Bel·lingerita

Bel·lingerita
Cristall de bellingerita amb guix (blanc) de Chuquicamata, Antofagasta, Xile
Fórmula química	Cu₃(IO₃)₆·2H₂O
Epònim	Herman Carl Bellinger (en)
Localitat tipus	mina Chuquicamata, Districte de Chuquicamata, Calama, El Loa, Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.KC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.KC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/G.03
Dana	21.1.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,22Å; b = 7,82Å; c = 7,94Å; α = 105°; β = 96,98°; γ = 92,94°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	verd, verd clar, verd blavós clar
Macles	en {101}
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	4
Color de la ratlla	verd molt calr
Densitat	4,88 a 4,9 g/cm³ (mesurada); 4,932 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,890 nβ = 1,900 nγ = 1,990
Birefringència	δ = 0,100
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 50°, calculat: 40°
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1940
Símbol	Blg
Referències

La bel·lingerita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el seu nom l'any 1940 per Harry Berman i Caleb Wroe Wolfe en honor de Herman Carl Bellinger (1867-1941), metal·lúrgic alemany.

Característiques

La bel·lingerita és un òxid de fórmula química Cu₃(IO₃)₆·2H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic formant complexos cristalls euèdrics. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bel·lingerita pertany a «04.KC: Iodats sense anions addicionals, amb H₂O» juntament amb la brüggenita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari rar que es troba en filons en dipòsits de coure porfíric. Sol trobar-se associada a altres minerals com la leightonita o el guix. Va ser descoberta l'any 1940 a la mina Chuquicamata, al districte de Chuquicamata (Calama, Xile) l'únic indret on s'ha trobat.