Vés al contingut

Bell P-63 Kingcobra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'aeronauBell P-63 Kingcobra
TipusAvió de caça
FabricantEstats Units Bell Aircraft Company
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Basat enBell P-39 Airacobra Modifica el valor a Wikidata
Primer vol7 De desembre del 1942
Armament habitual
EstatRetirat
Úscaçabombarder Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
Altres usuarisFrança Exèrcit aèri françès
URSS Força Aèria Soviètica
Construïts3.303

El Bell P-63 Kingcobra fou un avió de combat monoplaça nord-americà dissenyat i fabricat per Bell Aircraft Company a la Segona Guerra Mundial.

Desenvolupament

[modifica]

Tot i que el disseny és bastant semblant al del Bell P-39 Aircobra, fou un avió totalment nou i renovat des del P-39. Té molt millor acompliment a major altitud que el P-39, gràcies al fet que se li va afegir un turbocompressor suplementari i una ala de flux laminar, encara que és considerat inferior al P-51 Mustang a majors altituds.

Els països aliats, especialment l'URSS necessitaven urgentment caces, i encara que els soviètics ja eren grans usuaris del P-39 Aircobra. A més a més el govern soviètic va enviar al capacitat pilot de proves Andrey G. Kochetkov i a l'enginyer d'aviació Fiodor Suprun a les fàbriques Bell per a provar la primera variant, el P-63A Kingcobra.

El P-63A SN 269261 fou extensament probat al TsAGI, el túnel de vent més gran de l'època. La participació soviètica en la fabricació fou significativa i l'URSS fou el major comprador de l'avió, cosa per la qual Bell es va centrar a implementar els seus suggeriments. Una gran quantitat de les millores de la subvariant A van ser produïdes directament pels suggeriments russos, com l'augment de la protecció del pilot i la inclusió de suports extres en el fuselatge del model A-5, suports subalars i dipòsits de combustible extra per a la subvariant A-6, etc.

El P-63 Kingcobra tenia una capacitat de gir instantani impressionant, 110° d'alabeig inicial per segon a la velocitat de 443 km/h (275 mph), millor que el P-47 Thunderbolt, el North American P-51 Mustang, el Curtiss P-40 Warhawk i l'N1K2.

Operadors

[modifica]

Estats Units USAAF

URSS Força Aèria Soviètica

França Força Aèria Francesa

Hondures Força Aèria d'Hondures

Regne Unit Real Força Aèria (RAF)

Especficacions

[modifica]

Característiques generals

[modifica]
  • Tripulació: 1.
  • Longitud: 10 metres.
  • Envergadura: 11,7 metres.
  • altura: 3,8 metres.
  • Superfície alar: 23 M².
  • Pes en buit: 3.100 kg.
  • Pes carregat: 4.000 kg.
  • Pes màxim a l'enlairament: 4.900 kg
  • Planta motriu: 1× Allison V-1710-93, V12.
    • Potència 1.325 hp.
  • L'hèlix 1.

Rendiment

[modifica]
  • Velocitat màxima operativa: 656 km/h.
  • Radi d'acció: 720 km.
  • Abast en ferri: 3.520 km.
  • Sostre de servei: 14.300 m.
  • Règim d'ascens: 12,7 metres per segon.

Armament

[modifica]
  • Metralladores: 4× Browning M2 de 12,7 mm.
  • Canons: 1× M4 de 37 mm.
  • Altres: 200 kg de bombes o 6 coets.

Fonts

[modifica]