Bernat Calvó Puig i Capdevila

Bernat Calvó Puig i Capdevila
Biografia
Naixement	23 febrer 1819 ; Vic (Osona)
Mort	28 març 1880 (61 anys); Barcelona
Activitat
Camp de treball	Música religiosa, litúrgica i paralitúrgica, oratoris, música profana, òpera, música simfònica, pedagogia musical i mètodes.
Ocupació	Estudiant a la catedral de Vic (ca. 1826) Organista a la catedral de Vic (1833) Estudis a Barcelona (1838) Organista de la parroquia del Pi, Santa Maria del Mar i la catedral de Barcelona (1842) Magisteri de Nostra Senyora de la Mercè (1853)
Moviment	Romanticisme musical
Professors	Francesc Bonamich i Colomer, Josep Gallés i Salabert, Josep Rosés i Constansó i Joan Quintana
Alumnes	Càndid Candi i Casanovas, Primitiu Pardàs i Font, Jaume Biscarri i Busom de Saga, Marià Vallès i Isant, Josep Marraco i Ferrer i Josep Reventós i Truch
Família
Fills	Bernat Puig i Busco

Bernat Calvó Puig i Capdevila^{[notes 1]} (Vic, 23 de febrer del 1819 – Barcelona, 28 de març del 1880) va ser músic i compositor.

Biografia

En la seva infància, i vistes les seves condicions naturals per a la música, va entrar com a infant de cor a la catedral de Vic, on el mestre de capella Francesc Bonamich i Colomer li ensenyà solfeig; al cap d'un temps fou admès com a alumne intern a l'escolania de la seu. Amb onze anys començà a rebre ensenyaments d'orgue i piano de l'organista titular de la catedral, Josep Gallés (1758-1836), estudis que compaginava amb els de direcció amb el mestre Bonamich. El delicat estat de salut de Josep Gallés feu que Puig comencés a substituir-lo progressivament fins al traspàs del vell músic, que permeté a Puig d'ocupar la plaça d'aquest amb només setze anys, i s'hi va estrenar interpretant una composició pròpia. Dos anys més tard, el 1838, es traslladà a Barcelona, on pogué ampliar la seva formació estudiant composició amb Josep Rosés, mestre de capella de Santa Maria del Pi, i amb l'organista d'aquest mateix temple, Joan Quintana, a qui succeí en la plaça en el 1842, i fins al 1844. També va ser organista de Santa Maria del Mar. Succeí Francesc Andreví com a mestre de capella i director de l'Escolania de l'església de la Mercè^[1] i també va fer de mestre de capella de l'església de Sant Miquel Arcàngel.^[2]

Des del 1848 va ser mestre i director de música de la Societat Filharmònica de Barcelona, amb què interpretà diverses obres.

El panorama musical del moment estava dominat per l’òpera, i la seva voluntat de reformar la música religiosa fa que la seva producció musical sigui inclosa dintre de la tendència del cecilianisme. Com pertocava a les obligacions d'un mestre de capella, compongué moltes peces de música sacra, entre les que trobem 67 misses, dos oratoris i moltes altres obres. En el camp de la música profana va ser autor d'òpera i sarsueles, música simfònica, de cambra i per a teclat. La seva producció és molt extensa, superant les siscentes obres. Aquestes es troben distribuides entre nombroses catedrals espanyoles, biblioteques^[1] i arxius. L'Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya rebé el "Fons Bernat Calvó Puig". Moltes de les seves obres van ser editades per Juan Bautista Pujol i finalment recollides al catàleg de la Unió Musical Espanyola (UME). Bernat C. Puig té un lloc a la història de l’oratori per haver compos La última noche de Babilonia (1848) i Descenso de la Santísima Virgen a Barcelona para la fundación de la Orden de la Merced y Misericordia. A més, va escriure òpera i música simfònica de piano i de cambra. També és autor d’un mètode de solfeig.

Les seves activitats eren prou variades. Va treballar com a crític musical del diari El Àncora (on a vegades signà com Píndaro"), però també va ser director de la secció musical de la Societat La Filarmònica. També tingué un negoci de venda i lloguer de pianos. Des de la Societat va donar a conèixer autors com Händel, Mendelssohn, Gounod i Gevaert. Va ser un magnífic organista i va tindre nombrosos alumnes i deixebles, entre ells Claudio Martínez Imbert, Càndid Candi, Primitiu Pardàs, Jaume Biscarri, Marià Vallès i Josep Marraco (fill)), Josep Reventós i Truch. Com a complement de les seves classes, publicà un tractat de solfeig. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.^[3]

Mor a Barcelona el 28 de març de 1880 al carrer Ronda de Sant Pere, 159-4at.pis.^{[notes 2]} Es va casar amb Susanna Buscó, nascuda a l'Alsàcia.^[4]

Obres

Misses

Célebre misa pastoril, 3V, Co, ac
Misa, 2V (PM)
Misa de Gloria, 3V, ac
Misa de réquiem, 1852
Missa, 4V, org.

