Benjamin Franklin
Benjamin Franklin (Boston, 17 de gener de 1706 - Filadèlfia, 17 d'abril de 1790)[1] fou un polímata estatunidenc,[2] que fou actiu com a escriptor, científic, inventor, estadista, diplomàtic, impressor, editor i filòsof polític.[3]
És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units. Va participar en la redacció de la Declaració d'Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units.
En el terreny científic destacà pels seus estudis sobre l'electricitat i per la invenció del parallamps.
Biografia
[modifica]Quinzè germà d'un total de disset,[4] Benjamin Franklin va cursar únicament estudis elementals, i aquests només fins a l'edat de deu anys. Als dotze va començar a treballar com a impressor en una empresa propietat d'un dels seus germans.[5] Més tard va fundar el diari Pennsylvania Gazette, que va publicar entre els anys 1728 i 1748.[6] Va publicar a més l'Almanac del Pobre Richard (Poor Richard's Almanack, 1732-1757)[7][8] i va ser responsable de l'emissió de paper moneda a les colònies britàniques d'Amèrica (1727).[9][10]
El seu temperament actiu i polifacètic va impulsar també a Benjamin Franklin a participar en les qüestions d'àmbit local, per exemple, en la creació d'institucions com el cos de bombers de Filadèlfia,[12] la primera biblioteca pública de subscripció dels Estats Units i la Universitat de Pennsilvània,[12][13] així com la Societat Filosòfica Americana.[14] Va ser l'únic americà de l'època colonial britànica que va aconseguir fama i notorietat a l'Europa del seu temps.[15]
Escriví diversos assaigs i una autobiografia (Memoirs of the Life and Writtings of Benjamin Franklin, 1817-19).[16][2] Entre les seves obres trobem The Way to Wealth, traduïda al català com Lo camí de la fortuna el 1868 per Gaietà Vidal i Valenciano.[17]
Obra científica
[modifica]L'interès de Benjamin Franklin pels temes científics va començar a mitjans de segle i va coincidir amb l'inici de la seva activitat política, que es va centrar en diversos viatges a Londres, entre 1757 i 1775, amb la missió de defensar els interessos de Pennsilvània.[18]
Pel que fa a la seva activitat científica, va investigar els fenòmens elèctrics, va descobrir el poder de les puntes metàl·liques, va enunciar el principi de la conservació de l'electricitat i el 1752 va descobrir la natura elèctrica dels llampecs i fou l'inventor del parallamps.[2][13]
Durant la seva estada a França, el 1752, va dur a terme el famós experiment de l'estel que li va permetre demostrar que els núvols estan carregats d'electricitat i que, per tant, els llamps són essencialment descàrregues de tipus elèctric.[19] La data i els detalls de l'experiment són objecte de controvèrsia.[20]
Per a la realització de l'experiment, no exempt de risc, va utilitzar un estel dotat d'un filferro metàl·lic unit a un fil de seda que, d'acord amb la seva suposició, havia carregar amb l'electricitat captada pel filferro. Durant la tempesta, va apropar la mà a una clau que penjava del fil de seda, i va observar que, el mateix que en els experiments amb ampolles de Leyden que havia realitzat amb anterioritat, saltaven espurnes, la qual cosa demostrava la presència d'electricitat.[21]
Aquest descobriment li va permetre inventar el parallamps, l'eficàcia va donar lloc al fet que ja el 1782, a la ciutat de Filadèlfia, s'haguessin instal·lat 400 d'aquests enginys.[22] Els seus treballs sobre l'electricitat el van portar a formular conceptes com ara el de l'electricitat negativa i positiva, a partir de l'observació del comportament de les varetes d'ambre, o el de conductor elèctric, entre d'altres.[23]
A més, va exposar una teoria sobre l'electricitat en la qual considerava que aquesta era un fluid subtil que podia presentar un excés o un defecte, descobrir el poder de les puntes metàl·liques en observar que un cos amb càrrega elèctrica es descarrega molt més de pressa si acaba en punta, i va enunciar el principi de conservació de la càrrega elèctrica.[24]
