Bernardina Fragoso de Rivera
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 maig 1796  San José de Mayo (Uruguai) | ||
| Mort | 31 desembre 1863 (67 anys) Montevideo (Uruguai) | ||
 Primera dama de l'Uruguai | |||
| 11 novembre 1838 – 1r març 1843 | |||
| Primera dama de l'Uruguai | |||
| 6 novembre 1830 – 24 octubre 1834 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | filantropa | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Fructuoso Rivera (1816–1854), mort del cònjuge | ||
Bernardina Fragoso de Rivera (San José de Mayo, 20 de maig de 1796 - Montevideo, 31 de desembre de 1863), nom de casada pel qual és coneguda Bernardina Fragoso Laredo, va ser una filantropa i benefactora uruguaiana, primera dama de l'Uruguai de 1830 a 1834 i de 1838 a 1843, pel seu matrimoni amb Fructuoso Rivera.
Biografia
[modifica]Va néixer a San José de Mayo[1] el 20 de maig de 1796.[2] Era filla de Pedro Fragoso i de Narcisa Laredo, una família amb una posició social modesta. El 1815, la família es va instal·lar a Montevideo.[1] L'any següent, va casar-se amb el general Fructuoso Rivera,[3][2] que va ser el primer president constitucional de l'Uruguai,[4] al qual va acompanyar al llarg de la seva trajectòria militar i política, cosa que va significar posar la seva vida en perill diverses vegades; estigué informada de tots els esdeveniments de l'època i sovint va aconsellar el seu marit en aquests assumptes. El matrimoni només van tenir un fill, mort en la infantesa. Altrament, van residir a diversos llocs com Montevideo, Durazno –on van fer construir una gran casa, actual seu del Museu d'Història– i la chacra de l'Arroyo Seco.[5]
Estimada per la seva bondat i tracte senzill, va destacar sempre pel seu civisme i la filantropia.[3] D'ençà la Guerra Gran (1839-1852) s'estigué a Montevideo, on va tenir una intensa activitat en atenció dels perjudicats de la guerra.[5] Arran d'això, i animada pel govern central,[6] va ser fundadora i presidenta de la Societat Filantròpica de Dames Orientals, que creà i finançà un hospital a la ciutat destinat a tenir cura dels malalts i ferits de la guerra, on Fragoso va col·laborar de manera personal atenent els pacients. A més, obrí també les portes de casa seva als més pobres i exercí la caritat.[3] Acabada la guerra, l'1 d'abril de 1853 va ser nomenada per formar part de la Societat de Caritat i Beneficència de Senyores.[3]
El 1854 va enviudar.[5] Ja el darrer any de la seva vida va caure malalta[1] i, com a resultat, va morir el 31 de desembre de 1863.[2]
Llegat
[modifica]Les ciutats de Montevideo[7] i d'Artigas[2] tenen un carrer que porta el seu nom.
Al Liceu 33 de Montevideo se li va atorgar el nom de Bernardina Fragoso el 1982.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 María, Isidoro de. In memoriam. Bernardina Fragoso de Rivera (en castellà). Montevideo: Imprenta "El Siglo Ilustrado", 1895.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Nomenclátor: Fragoso de Rivera, Bernardina» (en castellà). Intendència d'Artigas. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2019. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pena Schneiter, Gabriela; Pena Schneiter, Roberto. «Bernardina Fragoso: un ángel de bondades» (en castellà). Correo de los Viernes. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ Beretta, Ernesto. «Retrato de Bernardina Fragoso de Rivera» (en castellà). Museo Histórico Nacional. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Correa, Juan Carlos «La mujer en el acervo del museo Casa de Rivera: Bernardina Fragoso de Rivera». Durazno Hoy, 08-03-2021. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2021 [Consulta: 25 setembre 2021].
- ↑ Blanco Acevedo, Pablo «La Guerra Grande y el medio social de la Defensa». Revista Histórica de la Universidad, any 1, núm. 1, 1907, pàg. 752.
- ↑ «Nomenclátor de calles» (en castellà). Intendència de Montevideo. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ «Ley Nº 15.293» (en castellà). República Oriental de l'Uruguai. Poder Legislatiu. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2021. [Consulta: 26 setembre 2021].