Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro)
| ||||
| Tipus | entitat singular de població ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 120 m | |||
Bell-lloc d'Aro (antigament anomenat Filafamis[1])[2] és un dels quatre antics termes integrants de l'actual municipi de Santa Cristina d'Aro, format el segle xix per segregació de Castell d'Aro, a la Vall d'Aro (Baix Empordà).[3]
Aquesta va ser sempre la parròquia menys poblada de les quatre de Santa Cristina d'Aro. Estava formada per masies escampades pel terme. Hi ha dos elements rellevants: l'església de Santa Maria de Bell-lloc, i el baixador de la línia de ferrocarril que enllaçava Sant Feliu de Guíxols i Girona (Bell-lloc - Font Picant).
Transport
[modifica]La carretera provincial que travessa aquest terme, apta per a carruatges, va ser acabada el 1870. El camí ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols passava a prop, al cantó del Ridaura.
El baixador de la Font Picant de Bell-lloc (inaugurat el 1892) disposava de vies en tots dos sentits i una via morta per a càrrega i descàrrega. L'edifici de viatgers es va reformar i se'n va fer un restaurant. Al baixador hi confluïen els camins de Solius, Romanyà i Santa Cristina d'Aro.[1]
Fonts picants
[modifica]En aquests paratges hi brollaven aigües minerals, a les fonts picants de Bell-lloc, Penedes i Salenys. L'empresa comercialitzadora d'aquesta darrera aigua va fer aixecar un edifici davant de l'estació de tren, el 1914.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gaitx, Jordi Santa Cristina d'Aro, Llocs d'història, 2015, pàg. 8-9.
- ↑ Marquès, Josep Maria «Creació i extinció de parròquies al bisbat de Girona». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 35, 1995, pàg. 405-446.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.