Vés al contingut

Belén Gopegui

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBelén Gopegui
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Madrid
Universidad Carlos III de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, guionista, periodista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1993 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
18 desembre 2014Mereixem un altre Madrid... i ho aconseguirem!
18 febrer 2014Intel·lectuals per la III República
Tabakalera Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeConstantino Bértolo Modifica el valor a Wikidata
PareLuis Ruiz de Gopegui Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0329725 Allocine: 156445 Allmovie: p309908 Modifica el valor a Wikidata

Belén Ruiz de Gopegui (Madrid, 1963) és una novel·lista i guionista de cinema espanyola que ja amb la seua primera novel·la (La escala de los mapas, 1993) va guanyar dos premis el Premio Tigre Juan i el Premio Iberoamericano "Santiago del Nuevo Extremo" (1994). La tercera va ser portada al cinema per Gerardo Herrero. Ha estat, a més, descrita per Francisco Umbral com la millor novel·lista de la seua generació.

Biografia

[modifica]

Belén Gopegui es va llicenciar en Dret a la Universitat Autònoma de Madrid. I va encetar la seua carrera professional col·laborant en les seccions literàries de diferents mitjans de premsa.

El 1993, tot i que l'editorial va acceptar de publicar-la temps abans, va publicar a Anagrama la seua primera novel·la, La escala de los mapas que a més de ser un èxit va obtenir els premis Tigre Juan i el Iberoamericano Santiago del Nuevo Extremo per a nous autors.

El 1995 va publicar la segona, Tocarnos la cara, que també va ser acollida favorablement tant pel públic com per la crítica.

La tercera, i per a molts la seua millor novel·la, La conquista del aire, la va publicar el 1998 i va ser portada al cinema dos anys després, per Gerardo Herrero amb el títol de Las razones de mis amigos.

Des d'aquell moment va començar una relació amb el cinema que encara a hores d'ara continua. Va col·laborar amb González-Sinde, en el guió de La suerte dormida i va escriure en solitari el guió de la pel·lícula El principio de Arquímedes, 2004, dirigida també per Gerardo Herrero

L'any 2001 va publicar Lo real, potser la seua obra més ambiciosa.

La seua darrera novel·la és, El lado frío de la almohada, que es va publicar el 2004 i ha estat el centre d'una polèmica al voltant de l'autora per la seua postura política de suport a la Revolució Cubana. Fruit d'aquest posicionament polític ha estat la seua participació en el llibre col·lectiu Cuba 2005 junt amb Alfonso Sastre, Carlos Fernández Liria, Santiago Alba, Carlo Frabetti o John Brown.

Bibliografia

[modifica]
  • La escala de los mapas, 1993 (novel·la)
Premio Tigre Juan 1993
Premio Iberoamericano "Santiago del Nuevo Extremo" 1994
  • Tocarnos la cara, 1995 (novel·la).
  • Cualladó: puntos de vista, 1995
  • En desierta playa, 1995 (conte).
  • La conquista del aire, 1998 (novel·la).
  • Lo real, 2001 (novel·la).
Finalista del XIII Premio Rómulo Gallegos 2003
Finalista del I Premio Fundació José Manuel Lara de Novela 2002
Finalista del Premi de la Crítica 2001
  • El lado frío de la almohada. El Cultural, 26 juny de 2003 (conte).
  • (Amb Ángeles González-Sinde) La suerte dormida, 2003 (guió de cinema).
  • El principio de Arquímedes, 2004 (guió de cinema).
  • El lado frío de la almohada. Anagrama, 2004 (novel·la).
  • (En col·laboració) Cuba 2005, 2005
  • El padre de Blancanieves. Anagrama, 2007 (novel·la).

Enllaços externs

[modifica]