Bernard Lamy
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 juny 1640  Le Mans (Regne de França) | ||
| Mort | 29 gener 1715 (74 anys) Rouen (Regne de França) | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Col·legi dels Oratorians de Le Mans (1952–1958) Convent de Notre-Dame des Ardilliers (1669–1671) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, teòleg, físic | ||
| Ocupador | Seminari Saint Magloire (1686–1689) Universitat de Grenoble (1677–1686) Universitat d'Angers (1673–1676) Col·legi dels Oratorians de Le Mans (1668–1669) Collège de Juilly (1663–1668) | ||
| Influències en | |||
| Orde religiós | Oratori de Jesús | ||
 | |||
Bernard Lamy (Le Mans, 15 de juny de 1640 - Rouen, 29 de gener de 1715) va ser un matemàtic i teòleg francès.
Vida
[modifica]Fill d'una família de la petita aristocràcia rural, va ser educat a casa per un tutor fins als dotze anys en què va ingressar al col·legi de l'Oratori de la seva ciutat natal. Als 18 anys es va traslladar a París per estudiar al col·legi jesuïta, on ingressà el 6 d'octubre de 1658.
El 1659 estudia filosofia al Collège Royal des Catholiques de Saumur, on coneix Nicolas Malebranche amb qui l'unirà una forta amistat per la resta dels seus dies i amb qui compartirà la pertinença a la Congregació de l'Oratori.[1]
Entre 1661 i 1671 és professor a diferents escoles (Vendôme, Juilly, Le Mans, ...) i el 1667 és ordenat sacerdot.
El 1671 és nomenat professor de filosofia al Collège Royal des Catholiques de Saumur i, dos anys després, a la Universitat d'Angers, on tindrà problemes per impartir unes ensenyances "massa cartesianes" i serà condemnat a l'exili el 1676.
El 1677, gràcies a la mediació del cardenal Le Camus, podrà tornar a la docència al seminari de Grenoble. El 1686 obté el permís per viure a París, on ensenyarà filosofia al seminari de Saint Magloire, però novament per problemes teològics haurà d'abandonar París el 1689, marxant a Rouen on va viure la resta de la seva vida.
Obra
[modifica]El 1675 va publicar anònimament el seu primer llibre[2] i un dels seus principals tractats: De l'art de parler, traduït l'any següent a l'anglès i reeditat nombroses vegades.[3] Aquest llibre farà que se l'associï al l'escola de lògica de Port-Royal[4] tot i que ell no hi pertanyia, encara que compartia amb l'escola de Port-Royal el seu cartesianisme.[5]
El 1678 va continuar els seus treballs sobre retòrica amb Nouvelles Réflexions sur l'art Poétique, en el qual basa les seves reflexions sobre la literatura, el teatre i l'estètica en rigorosos fonaments morals i religiosos.[6]
El 1683 publica els Entretiens sur les sciences en forma de diàleg entre tres oratorians i que resulta un document extremadament interessant sobre la pedagogia de l'Oratori que tant influiria en Montesquieu i, sobretot, en Rousseau.
Les seves obres matemàtiques són, en general, divulgatives; una sèrie de llibres propedèutics que es van reeditar força fins al segle xviii, però que avui han caigut a l'oblit:[7]
- 1679 Traité de Mécanique, de l'équilibre des solides et des liqueurs. En aquest llibre va presentar la teoria del paral·lelogram de forces contemporàniament amb Pierre Varignon tot i que no li va saber extreure totes les conseqüències com va fer Varignon.[8]
- 1680 Traité de la grandeur en general, qui comprend l'arithmétique, l'algèbre, l'analyse
- 1685 Eléments de géométrie[9]
- 1701 Traité de perspective
En els darrers anys de la seva vida va publicar fonamentalment obres religioses:
- 1687 Apparatus ad Biblia Sacra, in quo Hebraeorum de gente, Legibus
- 1688 Demonstration de la vérité et de la sainteté de la morale chrétienne
- 1689 Harmonia sive Concordia quatuor evangelistarum, in qua vera series actuum et sermonum Domini nostri
- 1693 Traité historique de l'ancienne Paque des Juifs
- 1699 Commentarius in concordiam evangelicam
- 1699 Dissertation sur Sainte Madeleine
- 1699 Défense de l'ancien sentiment de l'eglise latine touchant l'Office de Sainte Magdelaine
Referències
[modifica]- ↑ Toderici, 2012, p. 745.
- ↑ Roveda, 2002, p. 131.
- ↑ Warnick, 1993, p. 21-34.
- ↑ Harwood, 1986, p. 139-149.
- ↑ Roveda, 2002, p. 137.
- ↑ Šuman, 2022, p. 173.
- ↑ Roveda, 2005, p. 193.
- ↑ Costabel, 1966, p. 103-124.
- ↑ Bello Chávez, 2020, p. 216 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Bello Chávez, John Helver «Transformación del método cartesiano en las ediciones de la geometría de Bernard Lamy» (en castellà). Revista Científica, Vol. 38, Num. 2, 2020, pàg. 216-228. DOI: 10.14483/23448350.14580. ISSN: 2344-8350.
- Costabel, Pierre «Varignon, Lamy et le parallélogramme des forces» (en francès). Archives Internationales d'Histoire des Sciences, Vol. 19, Num. 74-7575, 1966, pàg. 103-124. ISSN: 0003-9810.
- Girbal, François. Bernard Lamy (1640-1715), étude biographique et bibliographique (en francès). Presses Universitaires de France, 1964.
- Harwood, John T. The Rhetorics of Thomas Hobbes and Bernard Lamy (en anglès). Southern Illinois University, 1986. ISBN 978-0-8093-1301-3.
- Roveda, Lyndia «Bernard Lamy, une poétique de l'origine du langage» (en francès). Dix-septième siècle, Vol. 1, Num. 214, 2002, pàg. 137-153. DOI: 10.3917/dss.021.0137. ISSN: 0012-4273.
- Roveda, Lyndia «Des épines aux fleurs des mathématiques : l'enseignement des sciences chez Bernard Lamy» (en francès). Archives Internationales d'Histoire des Sciences, Vol. 55, Num. 154, 2005, pàg. 193-202. DOI: 10.1484/J.ARIHS.5.101704. ISSN: 0003-9810.
- Šuman, Záviš «La haine de la littérature selon Bernard Lamy» (en francès). Svět literatury, Vol. 32, Num. Especial, 2022, pàg. 173-189. DOI: 10.14712/23366729.2022.3.12. ISSN: 0862-8440.
- Toderici, Radu «Nicolas Malebranche et Bernard Lamy: deux perspectives sur l'imagination» (en francès). Rivista di Storia della Filosofia, Num. 4, 2012, pàg. 745-758. DOI: 10.3280/SF2012-004006. ISSN: 0393-2516.
- Warnick, Barbara. The Sixth Canon: Belletristic Rhetorical Theory and Its French Antecedents (en anglès). University of South Carolina Press, 1993. ISBN 0-87249-892-1.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Bernard Lamy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Beaude, Joseph. «Lamy, Bernard». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 juliol 20141llengua=en].
- Westfall, Richard S. «Lamy, Bernard» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 18 octubre 2024].