Belisari
| |||
| Nom original | (el) Φλάβιος Βελισάριος (la) Flavius Belisarius  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 505 Sapareva Bània (Imperi Romà d'Orient) | ||
| Mort | c. març 565 (59/60 anys) Calcedònia (Imperi Romà d'Orient) | ||
| Senador romà | |||
| Mestre dels soldats | |||
| Estrateg | |||
 Cònsol romà | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Es coneix per | General de l'Imperi Romà d'Orient i impulsor militar de l'expansió durant el regnat de Justinià I | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, oficial, militar | ||
| Període | Antiguitat tardana | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit romà d'Orient | ||
| Rang militar | Mestre dels soldats | ||
| Conflicte | Guerra d'Ibèria Guerra Vàndalica guerra gòtica Revolta de la Nika | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Antonina | ||
 | |||
Flavi Belisari (grec medieval: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; llatí: Flavius Belisarius; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.[1] Va ser el principal protagonista militar de l'expansió que durant el regnat de Justinià I va experimentar l'imperi arreu del Mediterrani occidental, per sobre d'altres figures importants com el general Narsés. Va néixer a Germània, ciutat d'Il·líria, vers el 505.
Biografia
[modifica]De jove va servir sota l'emperador Justí I vers 521-527 (fou part de la seva guàrdia personal) i quan Justí I va morir, el nou emperador Justinià I el va nomenar general de l'exèrcit oriental per controlar la frontera persa (529-532). El seu primer conflicte fou la guerra d'Ibèria.[2] Va guanyar una primera batalla als perses i el juny de 530 la batalla de Daraa, però fou quasi derrotat el 531 en la batalla de Cal·linícon a l'Eufrates, després de la qual es va arribar a un tractat de pau amb els perses, els quals va forçar a signar una «Pau Eterna» després de dècades de guerra a l'Orient Pròxim.
Es va casar llavors amb Antonina, una dona d'alt rang i molt rica, però de poques virtuts morals, que havia estat actriu. El 532 era l'oficial de més alta graduació a Constantinoble durant la revolta de la Nika que amenaçava de derrocar l'emperador Justinià, i amb l'ajut del mestre dels soldats d'Il·líria, Mundus, va sufocar la revolta en un bany de sang a l'hipòdrom (uns 30.000 morts).
Derrocat Hilderic (rei dels vàndals), aliat romà, per l'usurpador Gelimer, l'emperador va declarar la guerra i va encarregar a Belisari (533) l'expedició a l'Àfrica que va culminar amb la conquesta de Cartago després de les victòries en la batalla d'Ad Decimum el 13 de setembre del 533 i en la batalla de Tricamàrum el 15 de desembre del 533 va portar a la rendició i captura del darrer rei Gelimer a Mont Pappua. El Regne Vàndal, incloses les illes de Sardenya, Còrsega i les Balears quedaren incorporades a l'imperi, també va recuperar objectes del temple de Jerusalem que el rei Genseric havia pres de Roma cap a Cartago. Va celebrar el triomf a Constantinoble i l'1 de gener del 535 va obrir el seu període anyal com a cònsol en solitari, un càrrec cerimonial derivat de l'antic imperi.
Guerra gòtica
[modifica]La guerra gòtica la va desenvolupar en dues fases. La primera (535 a 540) es va iniciar amb la reclamació de Justinià sobre Sicília i l'exigència d'abdicació del rei ostrogot Teodat. El 535 Belisari va conquerir Sicília i el 537, Nàpols. Va defensar brillantment Roma contra els atacs del nou rei ostrogot Vitigès (març del 537 a març del 538) i va conquerir Ravenna on era Vitigès el desembre del 539. El 537 l'emperadriu Teodora li va encarregar de deposar el papa Siveri I, instal·lat pels gots. Belisari era catòlic i l'emperadriu era monofisita. Belisari el va substituir pel diaca Vigili I que ja el 531 havia estat designat per Bonifaci II com a successor i havia estat rebutjat pel clergat romà. Silveri fou enviat a l'exili a Lícia, però més tard Justinià va ordenar reposar-lo i sembla que Antonina, dona de Belisari i millor amiga de l'emperadriu, van aconseguir que fos enviat a l'Illa de Ponça on va morir de gana.
A començament del 540 Justinià el va cridar a Constantinoble on per gelosies de la cort i dels generals, no va poder celebrar el triomf.
La segona fase (544-548) va començar amb el seu nomenament com a comte de les cavallerisses, és a dir, comandant de la cavalleria. El nou rei Tòtila (541-544) va iniciar la guerra i va recuperar el nord d'Itàlia i Roma. Belisari va reunir la flota a la Pulla i per arribar a Itàlia prenent Ravenna[3] i després d'uns mesos de setge de Roma (maig del 546 al febrer del 547), finalment els ostrogots es van retirar i Belisari va establir a la ciutat sòlides posicions que li van permetre la seva defensa de futurs atacs. Llavors va fer una campanya a Lucània, però altre cop intrigues de palau el van cridar a Constantinoble on va retornar el setembre del 548, deixant al front a Narsès que va acabar eliminant el regne ostrogot i sota el qual es va formar l'Exarcat de Ravenna. Belisari va passar a retir.
Guerra amb Pèrsia
[modifica]El 541 li fou encarregada la defensa de la frontera amb Pèrsia, quan Síria fou atacada pel rei Cosroes Anushirwan (541-543) que va acabar amb una treva per cinc anys amb el pagament d'una forta quantitat de diners a la cort persa. Llavors fou cridat altre cop per les intrigues de l'emperadriu Teodora i la seva pròpia muller Antonina i es va escapar per poc d'una condemna a mort.
Defensa contra els búlgars
[modifica]La darrera victòria de Belisari fou la defensa contra els búlgars el 559, quan fou cridat per l'emperador davant de la invasió dels que les fonts romanes defineixen com a huns (tot i que en realitat es tractava d'una coalició de pobles eslaus entre els quals destacaven els nouvinguts búlgars des de l'actual Rússia); Belisari va repel·lir els búlgars.
El 562 fou acusat de corrupció i declarat culpable probablement essent innocent i els seus béns foren confiscats. Justinià el va perdonar el 563 i li va retornar el favor imperial. Una llegenda, demostrada com a falsa, afirma que Justinià va ordenar cegar-lo. Finalment va morir a Constantinoble el 13 de març del 565.
Referències
[modifica]- ↑ Sánchez Sanz, 2021, p. 9.
- ↑ Dolcet Lallana, J. «Flavi Belisari: el general que va vèncer en tres continents per tornar la grandesa a l'imperi romà». Ab Origine Magazine, 2023. [Consulta: 16 juny 2023].
- ↑ Smith, William. «Pola». A: Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). Walton and Miberly, 1854.
Bibliografia
[modifica]- Sánchez Sanz, A. Belisarius: Magister Militum del Imperio Romano de Oriente (en castellà). Historia Rei Militaris, 2021. ISBN 978-84-17859-29-9.
