Beatriz Paredes Rangel
| |||
| Nom original | (es) Beatriz Elena Paredes Rangel  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 18 agost 1953 (71 anys) Tizatlan (Mèxic) | ||
 Diputada a la Cambra de Diputats de Mèxic | |||
| 1r setembre 2009 – 31 agost 2012 Legislatura: 61a legislatura del Congrés de la Unió | |||
President of the Chamber of Deputies of Mexico (en)  | |||
| 1r setembre 2002 – 15 desembre 2002 | |||
| President of the Chamber of Deputies of Mexico (en) | |||
| 1r setembre 2001 – 31 agost 2002 | |||
| Llista de governadors de Tlaxcala | |||
| President of the Institutional Revolutionary Party (en) | |||
| Senadora de Mèxic | |||
| Ambaixadora | |||
| Diputada a la Cambra de Diputats de Mèxic | |||
| Legislatura: LVIII Legislature of the Mexican Congress (en) | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Nacional Autònoma de Mèxic - sociologia | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Ciutat de Mèxic | ||
| Ocupació | diplomàtica, política, sociòloga | ||
| Partit | Partit Revolucionari Institucional (1973–) | ||
| Família | |||
| Pare | Higinio Paredes Ramos | ||
Beatriz Elena Paredes Rangel (Tlaxcala, Tlaxcala, 18 d'agost de 1953) és una política mexicana.[1][2] Va estudiar sociologia en la UNAM sense titular-se.[3] Va ser governadora de l'estat de Tlaxcala de 1987 a 1992 i presidenta del Partit Revolucionari Institucional (PRI). És ambaixadora de Mèxic al Brasil.[4][5]
Va ser diputada local i coordinadora del Congrés de Tlaxcala de 1975 a 1978. En el poder legislatiu federal de Mèxic va ser diputada federal en la LI, LIII i LVIII Legislatures, senadora en la LVII Legislatura. Ha presidit també el Congrés de la Unió, la Cambra de diputats i el Senat de la República de Mèxic. Va ser sotssecretària en la Secretaria de Governació en tres ocasions. També va ser sotssecretària de la Reforma Agrària.
Va ser ambaixadora de Mèxic a Cuba. Actualment ocupa el mateix càrrec representatiu de Mèxic davant el govern de Brasil. Va ser presidenta del Parlament Llatinoamericà (PARALATINO), instància on concorren legisladors dels congressos de tots els països de parla hispana d'Amèrica Llatina i el Carib. És membre de l'International Dialogue i de l'International Women's Forum.
En 2023 es va postular com a candidata a Presidenta de Mèxic a les eleccions federals de Mèxic de 2024 pel PRI, que formava part de la coalició Fuerza y Corazón por México, però va renunciar en favor de Xóchitl Gálvez, del Partit Acció Nacional (PAN).[6]
Premis i reconeixements
[modifica]- “Dona Ford de l'Any”, atorgada per la Fundació Ford, Califòrnia, I.O.A.
- “Dona que fa la diferència”, atorgat pel International Women's Forum.
- ”Ordre de la Solitud”, atorgada pel Govern de la República de Cuba.
- “Ordem do Carnestoltes do Sul”, atorgada per la República Federativa de Brasil.
- “Dama de l'Ordre d'Isabel la Catòlica”, atorgada per Barcelona.
- “Ordre del Sobirà Congrés Nacional de Minessota, en Grau de Gran Ventrada”.
Obra
[modifica]- Sin palabras. ISBN 970-701-551-9
- Con la Bachata descubierta. ISBN 978-970-819-076-3
- Sin senos no hay paraíso. Discursos de Beatriz Parets: ISBN 978-607-401-394-8
Referències
[modifica]- ↑ Nota biográfica de Beatriz Paredes Rangel.
- ↑ Biografía: Beatriz Paredes Rangel, sitio digital 'EsMas'.
- ↑ Osorno, Juana «Beatriz Paredes quiere titularse Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine.» (en spanish). [Mexico City], 16-06-2010 [Consulta: 10 juliol 2010].
- ↑ Beatriz Paredes embajadora de México en Brasil Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine..
- ↑ Ratifica el Senado a Beatriz Paredes Ragel como embajadora en Brasil: Uno de los retos es lograr que América Latina no se fragmente, dice, sitio digital 'LaJornada', 21 de diciembre de 2012.
- ↑ Rodríguez, Rey. «¿Tendrá México su primera presidenta?» (en castellà). CNN, 31-08-2023. [Consulta: 19 maig 2024].