Bejuco
El terme bejuco, d'origen Carib, fa referència a les plantes enfiladisses de la regió, en general reptants. Essent un mot regional, el terme s'aplica a les plantes que coneixen en la regió, i per això és difícil de generalitzar a altres plantes d'enfiladisses que no tenen una morfologia o estil de vida semblant les de la regió en la qual el terme s'utilitza. El Diccionario de Botánica de Pio Font Quer (1982; vegeu també el glossari de Flora Mesoamericana del Missouri Botanical Garden) el defineix així: “Planta reptant, voluble o no, de tiges llargues, que pugen fins a les copes dels arbres en les selves, a la recerca de llum, i on es desenvolupen les seves fulles i flors, deixant-se caure penjolls de vegades”.[1][2]
En termes botànics, són bejucos les plantes enfiladisses reptants, tant volubles com no volubles, tant herbàcies com lianes.
Alguns noms en castellà americà que inclouen la veu «bejuco» són, entre altres:
- els bejucos d'aigua (gènere Vitis)
- el bejuco ver (Dolichandra unguis-cati)
- el bejuco boig (Cissus verticillata)
- el bejuco colorado (Serjania lucida)
- el guaco (3 espècies amb efectes curatius: Mikania glomerata, Mikania guaco i Mikania laevigata)
- el bejuco picador (Gurania makoyana)
- el bejuco de bava (Psiguria triphylla; Veneçuela)[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Pio Font Quer. 1982. Diccionario de Botánica.
- ↑ Glosario de Flora Mesoamericana. Web del Missouri Botanical Garden. «Bejuco»: “Planta trepadora, voluble o no, con tallos poco lignificados que frecuentemente mueren cada año y no se sostienen erectos por sí mismos, o bien leñosos trepando a la copa de los árboles, a veces con la ayuda de órganos especializados tales como zarcillos, ganchos, discos adhesivos, raíces adventicias, etcétera”.
- ↑ "Bejuco de baba" = Psiguria triphylla, en: Francisco Delascio-Chitty, Reyes López. 2007. Las cucurbitáceas del estado de Cojedes, Venezuela. Cucurbits of Cojedes State, Venezuela. Acta Bot. Venez. v. 30 n1 Caracas.
Bibliografia
[modifica]- Font Quer, P. 1982. Diccionario de Botánica. Editorial Labor.