Belinda Wilkes
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XX  Staffordshire (Anglaterra) | ||
| Formació | Universitat de Cambridge - astronomia (1978–1982) Universitat de St Andrews - astronomia, física (1974–1978) Wolverhampton Girls' High School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astrofísica, observatori de raigs X Chandra, quàsar, CHAMP i Telescopi espacial Spitzer | ||
| Ocupació | astrofísica, astrònoma | ||
| Ocupador | Universitat de Bristol (2021–2023) Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian (2001–) Observatori de Harvard, soci (1987–2019) Observatori Steward (1982–1984) Institució Smithsonian Observatori Astrofísic Smithsonian | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
Belinda Wilkes (Staffordshire, segle XX) és astrofísica sènior de l'Observatori Astrofísic de l'Smithsonian (SAO) a Cambridge (Massachusetts), i antiga directora del Centre de raig X de Chandra.[1]
Educació i carrera professional
[modifica]Va néixer a Staffordshire (Anglaterra) i va créixer a Albrighton (Shropshir), assistint a Wolverhampton Girls' High School abans d'obtenir una llicenciatura en física i astronomia a la Universitat de St. Andrews, a Escòcia, seguida d'un doctorat en astronomia per la Universitat de Cambridge (Anglaterra).
El 1982 es va traslladar a l'Observatori Steward de la Universitat d'Arizona com a becària postdoctoral de l'OTAN i el 1984 a la Divisió d'Astrofísica d'Altes Energies de SAO, part del Centre d'Astrofísica de la Universitat Harvard i la Smithsonian Institution.
Investigació
[modifica]La seva investigació es refereix a estudis de longituds d'ona múltiples dels quàsars (galàxies que contenen forats negres supermassius en els seus centres i les fonts més lluminoses de l'Univers).[2][3][4][5][6][7][8]
És autora de més de 165 articles en revistes científiques i ha participat en una àmplia gamma de comitès professionals, així com en diversos comitès assessors i d'usuaris i juntes de revisió de telescopis espacials i terrestres. És membre de la Royal Astronomical Society i de la Cambridge Philosophical Society, i membre de la Unió Astronòmica Internacional.
Reconeixements
[modifica]El 2018 va ser escollida Honorary Fellow del Jesus College, Cambridge, la seva Alma Mater.
El 2020 va ser nomenada membre de l'American Physical Society «per contribucions significatives a la comprensió dels nuclis galàctics actius, inclosos els seus mecanismes d'emissió i vies evolutives, i pel lideratge innovador de l'Observatori de raigs X Chandra».[9]
El 2021 va ser nomenada membre de la Societat Astronòmica Americana «Per un lideratge dedicat de la comunitat astronòmica com a directora de l'Observatori de raigs X Chandra» i va ser nomenada per a la classe 2021 de Fellows de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (AAAS).[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Dr. Belinda Wilkes Chosen to Lead the Chandra X-ray Center» (en anglès). Chandra.
- ↑ Tucker i Tucker, 2001.
- ↑ Schielicke, 2003, p. 260.
- ↑ Seward, 1995, p. 357.
- ↑ «NOAO-NSO Newsletter, Issues 41-44» (en anglès). The Observatories, 1995.
- ↑ «Newsletter, Issues 69-72» (en anglès). The Observatories, 2002.
- ↑ National Optical Astronomy Observatories Newsletter, Issues 65-72 (en anglès), XXXX.
- ↑ BL Lac objects: proceedings of a workshop held in Como, Italy, September 20-23, 1988 (en anglès).
- ↑ «APS Fellow Archive» (en anglès). American Physical Society (APS).
- ↑ «2021 Fellows» (en anglès). American Association for the Advancement of Science (AAAS).
Bibliografia
[modifica]- Schielicke, Reinhard E. The Cosmic Circuit of Matter (en anglès). Wiley-VCH, 2003.
- Seward, Frederick D. Exploring the X-ray Universe (en anglès). Cambridge University Press, 1995.
- Tucker, Wallace H.; Tucker, Karen. Revealing the Universe: The Making of the Chandra X-ray Observatory (en anglès). Harvard University Press, 2001.