Benat

Benat

Tipus	localitat
Localització
42° 25′ 47″ N, 2° 31′ 41″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Vallespir
Comuna	el Tec
Geografia
Altitud	723,3 m

Benat ([bə'nat], Banat, oficialment en francès), Banat, segons Joan Coromines o Bennat, segons alguns autors, és un veïnat de la comuna vallespirenca del Tec, a la Catalunya del Nord.

Benat en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

És al nord-oest del poble del Tec, aigües amunt de la Comalada, en un pla de la Comalada abans que la carretera comenci l'ascens cap a Sant Guillem de Combret. És un veïnat disseminat, amb església pròpia, la de Santa Maria de Benat.

És documentat ja el 881. Entre els anys 1299 i 1321 s'esmenta un cavaller de nom Berenguer Descoll, senyor dels vilars de Benat d'Amunt i Benat d'Avall a la vall de Prats.

Etimologia

Joan Coromines recull en el seu Onomasticon Cataloniae la forma Banat, que explica com a procedent de l'antropònim llatí Benenatus (ben nascut, de bona família¡¡). Com es veu, l'etimologia serveix igualment per a Benat.

Bibliografia

• Becat, Joan. «170 - El Tec». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Benat». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A-Be). ISBN 84-7256-889-X. 
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan. «El Tec». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «El Tec». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
• Tréton, Rodrigue. Diplomatari del Masdéu I. Barcelona: Fundació Noguera, 2010, p. 186 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 978-84-9779-971-3.