Vés al contingut

Beethoven (cràter)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreBeethoven

Conca Beethoven
Dades generals
Tipuscràter d'impacte Modifica el valor a Wikidata
Cos astronòmicMercuri Modifica el valor a Wikidata
EpònimLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Dades geogràfiques
Coordenades20° S, 124° O / 20°S,124°O / -20; -124 Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre630 km Modifica el valor a Wikidata
QuadrangleQuadrangle Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature660 Modifica el valor a Wikidata

Beethoven és un cràter d'impacte de 630 km[1] de diàmetre de Mercuri. Porta el nom del compositor alemany Ludwig van Beethoven (1770-1827), i el seu nom va ser aprovat per la Unió Astronòmica Internacional el 1976.[1]

Quadrangle H7 amb el cràter Beethoven marcat

A diferència de moltes conques[Nota 1] de la Lluna de mida similar, Beethoven no és multi-anellat.[2]

Les restes dels dipòsits de material expulsat pel cràter durant la formació del mateix mateix apareixen sense brillantor i en molts llocs estan molt poc definits. La vora del cràter de Beethoven està parcialment esborrat per aquestes mateixes restes de material i també per materials procedents de les planes que envolten el cràter, el fa que Beethoven sigui poc visible.[3] El sòl del cràter també està cobert amb planes suaus de material, i té una reflectància i un color similar a les planes que envolten el cràter. A diferència del que passa a la conca Caloris, no apareix esquerdes, fisures o grabens dins de Beethoven.[4]

Spud i Prosser [5] van suggerir que Beethoven es podia haver format durant el final del període de formació de cràters tipus c3[Nota 2] o a principis del període de la formació de cràters tipus c2,[Nota 3] el que significa que és més antic que la Conca Caloris.

La profunditat de Beethoven es va estimar en 2,5 ± 0,7 km dels models d'elevació digital estéreo basats en imatges de Mercuri preses per la sonda espacial Mariner 10. Aquesta profunditat és significativament menor que la dels cràters lunars i conques de mida similar, el que probablement indica que la conca Beethoven ha relaxat la seva forma després de la seva formació.[4] També hi ha una àmplia elevació topogràfica en el marge nord-oest de Beethoven.[3]

Notes

[modifica]
  1. Els cràters de més de 250 km de diàmetre se'ls coneixen com «conques».
  2. Cràter tipus c3: La vora del cràter està modificat, format per una carena contínua però lleugerament arrodonida i suau. Generalment, el mantell d'ejecta és menys extens que els dels cràters més joves de mida similar. Normalment els raigs es superposen al cràter; les planes llises i els materials de les planes intermèdies cobreixen el sòl de molts cràters.
  3. Cràter tipus c2: La vora del cràter té poca alçària. Relativament és un cràter poc profund, molts amb vores formades per carenes discontínues. El sòl està cobert per planes llises i materials de les planes intermèdies. La densitat de l'ejecta expulsat dels cràters és similar a la del material de les planes intermèdies.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Beethoven». Gazetteer of Planetary Nomenclature. United States Geological Survey, 07-10-2016. [Consulta: 19 maig 2017].
  2. Trask, N.J. (November 15–17, 1976). "History of basin development on Mercury" a Conference on Comparisons of Mercury and The Moon. Lunar Science Institute Contribution 262 
  3. 3,0 3,1 André, S.L.; Watters, T.R.; Robinson, M.S. «A topographic analysis of Beethoven Basin, Mercury». Lunar and Planetary Science, XXXVI, 2005, pàg. 1871. Bibcode: 2005LPI....36.1871A.
  4. 4,0 4,1 Mohit, P. Surdas; Johnson, Catherine L.; Barnouin-Jha, Olivier; Zuber, Maria T.; Solomon, Sean C. «Shallow basins on Mercury: Evidence of relaxation?». Earth and Planetary Science Letters, 285, 3-4, 2009, pàg. 355–363. Bibcode: 2009E&PSL.285..355M. DOI: 10.1016/j.epsl.2009.04.023.
  5. Spudis, P.D.; Prosser, J.G. «Geologic map of the Michelangelo quadrangle of Mercury». U.S. Geological Survey Miscellaneous Investigations Series, 1984.