Benito Pablo Juárez García
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 març 1806  Guelatao de Juárez (Mèxic) | ||
| Mort | 18 juliol 1872 (66 anys) Ciutat de Mèxic | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Panteón de San Fernando | ||
 27è President de Mèxic | |||
| 15 gener 1858 – 18 juliol 1872 ← Ignacio Comonfort – Maximilià I de Mèxic → | |||
| President de la Suprema Cort de Justícia de la Nació | |||
| 11 desembre 1857 – 15 gener 1858 ← Luis de la Rosa – José Ignacio Pavón → | |||
| Llista de governadors d'Oaxaca | |||
| 10 gener 1856 – 3 novembre 1857 | |||
| Llista de governadors d'Oaxaca | |||
| 2 octubre 1847 – 12 agost 1852 | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Zapoteca | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Instituto de Ciencias y Artes de Oaxaca (–1833) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | advocat, jutge, polític | ||
| Partit | Partit Liberal de Mèxic | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Margarita Maza (1843–1871) | ||
| Fills | Benito Juárez Maza | ||
Signatura  | |||
 | |||
.jpg)
Benito Pablo Juárez García (Guelatao de Juárez, 21 de març de 1806 - Ciutat de Mèxic, 18 de juliol de 1872) fou un president mexicà amerindi zapoteca. Fou el primer president d'origen amerindi d'un país d'Amèrica.[1] Juárez és considerat per alguns el més gran i més estimat president de la història de Mèxic.[2]
Biografia
[modifica]Benito Pablo Juárez García va néixer al poble de San Pablo Guelatao, Oaxaca.[3] Els seus pares eren camperols, els quals van morir quan ell tenia 4 anys. Va treballar com a camperol i pastor fins als 12 anys. Va emigrar a la ciutat d'Oaxaca el 1818 per a educar-se i millorar la seva condició econòmica. Aleshores, no sabia llegir ni escriure, i només parlava la llengua zapoteca.
A la ciutat d'Oaxaca, va treballar com a empleat domèstic. Un franciscà, Antonio Salanueva, impressionat per la intel·ligència i les capacitats de Juárez, i del seu desig d'estudiar, li va donar suport per a ingressar al seminari. Juárez, però, després de graduar-se del seminari, va decidir estudiar lleis.
Carrera política
[modifica]Juárez va començar a treballar com a advocat el 1834, i el 1842 es va convertir en jutge. Va ser elegit governador de l'estat d'Oaxaca de 1847 a 1853. En aquest any va exiliar-se als Estats Units, ja que havia objectat en contra del govern centralista i dictatorial del llavors president Antonio López de Santa Anna, qui en canviar la constitució, limitaria l'autonomia dels estats de la federació. Als Estats Units va treballar en una fàbrica de cigars. El 1854 va escriure el "Pla d'Ayutla", com a fonament d'una revolució liberal a Mèxic.
Enmig d'una creixent oposició, Antonio López de Santa Anna va renunciar el 1855, i Benito Juárez va retornar a Mèxic. Els liberals van formar un govern provisional amb Juan Álvarez com a president, inaugurant un important període de la història mexicana conegut com a "Moviment de Reforma". La Reforma trencava amb el poder excessiu de l'Església Catòlica i l'exèrcit, i alhora tractava de crear una societat civil moderna en una economia capitalista. La "Llei de Benito Juárez" per exemple, va abolir els privilegis especials del clergat i dels militars, i va declarar tots els ciutadans iguals sota la llei. El 1857 els liberals van escriure una nova constitució federalista. Benito Juárez es va convertir en ministre de justícia i vicepresident de Mèxic, sent Ignacio Comonfort el president.
Els conservadors, però, encapçalats per Félix Zuloaga, amb el suport dels militars i el clergat, es van rebel·lar sota el "Pla de Tacubaya", el desembre de 1857. Benito Juárez va ser arrestat, però va fugir i va encapçalar les forces liberals de la Guerra de Reforma,[4] primerament des de la ciutat de Querétaro i després des del Port de Veracruz. El 1859 Juárez va proclamar la llei radical de la confiscació de les propietats de l'Església (que controlaven 3/4 de la terra llaurable del país). Malgrat els avantatges militars dels conservadors, els liberals, amb el suport de les forces regionals, van recuperar la ciutat de Mèxic el gener de 1861. Benito Juárez va ser elegit president el mes de març del mateix any.
