Bernardino de Conti
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | c. 1450  Castelseprio (Itàlia) | |
| Mort | c. 1525 (74/75 anys) Pavia (Itàlia) | |
| Activitat | ||
| Lloc de treball | Milà | |
| Ocupació | pintor, dibuixant | |
| Activitat | (Floruit: c. 1523 ) | |
| Obra | ||
Obres destacables
| ||
Bernardino de Conti (Castelseprio, 1470 - Pavia, 1523) va ser un pintor de la Llombardia.
Biografia
[modifica]Fill del "mestre" Baldassarre, domiciliat a Milà el 1494, segons confirma la signatura "Bernardinus de Cornite de Mediolani", escrita per l'artista en molts quadres; poca informació sobre la vida del pintor pertanyent, segons alguns historiadors de l'art, a la família dels comtes de Castel Seprio, com ho demostra la signatura impresa al retrat masculí conservat a Roma a la col·lecció Sterbini.[1]
La seva formació artística es va dur a terme a Pavia, prenent com a models de referència Vincenzo Foppa i els pintors llombards pre- Leonardo. El retaule de San Pietro in Gessate és l'obra religiosa més antiga de la seva carrera; no hi ha cap informació rellevant que el concerneixi des de l'any 1508 fins al 1522. En conseqüència, els historiadors de l'art especulen que es va traslladar a França. L'última obra documentada es remunta a 1522, un Mare de Déu amb el Nen, de manera que és probable que l'artista morís en aquests anys.[2]
Les seves obres signades testimonien una gran predilecció pels retrats d'importants personalitats de la vida política llombarda i, en menor mesura, un cert interès pels temes sagrats, dignament representats per la sèrie Madonna i Nen (1523) i pels Àngels i ànimes del Purgatori (1502).[3]
Entre les obres realitzades entre 1496 i 1523 cal esmentar: el Retrat de Francesco II Sforza de petit (1496), a la Pinacoteca Vaticana; el Retrat masculí (1497), a la col·lecció Crespi de Milà; el Retrat d'un prelat (1499), als Museus de Berlin-Dahlem; el Retrat de Charles d'Amboise (1500), conservat a la Pinacoteca Cívica de Varallo (1500); el Retrat de Sisto della Rovere (1501), al Schlossmuseum de Berlín; el Retrat de Catellano Trivulzio (1505) al Brooklyn Museum ; el Retrat d'Alvise da Besozzo (1506), als museus de Berlín.[1]
Si els crítics d'art solen inserir Bernardino de Conti a les files de Leonardo per a obres religioses, el pintor, sobretot en l'execució dels retrats, va demostrar ser més autònom, tant per a la visió de perfil tradicionalment llombarda sobre un fons neutre o fosc., amb una atenció als detalls del vestuari que suggereixen la seva familiaritat amb la miniatura, tant per a una duresa plàstica com de dibuix de derivació nòrdica.[1][3]
-
Retrat de Charles d'Amboise, 1500, Seattle Art Museum -
Madonna i el Nen, 1500, Galeria d'imatges del castell Sforza -
Retrat de Catellano Trivulzio, 1505, Brooklyn Museum -
Retrat de Bianca Maria Sforza, Museu del Louvre
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 le muse. IV. Novara: De Agostini, 1964, p. 111.
- ↑ Bernardino de Conti, in Dizionario biografico degli italiani accedit, 16 juny 2018
- ↑ 3,0 3,1 Garollo, Gottardo. Ulrico Hoepli. Dizionario biografico universale. Editore Libraio della Real Casa, Milan, 1907, p. 571.
Bibliografia
[modifica]- Maria Teresa Franco Fiorio, Bernardino de' Conti, in Dizionario Biografico degli Italiani, XXVIII, Roma 1983.
- Marco Tanzi, Bernardino De Conti. Annuncio della salvazione alle anime del Purgatorio, in Giovanni Agosti, Jacopo Stoppa, Marco Tanzi, Il Rinascimento nelle terre ticinesi. Da Bramantino a Bernardino Luini, Officina Libraria, Milano 2010.
- F. De Boni. Biografia degli artisti, 1840.
- F. Malaguzzi Valeri. La corte di Ludovico il Moro, 1913.
- A. Venturi. Storia dell'arte italiana, 1915.
Enllaços externs
[modifica]