a El Diario de Mallorca per seguir després exercint la seva professió a Deia (Bilbao), fins al 1978 que es va incorporar al Grup Vocento com a corresponsal, principalment a Europa on va passar quinze anys: Londres, París i Roma, i a Washington (Estats Units) on va estar vuit. El 2001 va deixar la corresponsalia a Roma per descansar, temps en el que se li va diagnosticar un càncer de mama que va superar i, l'experiència la va reflectir en el llibre Cáncer de mama. Claves y relatos (2008). Guanyadora del Premi Cirilo Rodríguez de Periodisme el 1990 durant la seva estada a Washington, que la va acreditar com la millor corresponsal d'un mitjà d'informació espanyol a l'exterior, és membre del comitè assessor i investigadora del think tank europeu amb seu a Madrid, Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRIDE).[2] Les seves cròniques com a corresponsal són considerades «un exercici extraordinari de concisió, agudesa, tendresa i sentit de l'humor», on la informació s'elabora des del rigor i un profund coneixement de l'entorn.[3]
Referències
[modifica]- ↑ María Valero «Entrevista:'La palabra cáncer sigue teniendo un estigma que añade mucho sufrimiento al paciente'». El Mundo, 17-10-2008 [Consulta: 24 abril 2014].
- ↑ «Beatriz Iraburu». FRIDE: An European think thank for global action. Arxivat de l'original el 2014-04-24. [Consulta: 24 abril 2014].
- ↑ César Coca. «Beatriz Traburu. Sin concesiones al dramatismo». Los Libros de la Catarata. [Consulta: 24 abril 2014].