La situació econòmica, després de la Guerra de Reforma, era crítica, i Benito Juárez va declarar la cessació dels pagaments del deute extern. Espanya, el Regne Unit i França van reaccionar enviant els seus exèrcits al Port de Veracruz el desembre de 1861. Espanya i el Regne Unit es van retirar quan Juárez va comprometre's a realitzar els pagaments pel tractat de la Soledad,[5], però l'emperador Napoleó III va envair el país, en la Intervenció Francesa, on els francesos van ser derrotats en la famosa batalla de Puebla. Tanmateix, el 1863 van retornar-hi amb més força, van prendre la capital del país i, junt amb els conservadors, van establir el sistema monàrquic a Mèxic. Benito Juárez va fugir al nord del país amb el suport dels Estats Units.
Juárez va dirigir l'oposició mexicana en contra de la Intervenció Francesa i la imposició de Maximilià d'Habsburg com a emperador de Mèxic el 1864. Maximilià, però, simpatitzava amb les polítiques liberals i nacionalistes mexicanes, i va oferir-los l'amnistia el juliol.[6] Tanmateix, Juárez va rebutjar l'amnistia i el govern monàrquic, i es va instal·lar a Chihuahua amb els seus ministres Sebastián Lerdo de Tejada, José María Iglesias i Miguel Negrete.[7] El 1867 les forces de l'emperador van ser derrotades i Maximilià va ser sentenciat a mort. Després de la renúncia d'Ignacio Comonfort posterior al cop d'estat, Benito Juárez va assumir la presidència interina de Mèxic per 9 anys, i el 1871 va ser reelegit president, sense votació popular, pel Congrés en la Guerra de Reforma. Va morir el 18 de juliol de 1872.
Llegat
[modifica]Avui, Benito Juárez és considerat com a reformador progressista,[8] dedicat a promoure la democràcia i els drets humans per a tots, incloent els indígenes del país, a reduir el poder de l'Església Catòlica sobre la política mexicana, i a defensar la sobirania nacional.[4]
La Reforma, dirigida per Juárez, va representar el triomf de les forces liberals, federalistes, anticlericals i pro-capitalistes sobre els elements conservadors, corporativistes i teocràtics que volien reconstituir un sistema similar al sistema colonial. La Reforma va reemplaçar el sistema social semi-feudal amb un sistema orientat al mercat; tanmateix, després de la mort de Benito Juárez, Porfirio Díaz va dirigir el país de manera dictatorial, i va promoure el creixement econòmic a costa dels indígenes i dels camperols.
La frase més recordada de Juárez és «Entre los individuos, como entre las naciones, el respeto al derecho ajeno es la paz» (Entre els individus, com entre les nacions, el respecte al dret del proïsme és la pau). El 1968 el congrés de la Unió Mexicana va decidir per unanimitat de posar en lletres d'or aquest apotegma a la paret d'honor de la sala plenària de la cambra de diputats. Va ser inaugurat en sessió solemne el 21 de març de 1969.[9]
Escrits publicats per Juárez
[modifica]- Ley sobre libertad de culto
- Ley sobre la nacionalización de los bienes eclesiásticos
- Anuncio del programa del gobierno liberal
- Ley del matrimonio civil
- Secularización de los hospitales y establecimientos de beneficencia
- Cesa intervención del clero en los cementerios y camposantos
- Extinción de las comunidades de religiosas en México
- Reglamento para el cumplimiento de la ley de nacionalización
Referències
[modifica]
- ↑ «Benito Pablo Juárez García». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lombardo Toledano, Vicente. Benito Juárez: El tiempo agiganta su figura (en castellà). Univ. J. Autónoma de Tabasco, 2006, p.8. ISBN 9689024159.