Va inventar també l'anomenada estufa salamandra,[25][26][27] les anomenades lents bifocals[28] i l'harmònica de vidre.[29] La gran curiositat que sentia pels fenòmens naturals li va induir a estudiar, entre d'altres, el curs de les tempestes que es formen en el continent americà,[30] i va ser el primer a analitzar el corrent càlida que discorre per l'Atlàntic nord i que en l'actualitat es coneix amb el nom de corrent del Golf.[31] També va estudiar alguns dels problemes relacionats amb el creixement demogràfic, la contaminació de l’aire i la higiene.[2] Va tractar també l'efecte del vessament d'oli per a calmar les onades.[32][33]
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. Enciclopedia biográfica de ciencia y technología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros días. Nueva ed. revisada. Madrid: Revista de Occidente, 1973, p. 143. ISBN 84-292-7004-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Benjamin Franklin». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ «Benjamin Franklin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Randolph, R.P.. Benjamin Franklin: Inventor, Writer, and Patriot. Rosen Publishing Group, 2002, p. 14. ISBN 978-0-8239-5751-4 [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ Middlekauff, Robert «Benjamin Franklin's Printing Network: Disseminating Virtue in Early America. By Ralph Frasca. (Columbia, Miss.: University of Missouri Press, 2006. Ppix, 295. $44.95.)» (en anglès). The Historian, 69, 4, 01-12-2007, pàg. 775–776. DOI: 10.1111/j.1540-6563.2007.00197_16.x. ISSN: 0018-2370.
- ↑ Brands, H. W.. The first American : the life and times of Benjamin Franklin. Nova York: Anchor eBooks, 2010. ISBN 978-0-307-75494-3.
- ↑ «Benjamin Franklin’s “Poor Richard’s Almanack” is published» (en anglès). History.com. A&E Television Networks, 13-11-2009. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Franklin, Benjamin. Poor Richard's almanack : being the choicest morsels of wisdom, written during the years of the Almanack's publication. Mount Vernon, N.Y.: Peter Pauper Press, [198-?]. ISBN 0-88088-918-7.
- ↑ Harkness, Jon «JOHN KENNETH GALBRAITH. Money: Whence It Came, Where It Went. Pp. 324. Boston, Mass.: Houghton Mifflin Company, 1975. $10.00» (en anglès). The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 424, 1, 3-1976, pàg. 163–165. DOI: 10.1177/000271627642400159. ISSN: 0002-7162.
- ↑ Olson, L.C.. Benjamin Franklin's Vision of American Community: A Study in Rhetorical Iconology. University of South Carolina Press, 2004, p. 117. ISBN 978-1-57003-525-8 [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ Robinson, Raymond H. «The Marketing of an Icon». A: George Washington: American Symbol, 1999, p. 117. ISBN 9781555951481. «Figure 56 John Henry Hintermeister (American 1869–1945) Signing of the Constitution, 1925...Alternatively labeled Title to Freedom and the Foundation of American Government...".»
- ↑ 12,0 12,1 Burt, Nathaniel. The Perennial Philadelphians: The Anatomy of an American Aristocracy (en anglès). University of Pennsylvania Press, 1999-10-27. ISBN 978-0-8122-1693-6.
- ↑ 13,0 13,1 Isaacson, Walter. Benjamin Franklin : an American life. Nova York: Simon & Schuster, 2003. ISBN 0-684-80761-0.
- ↑ «History» (en anglès). American Philosophical Society. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Van Doren, Carl. Benjamin Franklin. New York, N.Y., U.S.A.: Penguin Books, 1991. ISBN 0-14-015260-1.
- ↑ «Memoirs of Benjamin Franklin; Written by Himself, by Benjamin Franklin», 06-06-2011. [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ Ugarte i Ballester, Xus «"Lo camí de la fortuna" i "En Ricard Pobre" : les dues versions catalanes de "The Way to Wealth", de Benjamin Franklin». Quaderns: Revista de traducció, 21, 2014, pàg. 141–151. ISSN: 1138-5790.
