Vés al contingut

Bernard Rose

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernard Rose
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 agost 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Nacional de Cinema i Televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, director de fotografia, muntador, director de videoclips, director de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Família
CònjugeAlexandra Pigg Modifica el valor a Wikidata
ParesMichael Rose Modifica el valor a Wikidata  i Susan Latham Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbernardrosedirector.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0741262 Allocine: 20639 Allmovie: p108856 TMDB.org: 57851
X: bernardjmrose Modifica el valor a Wikidata

Bernard Rose (nascut el 1960 a Londres) és un cineasta anglès, considerat un pioner de la realització de cinema digital.[1] És conegut per dirigir les pel·lícules de terror La casa de paper (1988) i Candyman (1992),[2] els romanços històrics Amor immortal (1994)[3][4] i Anna Karènina (1997), i el drama independent Ivans xtc (2000), pel quel afou nominat al Independent Spirital millor director i al Independent Spirit John Cassavetes. També va estar nominada al Grand Prix des Amériques i al Premi Orizzonti.[5] A les seves pel·lícules treballa freqüentmen amb els actors Danny Huston i Tony Todd.[6] En la dècada del 1980 va dirigir vídeos musicals dels grups UB40, Frankie Goes to Hollywood i Bronski Beat.

Vida i carrera

[modifica]

Rose va néixer a Londres, fill d'un pare que va néixer jueu i d'una mare que s'havia convertit al judaisme. La seva mare era néta del comte Jellicoe.[7] Va començar a fer pel·lícules de super 8 quan tenia 9 anys. El 1975, va guanyar un concurs de cinema amateur organitzat per la BBC que va portar a la difusió de les seves obres. Va treballar per a Jim Henson a l'última temporada de The Muppet Show i després de nou a The Dark Crystal el 1981. Va assistir a National Film and Television School i es va graduar el 1982 amb un Màster en realització de cinema. Després d'això, va passar a dirigir vídeos musicals per a MTV, un dels quals va ser la versió sense censura de l'èxit de Frankie Goes To Hollywood "Relax".[8]

Poc després de la seva producció de vídeos musicals, va passar a dirigir telefilms britànics com Prospects i finalment el 1988 va dirigir el seu primer llargmetratge important, La casa de paper. Rose va obtenir la seva gran oportunitat internacional amb Candyman de 1992, que des de llavors s'ha vist com un clàssic de culte. Posteriorment, Rose va escriure i dirigir Amor immortal, sobre la vida i els amors de Ludwig van Beethoven, així com un remake d’Anna Karènina de Lev Tolstoi.

El 2012, Rose va dirigir Two Jacks, un drama basat en el conte de Lev Tolstoi "Dos hússars", protagonitzat per Sienna Miller i Danny Huston.[9] El mateix any, va llançar Boxing Day, una altra adaptació de Tolstoi amb Huston com a protagonista per a un total de quatre de la parella (després de Ivans Xtc i The Kreutzer Sonata). El 2014, Rose va dirigir el drama musical The Devil's Violinist.[10] va ser seguida d'una adaptació contemporània de Frankenstein de Mary Shelley. Rose va dirigir Samurai Marathon (2019), una obra de drama històric de producció japonesa,[11] i el drama estatunidenc Traveling Light (2021).

El 2023, Rose va ser anunciat com a escriptor/director de Relax, una pel·lícula musical biopic sobre Frankie Goes to Hollywood, basada l’autobiografia del cantant principal Holly Johnson de 1994 A Bone in My Flute, i protagonitzada per Callum Scott Howells com a Johnson.[12] Relax, que serà produïda per Working Title Films, continua l'associació de Rose amb Frankie Goes to Hollywood després de dirigir els vídeos musicals de les cançons de la banda "Relax" (1983) i "Welcome to the Pleasuredome" (1985) .

