Bernat II de Besalú
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XI  | ||
| Mort | 1100 (Gregorià) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | legat, escriptor | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Família | Casal de Barcelona | ||
| Cònjuge | Ermengarda d'Empúries | ||
| Pare | Guillem I de Besalú | ||
| Germans | Guillem II de Besalú | ||
Bernat II de Besalú (? - ~ 1097) fou comte de Besalú i Ripoll (1066-1097). Era fill del comte Guillem I de Besalú i la seva esposa Adelaida. Fou germà del també comte Guillem II de Besalú. Va esdevenir comte a la mort del seu germà Guillem el 1066. Inicialment regí el comtat com a tutor del seu nebot, Bernat, però de fet en fou comte titular entre 1066 i 1085, i finalment, associat a ell entre el 1085 i el 1097. Protegí decididament la reforma de Gregori VII i en fou un dels principals introductors a Catalunya. Així mateix acollí el concili de bisbes que el 1077, reunits a Girona, en foren expulsats per l'arquebisbe de Narbona. Es casà amb la seva cosina Ermengarda d'Empúries, filla de Ponç I d'Empúries i la seva tieta Adelaida de Besalú. D'aquesta unió no hi hagué descendència. El comtat llavors passà al seu nebot Bernat III de Besalú.
Desde el 2014 sabem que Bernat II i Bernat III eren una sola i mateixa persona, fill de Guillem I, germà de Guillem II.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Josep Maria Salrach «Els documents de Besalú a l'Arxiu Comtal de Barcelona i els misteris del darrer comte de Besalú (segles XI-XII)». Quaderns de les Assemblees d'Estudis, 2014, pàg. 7-28.
| Precedit per: Guillem II de Besalú |
Comte de Besalú Comte de Ripoll 1066 – 1097 |
Succeït per: Bernat III de Besalú |