- ↑ Cohen, I. Bernard. Benjamin Franklin's science. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1990. ISBN 0-674-06658-8.
- ↑ Franklin, Benjamin «The Kite Experiment». The Papers of Benjamin Franklin. Pennsylvania Gazette, Vol. 4, 19-10-1752, pàg. 360. Arxivat de l'original el 2017-11-02 [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Cohen, I.B.. Benjamin Franklin's Science (en croat). Harvard University Press, 1990, p. 93. ISBN 978-0-674-06659-5 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Johnson, Steven. The invention of air : a story of science, faith, revolution, and the birth of America (en anglès). 1st Riverhead trade pbk. ed. Nova York: Riverhead Books, 2009, p. 39. ISBN 978-1-59448-401-8.
- ↑ Campbell, James. Recovering Benjamin Franklin : an exploration of a life of science and service. Chicago, Ill.: Open Court, 1999. ISBN 0-8126-9387-6.
- ↑ «Ben Franklin's contribution to our understanding of electricity» (en anglès americà). US History. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Home, Roderick W. «Franklin's Electrical Atmospheres». British Journal for the History of Science, 6, 2, 1972, pàg. 131–151. DOI: 10.1017/s0007087400012255.
- ↑ Block, S.S.. Benjamin Franklin, Genius of Kites, Flights and Voting Rights. McFarland, Incorporated, Publishers, 2015, p. 119. ISBN 978-0-7864-8024-1 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Ferreras, R.G.. Estufas, chimeneas y barbacoas (en castellà). Ediciones CEAC, 2007, p. 18. ISBN 978-84-329-3070-6 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Lucendo, J. 80 Siglos de Invenciones: Diccionario de los Inventos (en castellà). Jorge Lucendo, 2019, p. 226 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Team, Y.C.T.E.. General Studies (SSC) (en alemany). YOUTH COMPETITION TIMES, p. 494 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Franklin, Benjamin. «How Franklin Invented the Armonica and How to Build One» (en anglès). The Glass Armonica, 13-07-1762.
- ↑ Abbe, Cleveland «Benjamin Franklin as Meteorologist». Proceedings of the American Philosophical Society, 45, 183, 1906, pàg. 117–128. ISSN: 0003-049X.
- ↑ Richardson, Philip L. «Benjamin Franklin and Timothy Folger's First Printed Chart of the Gulf Stream» (en anglès). Science, 207, 4431, 08-02-1980, pàg. 643–645. DOI: 10.1126/science.207.4431.643. ISSN: 0036-8075.
- ↑ Tanford, C. Ben Franklin Stilled the Waves: An Informal History of Pouring Oil on Water with Reflections on the Ups and Downs of Scientific Life in General. OUP Oxford, 2004, p. 1. ISBN 978-0-19-280494-5 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Franklin, B.; Brownrigg, W.; Farish, J. Of the stilling of waves by the means of oil: Extracted from letters between B. Franklin, W. Brownrigg and Mr. Farish. W. Bowyer and J. Nichols., 1774, p. 13 [Consulta: 22 juny 2023].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Benjamin Franklin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Ketcham, Ralph. «Franklin, Benjamin» (en anglès). Encyclopedia of Philosophy, 1967. [Consulta: 7 desembre 2024].
- Abolicionistes estatunidencs
- Bibliotecaris coneguts per altres activitats
- Bibliotecaris del segle XVIII
- Creadors de sistemes d'escriptura
- Impressors
- Maçons estatunidencs
- Membres de l'Acadèmia Russa de les Ciències
- Premiats amb les medalles Copley
- Revolució Americana
- Signants de la Declaració d'Independència dels Estats Units
- Escriptors estatunidencs del segle XVIII
- Morts a Filadèlfia
- Doctors honoris causa per la Universitat de St Andrews
- Inventors de Massachusetts
- Científics de Massachusetts
- Bibliotecaris estatunidencs
- Escriptors de Boston
- Polítics de Massachusetts
- Universitat de Pennsilvània
- Ambaixadors estatunidencs
- Autodidactes
- Naixements del 1706