Berenguer de Cardona
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Principat de Catalunya (Corona d'Aragó)  | ||
| Mestre provincial de l'Ordre del Temple | |||
| 1291 – 1307 | |||
| Activitat | |||
| Orde religiós | Orde del Temple | ||
| Família | |||
| Família | Cardona | ||
Berenguer de Cardona (Principat de Catalunya) fou el penúltim Mestre del Temple de la Corona d'Aragó (1291-1307).[1][2]
Secundà les revoltes nobiliàries comanades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, el seu cosí, en negar-se a participar en la guerra per ajudar a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus pel rei Jaume I l'any 1274. Aquest mateix any signà els pactes d'Ager contra l'autoritat reial. També fou un dels ostatges que garantí l'entrevista entre Alfons el Cast i Carles II d'Anjou el 1290. El 1293 medià entre el rei Jaume II el Just i el noble Artal IV d'Alagón. El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunísia i renuncià, en nom del Temple, als drets sobre Tortosa i Fraga a canvi de Peníscola, Ares del Maestrat, Les Coves de Vinromà i altres terres.[3] Se sap que almenys viatjà dues vegades a Xipre, des d'on l'orde templer pretenia reprendre Jerusalem i fou allí on el sorprengué la mort el 1307.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 K-pix. «El Peñiscolano: Aproximación a Berenguer de Cardona», 14-08-2013. [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ K-pix. «El Temple en la Corona de Aragón», 14-08-2013. [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ «Berenguer de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.