Rose és una col·laborador freqüent de l'actor i cineasta Danny Huston.[13][14] Rose també ha contribuït a les websèries Trailers from Hell.[15]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Títol Director Escriptor Productor Notes
1986 Smart Money Sí No No
1987 Body Contact Sí No No
1988 La casa de paper Sí No No Premi Golden Raven BIFFF
Premi especial del jurat (Fantasporto)
Nominat- Premi internacional de cinema fantàstic de Fantasporto]]
1990 El gàngster i la corista Sí No No
1992 Candyman Sí Sí No Premi del públic del Festival de cinema fantàstic d'Avoriaz
Gran premi del Festival de cinema fantàstic d'Avoriaz
Nominada- Premi Saturn al millor guió
Nominada- Premi Internacional de Cinema Fantastic Fantasporto
Inside Out III Sí Sí No Segment: "Cafe L'Amour"
Inside Out IV Sí Sí No Segment: "Save the Wetlands"
1994 Amor immortal Sí Sí No
1997 Anna Karènina Sí Sí No
2000 Ivans xtc Sí Sí No Nominada al Independent Spirit al millor director
Nominada al Independent Spirit John Cassavetes
2005 Snuff-Movie Sí Sí No També director de fotografia
2008 The Kreutzer Sonata Sí Sí No
2010 Mr. Nice Sí Sí No
2012 Two Jacks Sí Sí No Nominada als Hollywood Discovery Award a la millor pel·lícula
Nominada- Grand Prix des Amériques
Boxing Day Sí Sí No Nominada al Premi Orizzonti
2013 Sx_Tape Sí No No
The Devil's Violinist Sí Sí No
2015 Frankenstein Sí Sí No Premi BIFFF Golden Raven
2019 Samurai Marathon Sí Sí No Pel·lícula japonesa
2021 Traveling Light Sí Sí Sí
TBA Lear Rex Sí Sí No En rodatge

Televisió

[modifica]
Any Títol Director Escriptor Productor Notes
1986 Prospects Sí No No 2 episodis

Vídeos musicals

[modifica]
Any Cançó Músic
1983 "Red Red Wine" UB40
"Relax" Frankie Goes to Hollywood
1984 "Smalltown Boy" Bronski Beat
1985 "Welcome to the Pleasuredome" Frankie Goes to Hollywood

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rose, Steve «Bernard Rose: Tolstoy, America and me» (en anglès). The Guardian, 17-12-2012.
  2. ↑ Maslin, Janet. «Review/Film; Science-Fiction Horrors In a Housing Project». The New York Times, 16-10-1992. [Consulta: 21 octubre 2017].
  3. ↑ Maslin, Janet. «FILM REVIEW; The Music Almost Tells the Tale». The New York Times, 16-12-1994. [Consulta: 21 octubre 2017].
  4. ↑ Rothstein, Edward. «CLASSICAL VIEW; How Can a Movie So Right Be So Wrong?». The New York Times, 01-01-1995. [Consulta: 21 octubre 2017].
  5. ↑ «Mystic Nic: Bernard Rose on Nicolas Roeg | Interview | Sight & Sound» (en anglès). British Film Institute. [Consulta: 27 febrer 2019].
  6. ↑ Dee, Jake. «Dissecting Director Bernard Rose!». JoBlo.com, 02-02-2016. [Consulta: 31 març 2023]. «Beyond that though, a commonality of Rose's that indeed carries over to his horror movies, is the recurrent casting of longtime genre vets Tony Todd and Danny Huston.»
  7. ↑ «Bernard Rose profile». Luke Ford.net.
  8. ↑ «Frankie Goes to Hollywood "Relax"». Bernard Rose Official Site. [Consulta: 21 octubre 2017].
  9. ↑ Holden, Stephen. «A Gene That Doesn't Recede». The New York Times, 18-10-2013. [Consulta: 21 octubre 2017].
  10. ↑ Schager, Nick. «Film Review: 'The Devil's Violinist'». Variety, 28-01-2015. [Consulta: 21 octubre 2017].
  11. ↑ Clarke, Stewart. «HanWay Boards Bernard Rose's 'Samurai Marathon,' Jeremy Thomas Producing (EXCLUSIVE)» (en anglès). Variety, 06-02-2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
  12. ↑ Shoard, Catherine. «Frankie Goes to Hollywood biopic Relax in the works» (en anglès). The Guardian, 10-05-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
  13. ↑ «10 Questions for Director Bernard Rose | The Arts Desk». theartsdesk.com, 04-01-2013. [Consulta: 27 febrer 2019].
  14. ↑ Thompson, Anne. «LAFF: Bernard Rose and Danny Huston Reunite with 'Boxing Day,' Third in Tolstoy Series (VIDEO)» (en anglès). IndieWire, 12-06-2013. [Consulta: 27 febrer 2019].
  15. ↑ «Bernard Rose Archives» (en anglès americà). Trailers From Hell. [Consulta: 27 febrer 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bernard_Rose&oldid=34204657»