Beethoven (cràter)

Beethoven
	; Conca Beethoven
Dades generals
Tipus	cràter d'impacte
Cos astronòmic	Mercuri
Epònim	Ludwig van Beethoven
Dades geogràfiques
Coordenades	20° S, 124° O / 20°S,124°O
Diàmetre	630 km
Quadrangle	Quadrangle Beethoven
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature	660

Beethoven és un cràter d'impacte de 630 km^[1] de diàmetre de Mercuri. Porta el nom del compositor alemany Ludwig van Beethoven (1770-1827), i el seu nom va ser aprovat per la Unió Astronòmica Internacional el 1976.^[1]

A diferència de moltes conques^{[Nota 1]} de la Lluna de mida similar, Beethoven no és multi-anellat.^[2]

Les restes dels dipòsits de material expulsat pel cràter durant la formació del mateix mateix apareixen sense brillantor i en molts llocs estan molt poc definits. La vora del cràter de Beethoven està parcialment esborrat per aquestes mateixes restes de material i també per materials procedents de les planes que envolten el cràter, el fa que Beethoven sigui poc visible.^[3] El sòl del cràter també està cobert amb planes suaus de material, i té una reflectància i un color similar a les planes que envolten el cràter. A diferència del que passa a la conca Caloris, no apareix esquerdes, fisures o grabens dins de Beethoven.^[4]

Spud i Prosser ^[5] van suggerir que Beethoven es podia haver format durant el final del període de formació de cràters tipus c3^{[Nota 2]} o a principis del període de la formació de cràters tipus c2,^{[Nota 3]} el que significa que és més antic que la Conca Caloris.

La profunditat de Beethoven es va estimar en 2,5 ± 0,7 km dels models d'elevació digital estéreo basats en imatges de Mercuri preses per la sonda espacial Mariner 10. Aquesta profunditat és significativament menor que la dels cràters lunars i conques de mida similar, el que probablement indica que la conca Beethoven ha relaxat la seva forma després de la seva formació.^[4] També hi ha una àmplia elevació topogràfica en el marge nord-oest de Beethoven.^[3]

Notes

↑ Els cràters de més de 250 km de diàmetre se'ls coneixen com «conques».
↑ Cràter tipus c3: La vora del cràter està modificat, format per una carena contínua però lleugerament arrodonida i suau. Generalment, el mantell d'ejecta és menys extens que els dels cràters més joves de mida similar. Normalment els raigs es superposen al cràter; les planes llises i els materials de les planes intermèdies cobreixen el sòl de molts cràters.
↑ Cràter tipus c2: La vora del cràter té poca alçària. Relativament és un cràter poc profund, molts amb vores formades per carenes discontínues. El sòl està cobert per planes llises i materials de les planes intermèdies. La densitat de l'ejecta expulsat dels cràters és similar a la del material de les planes intermèdies.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Beethoven». Gazetteer of Planetary Nomenclature. United States Geological Survey, 07-10-2016. [Consulta: 19 maig 2017].
↑ Trask, N.J. (November 15–17, 1976). "History of basin development on Mercury" a Conference on Comparisons of Mercury and The Moon. Lunar Science Institute Contribution 262
↑ ^3,0 ^3,1 André, S.L.; Watters, T.R.; Robinson, M.S. «A topographic analysis of Beethoven Basin, Mercury». Lunar and Planetary Science, XXXVI, 2005, pàg. 1871. Bibcode: 2005LPI....36.1871A.
↑ ^4,0 ^4,1 Mohit, P. Surdas; Johnson, Catherine L.; Barnouin-Jha, Olivier; Zuber, Maria T.; Solomon, Sean C. «Shallow basins on Mercury: Evidence of relaxation?». Earth and Planetary Science Letters, 285, 3-4, 2009, pàg. 355–363. Bibcode: 2009E&PSL.285..355M. DOI: 10.1016/j.epsl.2009.04.023.
↑ Spudis, P.D.; Prosser, J.G. «Geologic map of the Michelangelo quadrangle of Mercury». U.S. Geological Survey Miscellaneous Investigations Series, 1984.

[2] Els cràters de més de 250 km de diàmetre se'ls coneixen com «conques».

[7] Cràter tipus c3: La vora del cràter està modificat, format per una carena contínua però lleugerament arrodonida i suau. Generalment, el mantell d'ejecta és menys extens que els dels cràters més joves de mida similar. Normalment els raigs es superposen al cràter; les planes llises i els materials de les planes intermèdies cobreixen el sòl de molts cràters.

[8] Cràter tipus c2: La vora del cràter té poca alçària. Relativament és un cràter poc profund, molts amb vores formades per carenes discontínues. El sòl està cobert per planes llises i materials de les planes intermèdies. La densitat de l'ejecta expulsat dels cràters és similar a la del material de les planes intermèdies.

[USGS-1] 1,0 ^1,1 «Beethoven». Gazetteer of Planetary Nomenclature. United States Geological Survey, 07-10-2016. [Consulta: 19 maig 2017].

[3] Trask, N.J. (November 15–17, 1976). "History of basin development on Mercury" a Conference on Comparisons of Mercury and The Moon. Lunar Science Institute Contribution 262

[Andre2005-4] 3,0 ^3,1 André, S.L.; Watters, T.R.; Robinson, M.S. «A topographic analysis of Beethoven Basin, Mercury». Lunar and Planetary Science, XXXVI, 2005, pàg. 1871. Bibcode: 2005LPI....36.1871A.

[Mohit2009-5] 4,0 ^4,1 Mohit, P. Surdas; Johnson, Catherine L.; Barnouin-Jha, Olivier; Zuber, Maria T.; Solomon, Sean C. «Shallow basins on Mercury: Evidence of relaxation?». Earth and Planetary Science Letters, 285, 3-4, 2009, pàg. 355–363. Bibcode: 2009E&PSL.285..355M. DOI: 10.1016/j.epsl.2009.04.023.

[6] Spudis, P.D.; Prosser, J.G. «Geologic map of the Michelangelo quadrangle of Mercury». U.S. Geological Survey Miscellaneous Investigations Series, 1984.

[1]

[Nota 1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[Nota 2]

[Nota 3]