Berenguel de Landoria
| Nom original | (fr) Bérenger de Landorre  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1262 Salmièg (França) |
| Mort | 1330 (67/68 anys) Sevilla (Espanya) |
 Arquebisbe de Santiago de Compostel·la | |
| 15 juliol 1317 – 1330 ← Rodrigo del Padrón (en)  – Gómez Manrique (en) → | |
| Mestre de l'Orde de Predicadors | |
| 1312 – 1317 ← Aymeric of Piacenza (en) – Hervaeus Natalis → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1318–), sacerdot catòlic, frare |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Consagració | Niccolò Albertini |
Berenguer de Landoria O.P. (Roergue, 1262-Santiago de Compostel·la, 1330) fou mestre general de l'Orde de Predicadors (dominicans) i arquebisbe de Santiago de Compostel·la el 1317. Va ser un dels protagonistes de l'època convulsa de l'església, durant la seva seu a Avinyó. Una de les torres de la catedral de Santiago, porta el seu nom.
Biografia
[modifica]Va néixer el 1262, segon fill dels comtes de Rodés, una de les corts més importants de l'època, que cultivava amb gran èxit la poesia trobadoresca i tots els altres arts. En imposar-se la primogenitura, es va veure obligat a posar-se al servei de l'església. Berenguer ascendeix ràpidament dins l'església fins a fer-se íntim amic de Joan XXII.
El 15 de juliol de 1317, va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la, als 55 anys. Onze mesos més tard emprèn camí cap a Santiago per fer-se'n càrrec. El bisbe, va tractar d'entrar a la ciutat quatre vegades, de les quals tres va ser rebutjat en emboscades. Aleshores va ordir un pla d'atac en el seu castell de la localitat de Padrón (Corunya) aliant-se amb altres nobles. El 1318 entra a la ciutat victoriós i se li dedica una torre de la catedral de Santiago de Compostel·la a Galícia, la Berenguela, utilitzada primer com a torre de guaita i després com a campanar.
Végue també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Hechos de Don Berenguel de Landoria, Arzobispo de Santiago: Introduccion, Edición Critica y Traducción (1983) Manuel C. Díaz y Díaz, traducción de la crónica Gesta Berengarii de Landoria archiepiscopi Compostellani.