Benimagrell
Tipus | conjunt històric | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Joan d'Alacant (l'Alacantí) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Bé immoble de rellevància local | ||||
Identificador | 03.32.119-019 | |||
Benimagrell és un barri del municipi de Sant Joan d'Alacant, a la comarca de l'Alacantí (País Valencià).
Història
[modifica]El nom de Benimagrell remet al seu origen àrab quan era alqueria musulmana.[1]
Benimagrell guarda les característiques urbanístiques i arquitectòniques d'una típica ciutat agrícola de l'Horta d'Alacant. L'ermita de Sant Roc és la més antiga de tota la població i és d'estil gòtic amb les seues voltes ogivals i els seus arcs de creueria; en un dels quals encara es pot veure un medalló amb l'escut del Rei Don Jaume I El Conqueridor. Els atacs pirates del segle xvi, i en concret el sanguinari episodi del pirata Dragut, van obligar a la construcció de diverses torres de guaita per a defensar i avisar dels atacs barbarescos.
En 1593, Sant Joan i Benimagrell van adquirir la categoria d'Universitat, pas intermedi cap a la segregació del municipi d'Alacant.[2] No obstant això, van tornar a ser absorbits per la capital alacantina en 1619 pel "Tractat d'Agregació i Concòrdia", segons sembla davant la incapacitat econòmica per a afrontar les despeses de construcció del pantà de Tibi.[3]
En 1779 la població va quedar amb el nom jurídic de Sant Joan d'Alacant en tornar a separar-se'n de la ciutat d'Alacant, mentre que l'antiga alqueria de Benimagrell va quedar com a nucli urbà vinculat al nou municipi.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Epalza, Míkel de «Nota sobre Benimagrell, antropónimo árabe-latino del siglo XIII y topónimo actual de Alicante» (en castellà). Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 9, 15-12-1993, pàg. 53–67. DOI: 10.14198/medieval.1992-1993.9.04. ISSN: 2695-9747.
- ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Orígenes de los municipios de Mutxamel y Sant Joan d’Alacant» (en castellà). [Consulta: 27 desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «SANT JOAN D'ALACANT». [Consulta: 27 desembre 2022].