Oratoris

La última noche de Babilonia, 1848
Descenso de la Santísima Virgen a Barcelona para la fundación de la Orden de la Merced y Misericordia
Descendimiento de la Virgen de las Mercedes, oratori

Antífones

Ave María, op. 471, V, ac
Ave María, op. 582, V, Co, ac
Benedictus, op. 328, V, ac
Benedictus, op. 496, 2V, ac
Salve, op. 169, 3V, Co
Salve, op. 200, 3V, Co

Càntics

Cántico al Sagrado Corazón de Jesús, op. 608, VV, ac
Cántico a la Virgen, op. 450, V, Co, ac
Cántico a la Virgen, op. 451, V, Co, ac
Cántico a la Virgen, op. 497, 2V, Co, ac
Canto a la Virgen, op. 333, V, Co, ac
Canto a la Virgen, 2V
Canto para la Comunión, op. 309, VV, ac

Goigs

Gozos al Inmaculado Corazón de María, VV, ac
Ya que atesoráis favores, 2V

Himnes

Himno a la Virgen, op. 219, 2V, Co, ac
Himno a la Virgen, op. 229, Co, ac
Himno a la Virgen, op. 239, 3V, Co, ac
Himno a la Virgen, op. 255, 2V, Co
Himno a la Virgen, op. 288, V, Co, ac
Himno a la Virgen, op. 507, 2V, Co, ac
Himno a la Virgen, op. 516, V, Co, ac
Himno para la Comunión, op. 311, VV, Co, ac

Lletanies

A vos, Estel del dia, Let, 2V, ac
Letanía, op. 88, VV, Co, ac

Letrillas

Letrilla a la Virgen, op. 267, sol, Co, ac
Letrilla a la Virgen, op. 270, sol, Co, ac
Letrilla a la Virgen, op. 292, VV, ac
Letrilla a la Virgen, op. 464, sol, Co, ac
Letrilla a la Virgen, op. 509, sol, Co, ac
Letrilla a la Virgen, op. 515, sol, Co, ac
Letrilla al Sagrado Corazón de Jesús, op. 612, VV, Co, ac

Motets

Motete a la Virgen, op. 100, 2V
O sacrum convivium, 3V

Rosaris

Rosario, op. 182, 3V
Rosario, op. 269, 2V, Co
Rosario, op. 403, 2V
Rosario breve, op. 389, 3V

Trisagis

Tercer trisagio, 2V, ac
Trisagio, nº1, 2V, ac
Trisagio a la Virgen, op. 150, 3V, ac

Villancets

Cantemos, bailemos, 2V, p u org
Festivos y alegres cánticos, 2V, p u org
Mirad los zagales, 2V, p u org
Villancico bolero para la Navidad de N. S. J., VV, p u org

Altres obres

Coplas para la Comunión, op. 293, sol, Co, ac
Dúo para la Elevación, op. 310, 2V, ac
Flores appamerunt, 2V; Gloria, 4V, Orq
Salutación a la Virgen, op. 192, V, Co
Secuencia, 4V, fl, fg, tp, tbn, ac (1853).

Música escènica

Carlos el Temerario, Òpera
Buen viaje, señor don Simón (1853), sarsuela, coescrita amb Nicolau Manent i Mariano Soriano, amb llibret de Ramon Barrera Sánchez; continuació de la sarsuela "Buenas noches, señor don Simón"^[1]
Buenas noches, señor don Simón (1853), coescrita amb Nicolau Manent i Mariano Soriano
Don Gurmesindo, comèdia lírica
Don Francisco de Quevedo, comèdia lírica
Il solitario, Òpera
El astrónomo, Òpera còmica
Un novio en dos personas, Sarsuela

Veu i piano

L’absenza; Tu amor

Orgue

Pastorella

Obres publicades per l'editorial de Joan Baptista Pujol i Riu

Aparegueren a la col·lecció Música religiosa: obras para canto con acompañamiento de armonio ú órgano de Bernardo Calvó Puig publicades per l'editorial barcelonina "Juan Bautista Pujol y Cía".

