Bergenita
 Bergenita | |
|---|---|
 Cristalls de bergenita de Shaft 362, Mechelgrün, Plauen, Vogtland, Saxònia, Alemanya | |
| Fórmula química | Ca₂Ba₄(UO₂)9(PO₄)₆O₆·16H₂O |
| Localitat tipus | pedrera Streuberg, Bergen, dipòsit d'U de Bergen, Zobes-Bergen District, Vogtland, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.EC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EC.40  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.21 |
| Dana | 42.4.5.3 |
| Heys | 19.11.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | acicular, tabular |
| Estructura cristal·lina | a = 10,092Å; b = 17,245Å; c = 17,355Å; β = 113,678° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc a groc verdós |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Color de la ratlla | groga, blanca |
| Diafanitat | semitransparent |
| Densitat | 4,82 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,660 nβ = 1,700 a 1,710 nγ = 1,722 |
| Birefringència | δ = 0,062 |
| Dispersió òptica | feble |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1959 |
| Símbol | Bgn |
| Referències | [1] |
La bergenita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup fosfouranilita.[2] Va ser descoberta l'any 1959 a Bergen en l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així per Hans Wilhelm Bültemann i Gunter Harald en honor d'aquesta localitat.
Característiques
[modifica]La bergenita és uranil-fosfat hidratat de calci i bari. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls tabulars i prims en forma d'agulla de fins a 3 mm.[3] La seva duresa es troba entre 2 i 3 a l'escala de Mohs. És un mineral isostructural amb la fosfouranilita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bergenita pertany a «08.EC: Uranil fosfats i arsenats, amb relació UO₂:RO₄ = 3:2» juntament amb els següents minerals: françoisita-(Nd), phuralumita, upalita, françoisita-(Ce), arsenuranilita, dewindtita, kivuita, fosfuranylita, yingjiangita, dumontita, hügelita, metavanmeersscheïta, vanmeersscheïta, arsenovanmeersscheïta, althupita, mundita i phurcalita.
Formació i jaciments
[modifica]S'ha trobat a escòries en mines de fosfats d'urani a Alemanya, formada com a mineral secundari. Sol trobar-se associada a altres minerals com: uranocircita, torbernita, autunita, dewindtita o uranofana.
Referències
[modifica]