Vés al contingut

Bernard Lamy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernard Lamy
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1640 Modifica el valor a Wikidata
Le Mans (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1715 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Rouen (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióCol·legi dels Oratorians de Le Mans (1952–1958)
Convent de Notre-Dame des Ardilliers (1669–1671) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, teòleg, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSeminari Saint Magloire (1686–1689)
Universitat de Grenoble (1677–1686)
Universitat d'Angers (1673–1676)
Col·legi dels Oratorians de Le Mans (1668–1669)
Collège de Juilly (1663–1668) Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Orde religiósOratori de Jesús Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 170613606 Modifica el valor a Wikidata


Bernard Lamy (Le Mans, 15 de juny de 1640 - Rouen, 29 de gener de 1715) va ser un matemàtic i teòleg francès.

Vida

[modifica]

Fill d'una família de la petita aristocràcia rural, va ser educat a casa per un tutor fins als dotze anys en què va ingressar al col·legi de l'Oratori de la seva ciutat natal. Als 18 anys es va traslladar a París per estudiar al col·legi jesuïta, on ingressà el 6 d'octubre de 1658.

El 1659 estudia filosofia al Collège Royal des Catholiques de Saumur, on coneix Nicolas Malebranche amb qui l'unirà una forta amistat per la resta dels seus dies i amb qui compartirà la pertinença a la Congregació de l'Oratori.[1]

Entre 1661 i 1671 és professor a diferents escoles (Vendôme, Juilly, Le Mans, ...) i el 1667 és ordenat sacerdot.

El 1671 és nomenat professor de filosofia al Collège Royal des Catholiques de Saumur i, dos anys després, a la Universitat d'Angers, on tindrà problemes per impartir unes ensenyances "massa cartesianes" i serà condemnat a l'exili el 1676.

El 1677, gràcies a la mediació del cardenal Le Camus, podrà tornar a la docència al seminari de Grenoble. El 1686 obté el permís per viure a París, on ensenyarà filosofia al seminari de Saint Magloire, però novament per problemes teològics haurà d'abandonar París el 1689, marxant a Rouen on va viure la resta de la seva vida.

De l'art de parler, 1676.

Obra

[modifica]

El 1675 va publicar anònimament el seu primer llibre[2] i un dels seus principals tractats: De l'art de parler, traduït l'any següent a l'anglès i reeditat nombroses vegades.[3] Aquest llibre farà que se l'associï al l'escola de lògica de Port-Royal[4] tot i que ell no hi pertanyia, encara que compartia amb l'escola de Port-Royal el seu cartesianisme.[5]

El 1678 va continuar els seus treballs sobre retòrica amb Nouvelles Réflexions sur l'art Poétique, en el qual basa les seves reflexions sobre la literatura, el teatre i l'estètica en rigorosos fonaments morals i religiosos.[6]

El 1683 publica els Entretiens sur les sciences en forma de diàleg entre tres oratorians i que resulta un document extremadament interessant sobre la pedagogia de l'Oratori que tant influiria en Montesquieu i, sobretot, en Rousseau.

Les seves obres matemàtiques són, en general, divulgatives; una sèrie de llibres propedèutics que es van reeditar força fins al segle xviii, però que avui han caigut a l'oblit:[7]

  • 1679 Traité de Mécanique, de l'équilibre des solides et des liqueurs. En aquest llibre va presentar la teoria del paral·lelogram de forces contemporàniament amb Pierre Varignon tot i que no li va saber extreure totes les conseqüències com va fer Varignon.[8]
  • 1680 Traité de la grandeur en general, qui comprend l'arithmétique, l'algèbre, l'analyse
  • 1685 Eléments de géométrie[9]
  • 1701 Traité de perspective

En els darrers anys de la seva vida va publicar fonamentalment obres religioses:

  • 1687 Apparatus ad Biblia Sacra, in quo Hebraeorum de gente, Legibus
  • 1688 Demonstration de la vérité et de la sainteté de la morale chrétienne
  • 1689 Harmonia sive Concordia quatuor evangelistarum, in qua vera series actuum et sermonum Domini nostri
  • 1693 Traité historique de l'ancienne Paque des Juifs
  • 1699 Commentarius in concordiam evangelicam
  • 1699 Dissertation sur Sainte Madeleine
  • 1699 Défense de l'ancien sentiment de l'eglise latine touchant l'Office de Sainte Magdelaine

Referències

[modifica]
  1. Toderici, 2012, p. 745.
  2. Roveda, 2002, p. 131.
  3. Warnick, 1993, p. 21-34.
  4. Harwood, 1986, p. 139-149.
  5. Roveda, 2002, p. 137.
  6. Šuman, 2022, p. 173.
  7. Roveda, 2005, p. 193.
  8. Costabel, 1966, p. 103-124.
  9. Bello Chávez, 2020, p. 216 i ss.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Bernard Lamy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Beaude, Joseph. «Lamy, Bernard». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 juliol 20141llengua=en].
  • Westfall, Richard S. «Lamy, Bernard» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 18 octubre 2024].