- ↑ Del Paso, Fernando «Juárez en Noticias del Imperio». La Gaceta del Fondo de Cultura Económica, 423, 3-2006, pàg. 4-7. Arxivat de l'original el 2016-07-05 [Consulta: 30 octubre 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-07-05. [Consulta: 31 març 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «¿Qué es la cuarta transformación en México y qué plantea?» (en castellà). CNN, 02-02-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Orlando Gomez, 1974, p. 172.
- ↑ Riva Palacio, Mariano; Martínez de la Torre, Rafael. Memorandum sobre el proceso del archi duque Fernando Maximiliano de Austria (en castellà), 1867, p.51.
- ↑ «Hechos históricos» (en castellà). Gobierno de Chihuahua. Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 9 març 2011].
- ↑ Camacho Solís, Manuel. Actualidad de Juárez. Mexico: UNAM, 2004. ISBN 970-32-08-01-0.
- ↑ «Muro de honor Salón de Plenos de la H. Cámara de Diputados Letras de Oro» (pdf) (en castellà). . Centre de documentació, informació i anàlisi [Mèxic], 2006, p. 21. ISSN: 04-06-36 [Consulta: 15 maig 2014].
Bibliografia
[modifica]- Ayala, Armando. La Epopeya de México, Vol. II: De Juárez al PRI. México: Fondo de Cultura Económica, 2005. ISBN 968-16-7520-7 (tomo II) [Consulta: 30 octubre 2016]. Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
- El gobernador y los derechos de los pueblos indios. Benito Juárez en Oaxaca. 2a.. Comisión Nacional de los Derechos Humanos, 2015. ISBN 978-607-729-121-3 [Consulta: 19 març 2016]. Arxivat 2016-01-12 a Wayback Machine.
- «La república personificada. La fiesta porfiriana del 2 de abril (1900-1911)». Estudios de Historia Moderna y Contemporánea de México. Instituto de Investigaciones Históricas UNAM, 51, 2016. DOI: 10.1016/j.ehmcm.2015.12.001. ISSN: 0185-2620 [Consulta: 22 agost 2016].
- Catálogo del Archivo Benito Juárez
- «Juárez: La construcción del mito». Cuicuilco. Escuela Nacional de Antropología e Historia. México, 15, 43, 2008, pàg. 33-56. ISSN: 1405-7778 [Consulta: 6 març 2016].
- Nueva Historía mínima de México Ilustrada. 1a.. El Colegio de México: Secretaría de Educación del Gobierno del Distrito Federal, 2008 [Consulta: 20 març 2016]. Arxivat 2015-08-09 a Wayback Machine.
- Juárez y sus contemporáneos. Primera. Instituto de Investigaciones Jurídicas: Universidad Nacional Autónoma de México, 2006. ISBN 970-32-3022-9 [Consulta: 2 març 2016].
- Apuntes para mis hijos. Primera. Comisión Nacional para la Conmemoración del centenario del fallecimiento de D. Benito Juárez, 1972. ISBN 968-483-035-1 [Consulta: 4 març 2016].
- «Profesión juarista». Letras Libres, 2001 [Consulta: 4 març 2016].
- Proceso y ejecución VS. Fernando Maximiliano de Habsburgo. Primera. Instituto de Investigaciones Jurídicas: Universidad Nacional Autónoma de México, 2005 [Consulta: 14 febrer 2016].
- Personajes notables de la historia de México. Volumen II. Primera. Panorama Editorial, 2007. ISBN 968-38-1610-X [Consulta: 14 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
- Juárez y su México. Fondo de Cultura Económica, 1972 [Consulta: 4 març 2016].
- Pedro Salmerón, Juárez. La rebelión interminable, Editorial Planeta, 2007
- México a través de los siglos. Tomo Quinto. La Reforma. Primera. Ballesca y Compañía Editores, 1884 [Consulta: 5 abril 2016].
- Benito Juárez, su vida, su obra. 1a.. Universidad Autónoma de Nuevo León: Tipografía de la Viuda de Francisco Díaz de León, 1906 [Consulta: 15 maig 2016].
