Belén Landáburu
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 març 1934  (90 anys)Burgos (Espanya) | ||
 Senadora al Senat espanyol | |||
| 15 juny 1977 – 26 març 1979 | |||
 Procurador a Corts | |||
| 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |||
| Procurador a Corts | |||
| 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | política, jurista | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
María Belén Landáburu González (Burgos, 20 de març de 1934) és una advocada i política espanyola, procuradora en Corts i consellera nacional del Movimiento durant la dictadura franquista, i senadora per designació reial entre 1977 i 1979.
La seva participació va ser decisiva perquè es rebaixés la majoria d'edat legal de les dones dels 25 a 21 anys, equiparant-la a l'home establerta en la Llei de 22 de juliol de 1972.[1]
Va formar part de la ponència de la Llei per a la Reforma Política de 1977, l'única dona que va participar en aquest procés.
Biografia
[modifica]Va ser Procuradora en Corts de representació familiar escollida per la província de Burgos. (Accedeix als 33 anys a les Corts i una de les procuradores més joves).[2] Adscrita a l'ala social del falangisme. Regidora central del Servei Social, secretària general de la Federació de Mestresses de Casa, consellera del Fons d'Ordenació i Regulació de les Produccions i Preus Agraris (FORPPA). Vocal de la Junta de Govern del Grup Espanyol de la Unió Interparlamentària, membre titular de l'Institut Internacional d'Estudis de Classes Mitjanes, membre de la Unió Internacional d'Organismes Familiars, directora del Gabinet Tècnic de la Família, consellera nacional en representació de les estructures bàsiques (Família), secretària segona del Consell Nacional del Movimiento.[3] També va ser representant d'Espanya davant la condició jurícia i social de la dona del consell Econòmic i social de l'ONU i Vocal de la Comissió General de Codificació.[4]
Assegura que la seva vocació política va néixer a la Universitat: «El que m'encoratja en aquests moments és pensar que d'aquí a uns anys, quan els espanyols hàgim aconseguit maduresa política suficient, es podrà dir en una entrevista el que ara es diu en els aparts».[3]
Al començament de la dècada de 1970 va fundar, amb Isabel Cajide, la revista Artes.[3]
Aportacions al Codi Civil
[modifica]Membre de l'Associació Espanyola de Dones Juristes, presidida per María Telo, que intervindria després en la modificació del Codi Civil, la seva participació va ser decisiva perquè es rebaixés la majoria d'edat legal de les dones dels 25 a 21 anys, equiparant-la a l'home en la Llei de 22 de juliol de 1972.[1]
Els treballs encaminats a la reforma del Codi Civil, van donar lloc a la constitució d'una Secció Especial de la qual van formar part quatre vocals femenins. El 17 de gener de 1973 es va celebrar, amb l'assistència del ministre de Justícia, Antonio Mª de Oriol y Urquijo, la primera sessió de la Secció Especial, creada per a «estudiar les incidències que els canvis socials puguin haver produït en el Dret de família i la formulació en el seu cas de la corresponent proposta».
Aquestes quatre dones juristes van ser María Telo; Carmen Salinas Alfonso, Assessora jurídica de la Secció Femenina; Concepción Serra Ordóñez, especialitzada en dret de família i causes de separació matrimonial; i Betlem Landáburu, pertanyent a la Secció Femenina i protagonista de la reforma del Codi de l'any 1972.[1]
Distincions
[modifica]- Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1973)[5]
- Gran Creu de l'Orde Civil de Beneficència (1976)[6]
- Encomana amb Placa de l'Orde de Cisneros
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mercedes Alonso. ArteHistoria. Junta de Castilla y León. «Últimos cambios del franquismo» (en castellà). Arxivat de l'original el 11 de juny de 2013. [Consulta: 16 maig 2013].
- ↑ Autoría: Varios. Edicions Univers. Barcelona. Doctro Emili Giralt i Raventós Estudis d'Història Agrària. Universitat de Barcelona, 2004, p. 423. ISBN 84-475-2873-1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 González Cano, José. La Gaceta Ilustrada. «Belén Landáburu: Siempre habrá cosas que no nos gusten» (en castellà). [Consulta: 16 maig 2013].
- ↑ Julia Sevilla. Las mujeres parlamentarias en la legislatura constituyente. Madrid: Cortes Generales - Ministerio de la Presidencia, 2006, p. 532. ISBN 84-7943-282-9.
- ↑ Ministerio de Agricultura: «Decreto 1718/1973, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Civil del Mérito Agrícola a doña María Belén Landáburu González». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 14694. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio de la Gobernación: «Decreto 1090/1976, de 2 de abril, por el que se concede el ingreso en la Orden Civil de Beneficencia, con distintivo blanco y categoría de Gran Cruz, a doña María Belén Landáburu González». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 9629. ISSN: 0212-033X.
Enllaços externs
[modifica]- Corto Las Constituyentes Oliva Acosta (2008)
- Las constituyentes Arxivat 2020-10-22 a Wayback Machine. Documental de Oliva Acosta (2011) sobre el trabajo de las mujeres que participaron en la Legislatura Constiuyente.
- «Pioneras de la democracia.» El País. Lola Huete. Diciembre 2012