Bec d'alena comú
Recurvirostra avosetta | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 31,7 g |
Envergadura | 78 cm |
Nombre de cries | 3,5 |
Període d'incubació de l'ou | 24 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22693712 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Charadriiformes |
Família | Recurvirostridae |
Gènere | Recurvirostra |
Espècie | Recurvirostra avosetta Linnaeus, 1758 |
Tipus taxonòmic | Recurvirostra |
Distribució | |
Endèmic de |
El bec d'alena comú (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes, molt present tot l'any a les zones humides del Llevant de la Peninsula Ibèrica.
Morfologia
[modifica]- Fa 40-43 cm de llargària total.
- Palmípede.
- Plomatge gairebé completament blanc, amb bandes negres de contrast.
- El bec llarg i característicament corbat cap amunt.
- Les potes són llargues, d'un color blau grisós i amb els dits units per una membrana interdigital.
Reproducció
[modifica]Als Països Catalans, cria al delta de l'Ebre, a les salines de Santa Pola (Baix Vinalopó) i a Mallorca, on n'hi ha unes poques parelles al salobrar de Campos. Instal·la el niu, que és una petita depressió en el terreny, prop d'alguna planta, entre matolls de les riberes dels aiguamolls o al descobert, sobretot en llocs salabrosos o en salines. Nia en colònies que solen ser mixtes amb nius d'altres espècies, com ara xatracs, etc. L'època de cria abasta des del mes d'abril fins a l'agost. La posta té lloc entre la darreria d'abril i el començament de juliol i el seu volum és de 2 a 6 ous. Durant 23 dies, mascle i femella coven els ous. Els polls són nidífugs (a les 6 setmanes els pollets volen) i ja tenen grans potes.[1]
Alimentació
[modifica]Empra el bec per a furgar al llot a la recerca de petits invertebrats (insectes aquàtics, larves i petits crustacis), sempre que les aigües no tinguin més de 20-30 cm de fondària.
Hàbitat
[modifica]Viu a les platges fangoses i descobertes, dels estuaris i dels bancs de sorra costaners.
Distribució geogràfica
[modifica]Nia al nord, al centre i a l'est d'Europa, a l'oest i al centre d'Àsia, i també a la Camarga i a l'est i al sud de la península Ibèrica, sovint en colònies. És nidificant i migrador parcial als Països Catalans (a les Balears, és estrany veure'l a l'hivern). Hiverna a Àfrica i a l'Àsia meridional.
Costums
[modifica]Els migrants arriben a la primavera, durant els mesos d'abril i maig. El pas tardorenc no és tan patent i té lloc a partir de juliol-agost, notable especialment al setembre.
Observacions
[modifica]Rep el nom de bec d'alena per la semblança del seu bec amb una eina de sabater -l'alena- que s'empra per a foradar i cosir, encara que aquesta au l'utilitza per a una altra finalitat, la de moure'l paral·lelament a la superfície de l'aigua, mitjançant la corba que fa a la punta, per atrapar les seues preses.[2]
Va extingir-se a la Gran Bretanya a mitjans del segle xix, però hi va tornar a partir de la dècada del 1940.
Referències
[modifica]- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 106. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 47. ISBN 84-315-0434-X