Benigno Rebullida y Micolau
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | febrer 1826  La Ginebrosa (província de Terol) | ||
| Mort | 14 maig 1886 (60 anys) Madrid | ||
| Sepultura | cementiri de San Justo | ||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 5 juny 1873 – 8 gener 1874 Circumscripció electoral: Terol | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 5 maig 1869 – 2 gener 1871 ← Joaquín Gil Berges Circumscripció electoral: Saragossa | |||
 Senador al Senat espanyol | |||
Governor of Havana Province (en)  | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, periodista | ||
.jpg)
Benigno Rebullida y Micolau (La Ginebrosa, 1826-Madrid, 1886) va ser un polític i periodista espanyol, diputat a Corts durant el Sexenni Democràtic i senador.
Biografia
[modifica]Va néixer al febrer de 1826.[1][2] Polític i home d'administració, era natural de la localitat turolesa de La Ginebrosa.[3] Va ser diputat en les Corts constituents del Sexenni Democràtic, a més de senador.[3] Va prendre part molt activa en la redacció dels diaris madrilenys La República Ibérica, El Pueblo, La Discusión i La Democracia, a més de ser corresponsal del Diario de Zaragoza.[3] També col·laborà en La Soberanía Nacional.[1]
Amb la proclamació de la Primera República, va ser nomenat director general de Comunicacions, i per la seva iniciativa es va rebaixar la tarifa postal fins a fixar-la en 10 cèntims de pesseta per a les cartes de l'interior de la península ibèrica i Portugal, i en 5 per al de les poblacions. A ell es va deure també un decret exigint condicions d'aptitud i donant garanties d'estabilitat al personal de correus. Posteriorment va ser nomenat governador de l'Havana, càrrec que va exercir molt pocs mesos per haver-l'hi sorprès el cop d'estat de Pavía del 3 de gener de 1874. Va seguir després els corrents de la política de Castelar, a qui va ser fidel. Més tard va treballar per al Banc d'Espanya.[4]
Va morir a Madrid el 14 de maig de 1886[4][a] i hauria estat sebollit, presumiblement, en la Sacramental de San Justo.[4]
Notes
[modifica]
Parts d'aquest article inclouen text de «Benigno Rebullida», un article sense signatura publicat a El Liberal el 15 de maig de 1886 en domini públic.
Aquest article és una obra derivada d' Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1903, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «D. Benigno Rebullida». A: Los Diputados pintados por sus hechos: Colección de estudios biográficos sobre los elegidos por el sufragio universal en las Constituyentes de 1869. II. Madrid: R. Labajos y Compañía, editores, 1869, p. 435-437.
- ↑ Martínez de Espronceda Sazatornil, 1997, p. 137.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ossorio y Bernard, 1903, p. 372.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Benigno Rebullida». El Liberal, 2.536, 15-05-1886, pàg. 1. ISSN: 2174-6648.
Bibliografia
[modifica]- Martínez de Espronceda Sazatornil, Gema. Los Diputados Aragoneses de la Gloriosa a la I República, 1868-1874. Zaragoza: Cortes de Aragón, 1997. ISBN 84-86794-51-X.
- Ossorio y Bernard, Manuel. «Pascual y Casas (Eusebio)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.