Bella ciao, segons les versions més difoses, és una cançópartisana emprada durant la Segona Guerra Mundial especialment a l'Emília i la península Apenina. Altres versions exposen que la difusió de la cançó com a himne partisà va ser posterior a la guerra mundial.[1] Els orígens de la cançó són incerts. La música sembla venir d'una cançó folk de Mishka Ziganoff, però l'autor de la lletra és desconegut.[2] Es tracta d'un cant d'arrossar, molt emblemàtic, perquè expressa la pena per la duresa de la feina, pel domini exercit pel patró i per l'esperança d'un futur de rescat llibertari.[3] La tornada de la cançó, bella ciao (literalment: «adéu, bonica»), juntament amb la temàtica, fa pensar en una cançó de comiat. En català alguerès l'ha cantat entre d'altres Claudio Gabriel Sanna a l'àlbum Terrer meu.