Ave María, op. 471, per a veu i piano
Benedictus, op. 328, per a veu i piano^[1]
Benedictus a dos voces, op. 496, per a veu i piano
Cántico a la Virgen a dúo y coro a dos voces, op. 497
Cántico a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 450
Cántico a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 451
Cántico al Sagrado Corazón de Jesús a solo y coro a dos voces, op. 608
Cántico al Sagrado Corazón de Jesús a solo y coro al unísono, op. 607
Canto a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 333
Canto para la Comunión a dos o tres voces, op. 309
Coplas para la Comunión a solo y coro a dos voces, op. 293
Duo para la Elevación, op. 310, per a cor amb acompanyament d'harmònium
Gozos al Inmaculado Corazón de María a dos voces
Himno a la Virgen a duo y coro a dos o tres voces, op. 507
Himno a la Virgen a duo y coro a dos voces, op. 255
Himno a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 288
Himno a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 516
Himno a la Virgen coro a dos o tres voces y duo, op. 229
Himno a la Virgen: coro de serafines a solo, duo y coro a dos o tres voces, op. 219
Himno a la Virgen duo y coro a dos o tres voces, op. 239
Himno para la Comunión a solo, duo y coro a dos voces, op. 311
Letanía a duo y coro, op. 88
Letrilla a la Virgen a dos voces, op. 292
Letrilla a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 270
Letrilla a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 464
Letrilla a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 515
Letrilla a la Virgen a solo y coro a tres voces, op. 509
Letrilla a la Virgen coro a dos voces y solo, op. 267
Letrilla al Sagrado Corazón de Jesús, a solo y duo, op. 609^[1]
Letrilla al Sagrado Corazón de Jesús coro a dos voces duo y solo, op. 612
Motete a la Virgen asolo de bajo, duo y coro a dos o tres voces, op. 100
Primer trisagio a dos voces, per a veu i piano
Rosario a dos voces, op. 403
Rosario a dos voces y coro al unísono, op. 269
Rosario a tres voces, op. 186
Rosario breve a tres voces, op. 389
Salutación a la Virgen a dos voces, op. 527
Salutación a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 192
Salve a tres voces y coro, op. 169
Salve a tres voces y coro, op. 200
Tercer trisagio a dos voces, per a veu i piano
Trisagio a la Virgen a tres voces, op. 150

Obres de Bernat Calvó Puig

Curso completo de solfeo ó elementos teórico-prácticos para aprender á leer la música Vic: La Ausetana, 1860 (10a. ed.: Barcelona: Andrés Vidal, 1885)^[1]
Método de solfeo, o sea, Elementos generales para aprender a leer la música: obra útil a los profesores... Barcelona: Juan Budó, s.a.^[1]

Notes

↑ Conegut com a Bernat Calvó i de vegades citat erròniament com a Bernat Calvó i Puig
↑ Registre de defuncions. Any 1880.Registre núm.2395 Surt inscrit com a Bernardo Puig Capdevila. No hi consta nom del pare i el de la mare es Francisca

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 La Biblioteca de Catalunya té un fons d'obres d'en Puig, i en el títol d'alguna obra s'esmenten mèrits de l'autor
↑ Salarich, Miquel S. «El mestre Bernat Calvó Puig i Capdevila». Ausa, 120, 1988, pàg. 75-79 [Consulta: 1r juliol 2013].
↑ Ramírez, Andrés «Bernardo Calvó Puig y Capdevila (1819-1880)». Ausa, 3, 1953, pàg. 120-122 [Consulta: 1r juliol 2013].
↑ El registre d'inscripció del naixement de la seva neta Júlia Vidal i Puig indica que Susanna Buscó va néixer a "Chan (Alsacia)". Aquest nom de població no se correspon a cap població actual coneguda, però la indicació de la regió a la inscripció és molt clara.

Bibliografia

Miró Bachs, A. Cien músicos célebres españoles, Barcelona, Pentagrama, 1942
Casares Rodicio, E. et al. (2001) “Puig Capdevila, Bernardo Calvó” a Diccionario de la música española e Hispanoamericana. Madrid, Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, p. 999.

[1] Conegut com a Bernat Calvó i de vegades citat erròniament com a Bernat Calvó i Puig

[5] Registre de defuncions. Any 1880.Registre núm.2395 Surt inscrit com a Bernardo Puig Capdevila. No hi consta nom del pare i el de la mare es Francisca

[bc-2] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 La Biblioteca de Catalunya té un fons d'obres d'en Puig, i en el títol d'alguna obra s'esmenten mèrits de l'autor

[3] Salarich, Miquel S. «El mestre Bernat Calvó Puig i Capdevila». Ausa, 120, 1988, pàg. 75-79 [Consulta: 1r juliol 2013].

[andres-4] Ramírez, Andrés «Bernardo Calvó Puig y Capdevila (1819-1880)». Ausa, 3, 1953, pàg. 120-122 [Consulta: 1r juliol 2013].

[6] El registre d'inscripció del naixement de la seva neta Júlia Vidal i Puig indica que Susanna Buscó va néixer a "Chan (Alsacia)". Aquest nom de població no se correspon a cap població actual coneguda, però la indicació de la regió a la inscripció és molt clara.

[notes 1]

[1]

[2]

[3]

[notes 2]

[4]

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) VIAF (1) ISNI (1)
Bases d'informació	GEC (1) GEMUS (1)