Belisari Acquaviva
Aparença
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1464 (Gregorià) ![]() Itàlia ![]() |
Mort | 24 juliol 1528 (Gregorià) ![]() Nàpols (Itàlia) ![]() |
Causa de mort | pesta ![]() |
Activitat | |
Ocupació | condottiero, polític ![]() |
Membre de | |
Altres | |
Títol | Duc ![]() |
Família | Acquaviva (cognom) ![]() |
Fills | Adriana Acquaviva d'Aragona, Giacomo Antonio Acquaviva, Giovanni Battista Acquaviva ![]() |
Pare | Giulio Antonio Acquaviva ![]() |
Germans | Andrea Mateo d'Acquaviva ![]() |
Belisari Acquaviva soldat, literat i antiquari italià.
Amic del Gran Capitán (Gonzalo de Córdoba); funda l'Acadèmia del Lauro, a la ciutat de Nardò, i va escriure diverses obres en llatí, molt estimades per la puresa d'estil i per la ciència política que d'elles se'n desprèn.
Es titulen:
- De Venatione et Aucupio
- De re militari
- Paraphrasis in Aeconomia Aristótelis
- De instituendis liberis principium, etc.
Referències
[modifica]- Tom núm. 2. pàg. 417 de l'enciclopèdia Espasa